| Llínea 1: |
Llínea 1: |
| − | [[Image:nabo3.jpg|thumb|right|300px|<center>Nap</center>]] | + | [[File:Brassica rapa ssp rapa var pygmaea.jpg|thumb|right|300px|<center>Naps</center>]] |
| − | [[Image:nabo2.jpg|thumb|right|300px|<center>Plantació de naps</center>]] | + | [[File:Brassica rapa var. rapa (01).jpg|thumb|right|300px|<center>Plantació de naps</center>]] |
| | | | |
| | El '''nap''' (Brassica rapa var. rapa) és una planta en flor de la família de les brassicàcies. | | El '''nap''' (Brassica rapa var. rapa) és una planta en flor de la família de les brassicàcies. |
| − |
| |
| | | | |
| | == Descripció == | | == Descripció == |
| | És un verdura consumida per la seua raïl cultivat en climes templats. Segons les varietats es destina a l'alimentació animal o a l'alimentació humana (varietats més chicotetes i suaus). | | És un verdura consumida per la seua raïl cultivat en climes templats. Segons les varietats es destina a l'alimentació animal o a l'alimentació humana (varietats més chicotetes i suaus). |
| | | | |
| − | Els naps de consum humà són típics de [[Cerdenya]] i són de color [[negre]] a diferència de la majoria que són [[blanc|blancs]]. | + | Els naps de consum humà són típics de [[Sardenya]] i són de color [[negre]] a diferència de la majoria que són [[blanc|blancs]]. |
| | | | |
| | Els naps són plantes bianuals d'orige asiàtic o mediterràneu, les fulles són enteres i naixen directament de la raïl. El primer any forma una raïl més grossa en la part superior i el segon any florix fent de 8 a 12 fulles de 30 a 35cm de llarc per entre 7 i 12 cm d'ample, que donen llavors. | | Els naps són plantes bianuals d'orige asiàtic o mediterràneu, les fulles són enteres i naixen directament de la raïl. El primer any forma una raïl més grossa en la part superior i el segon any florix fent de 8 a 12 fulles de 30 a 35cm de llarc per entre 7 i 12 cm d'ample, que donen llavors. |
| − |
| |
| | | | |
| | == Nutrició == | | == Nutrició == |
| | La part aérea conté d'un 65 a un 80% d'IVDDM (In Vitro Digestible Dry Matter), sobre un 20% de fibres NDF (Neutral Detergent Fiber) i un 23% de fibres ADF (Acid Detergent Fiber). La part terrestre conté entre un 10 i 14% de proteïna crua i entre un 80 i 85% d'IVDDM. | | La part aérea conté d'un 65 a un 80% d'IVDDM (In Vitro Digestible Dry Matter), sobre un 20% de fibres NDF (Neutral Detergent Fiber) i un 23% de fibres ADF (Acid Detergent Fiber). La part terrestre conté entre un 10 i 14% de proteïna crua i entre un 80 i 85% d'IVDDM. |
| | | | |
| − | La raïl només és rica en [[vitamina C]], mentres que les fulles verdes i tendres (comestibles) ho són en major mesura en [[vitamina A]], pero també en [[vitamina C|C]], K i [[calci]]. | + | La raïl a soles és rica en [[vitamina C]], mentres que les fulles verdes i tendres (comestibles) ho són en major mesura en [[vitamina A]], pero també en [[vitamina C|C]], [[Vitamina K|K]] i [[calci]]. |
| | | | |
| | == Cultiu == | | == Cultiu == |
| Llínea 22: |
Llínea 20: |
| | El seu cultiu està relativament emparentat en el de la [[col]]. Te preferències per terres poc calcaries (relativament àcides), pero soporta be terres llaugeres i relativament pobres. No es desenrolla correctament en terres molt compactes o de baix drenage. | | El seu cultiu està relativament emparentat en el de la [[col]]. Te preferències per terres poc calcaries (relativament àcides), pero soporta be terres llaugeres i relativament pobres. No es desenrolla correctament en terres molt compactes o de baix drenage. |
| | | | |
| − | Les llavors del nap són chicotetes. En planter han de tindre un bon control d'humitat per la germinació. La terra del planter ha d’estar ben llaurada i lliure de males herbes. | + | Les llavors del nap són chicotetes. En planter han de tindre un bon control d'humitat per la germinació. La terra del planter ha d'estar ben llaurada i lliure de males herbes. |
| | | | |
| | En terra es planta en files separades 25 cm, i dins de cada filera, es separen 5 cm entre llavors. Es sol fertilisar uns 3 dies despuix del sembrat, sempre al costat de les llavors, no directament. Quan brota, es sol replantar a una distància entre plantes de 8 cm. | | En terra es planta en files separades 25 cm, i dins de cada filera, es separen 5 cm entre llavors. Es sol fertilisar uns 3 dies despuix del sembrat, sempre al costat de les llavors, no directament. Quan brota, es sol replantar a una distància entre plantes de 8 cm. |
| Llínea 29: |
Llínea 27: |
| | | | |
| | El cultiu de [[primavera]] es sol collir en l'[[estiu]] pel consum directe. Les de l'estiu es cullen abans de les gelades. | | El cultiu de [[primavera]] es sol collir en l'[[estiu]] pel consum directe. Les de l'estiu es cullen abans de les gelades. |
| − |
| |
| | | | |
| | == Usos culinaris == | | == Usos culinaris == |
| − | [[Image:Arrona.jpg|thumb|right|300px|<center>Arròs en fesols i naps</center>]] | + | [[File:2015 01 17 Cuinant Caldera, Festa de Sant Antoni de Massalfassar 2015 02.jpg|thumb|right|250px|<center>Arròs en fesols i naps</center>]] |
| − | | |
| − | Els naps es mengen normalment bollits havent tret la capa exterior que sol estar bruta de terra. Combinen be en el [[porc]] i atres carns animals. Com gran part de les plantes de la família Brassicaceae es considera que el seu consum protegix de diversos tipos de càncer
| |
| − | | |
| − | El [[arròs en fesols i naps]] és un plat típic de la gastronomia [[Comunitat Valenciana|valenciana]]. Nap i col és també una combinació molt típica. Són plantes ya conegudes per [[grecs]] i [[Antiga Roma|romans]] despuix substituïdes per les [[creïlla|creïlles]].
| |
| | | | |
| | + | Els naps es mengen normalment bollits havent tret la capa exterior que sol estar bruta de terra. Combinen be en el [[porc]] i atres carns animals. Com gran part de les plantes de la família Brassicaceae es considera que el seu consum protegix de diversos tipos de [[càncer]] |
| | | | |
| | + | El [[arròs en fesols i naps]] és un plat típic de la gastronomia [[Comunitat Valenciana|valenciana]]. Nap i col és també una combinació molt típica. Són plantes ya conegudes per [[grecs]] i [[Antiga Roma|romans]] despuix substituïdes per les [[creïlla|creïlles]]. |
| | + | |
| | + | == Enllaços externs == |
| | + | {{Commonscat|Brassica rapa subsp. rapa}} |
| | + | {{Wikispecies|Brassica rapa subsp. rapa}} |
| | + | {{DGLV|Nap}} |
| | | | |
| | [[Categoria:Botànica]] | | [[Categoria:Botànica]] |