Canvis

{{Biografia|

{{Biografia|

| nom = Francisco Javier Simonet i Baca

| nom = Francisco Javier Simonet i Baca

| image = [[File:Fjs.jpg|250 px]]

| image = [[File:Fjs.jpg|230 px]]

| peu =  

| peu =  

| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]  

| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]  

| ocupació = Historiador i arabiste

| ocupació = Historiador i arabiste

| data_naix = 1 de juny de [[1829]]   

| data_naix = [[1 de juny]] de [[1829]]   

| lloc_naix = [[Màlaga]], [[Espanya]]

| lloc_naix = [[Màlaga]], [[Espanya]]

| data_mort = 9 de juliol de [[1897]]

| data_mort = [[9 de juliol]] de [[1897]]

| lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]]

| lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]]

}}

}}

'''Francisco Javier Simonet i Baca''' ([[Màlaga]], [[1 de juny]] de [[1829]] - † [[Madrit]], [[9 de juliol]] de [[1897]]​) fon un orientaliste, arabiste, lexicògraf i historiador espanyol.

'''Francisco Javier Simonet y Baca''' ([[Màlaga]], [[1 de juny]] de [[1829]] - † [[Madrit]], [[9 de juliol]] de [[1897]]​), fon un historiador, arabiste, lexicógraf i escritor espanyol. Catedràtic de llengua àrap. Fon premiat per l'[[Real Acadèmia de l'Història|Acadèmia de l'Història]]. Destacà en els seus treballs sobre els [[Mossàrap|mossàraps]]. Entre les seues obres podem citar: ''Glosario de voces ibéricas y latinas usadas entre los mozárabes'' ([[1888]]) i ''Historia de los mozárabes de España'' ([[1897]]-[[1903]]).

== Biografia ==

== Biografia ==

Catedràtic de llengua àrap en l'Universitat de Granada ([[1862]]). En l'any [[1867]] l'[[Acadèmia de l'Història]] el va premiar per la seua obra ''Història dels mossàraps espanyols''. Formà part de la Comissió de Monuments de [[Granada]], integrada també pel seu amic Manuel Gómez-Moreno González, José i Manuel Oliver i Hurtado i Manuel de Góngora. Feu una ''Crestomatia aràbic-espanyola'' ([[1881]]) publicada en colaboració en José María Lerchundi, i destaquen especialment els seus treballs sobre els [[Mossàrap|mossàraps]] de [[Al-Àndalus]], sobretot el seu ''Glossari de veus ibèriques i llatines usades entre els mossàraps'' (1888) i la seua ''Història dels mossàraps d'Espanya'' ([[1897]]-[[1903]]).  

Catedràtic de llengua àrap en l'Universitat de Granada ([[1862]]). En l'any [[1867]] l'[[Real Acadèmia de l'Història|Acadèmia de l'Història]] el va premiar per la seua obra ''Història dels mossàraps espanyols''.  

 

Formà part de la Comissió de Monuments de [[Granada]], integrada també pel seu amic Manuel Gómez-Moreno González, José i Manuel Oliver i Hurtado i Manuel de Góngora.  

 

Feu una ''Crestomatia aràbic-espanyola'' ([[1881]]) publicada en colaboració en [[José María Lerchundi]], i destaquen especialment els seus treballs sobre els [[Mossàrap|mossàraps]] de [[Al-Àndalus]], sobretot el seu ''Glossari de veus ibèriques i llatines usades entre els mossàraps'' (1888) i la seua ''Història dels mossàraps d'Espanya'' ([[1897]]-[[1903]]).  

Simonet fon condiscípul de [[Juan Valera]] i [[Antonio Cánovas del Castillo]]. Juan Valera, al parlar sobre ell en ''Història i política'', destacà la seua gran erudició i religiositat.

Simonet fon condiscípul de [[Juan Valera]] i [[Antonio Cánovas del Castillo]]. Juan Valera, al parlar sobre ell en ''Història i política'', destacà la seua gran erudició i religiositat.

Segons el diari ''El Siglo Futuro'', l'obra magna de Simonet fon «la de reduir a pols la falsa història de [[Dozy]] sobre els àraps espanyols».  

Segons el diari ''El Siglo Futuro'', l'obra magna de Simonet fon «la de reduir a pols la falsa història de [[Reinhart Dozy|Dozy]] sobre els àraps espanyols».  

En política Simonet va recolzar al Partit Integriste.

En política Simonet va recolzar al Partit Integriste.

Simonet ha escrit numeroses obres sobre els àraps espanyols, especialment, sobre els mossàraps.

 

 

 

 

Simonet ha escrit numeroses obres sobre els àraps espanyols, especialment, sobre els [[Mossàrap|mossàraps]].

 

 

* Sánchez y Sánchez, Francisco (14 de julio de 1918). «In Memoriam: Una vida modelo». Gaceta del Sur

{{Cita|‘Veamos ya que parte tuvieron los mozárabes en la formación de los romances o dialectos hablados actualmente en España. Ya hemos notado que el lenguaje hablado por nuestros mozárabes y que en el siglo XII conservaba todavía, según lo testifica Ibn Albaithar, el nombre de su lengua madre, no podía ser un latín puro, elegante y clásico, sino una jerga formada de la descomposición de este idioma y de su mezcla con otros. Examinados con diligencia los monumentos lingüísticos y memorias que nos quedan de aquellos naturales, nosotros creemos que el lenguaje usado por ellos contribuyó en gran manera al desarrollo de nuestros principales romances, castellano, gallego y portugués, y aún del catalán y valenciano’|Francisco Javier Simonet}}

* Bernabé López García, «Origen, gestión y divulgación de la Historia de los Mozárabes de Francisco Javier Simonet (con una bibliografía del Simonet publicista)», en: Awraq: Estudios sobre el mundo árabe e islámico contemporáneo, ISSN 0214-834X, Nº 22, 2001, pags. 183-212

* Discursos leídos ante el claustro de la Universidad Literaria de Granada : en el solemne acto de la recepción del Ldo. D. Francisco Javier Simonet como catedrático... de lengua árabe en la Facultad de Filosofía y Letras el 15 de septiembre de 1862 Granada, 1866 (Imprenta y librería de D. José M. Zamora)

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==