Canvis

[[File:Tlazolteotl_1.jpg|thumb|250px|Representació de Tlazoltéotl en el [[Còdex Borgia]]]]

[[File:Tlazolteotl_1.jpg|thumb|250px|Representació de Tlazoltéotl en el [[Còdex Borgia]]]]

'''Tlazoltéotl''' (del [[náhuatl]]: tlazōlteōtl ‘deitat de l'inmundicia’‘tlazōlli, inmundicia; etōtl, diví’), és una deitat d'orige huasteco que, en la [[mitologia asteca]], és la deesa de la luxúria i dels amors ilícits, senyora del sexe, de la carnalitat i de les transgressions morals. Per a acadèmics com María Isabel Ramos, també era la deesa del joc de pilota.​

'''Tlazoltéotl''' (del [[nàhuatl]]: tlazōlteōtl ‘deitat de l'inmundicia’‘tlazōlli, inmundicia; etōtl, diví’), és una deitat d'orige huasteco que, en la [[mitologia asteca]], és la deesa de la luxúria i dels amors ilícits, senyora del sexe, de la carnalitat i de les transgressions morals. Per a acadèmics com María Isabel Ramos, també era la deesa del joc de pilota.​

Durant l'evangelisació dels espanyols en el nou món, li la considerava com una deitat que eliminava del món el pecat entre els mexicas, i la deesa més relacionada en la sexualitat i en els estats de la [[lluna]]. En els còdexs li la representava en la postura asteca habitual per a donar a llum o a voltes defecant degut a que els pecats de luxúria se simbolisaven en excrements. Aixina com en atres còdexs apareix sostenint la raïl del diable, planta usada per a fer més fortes els efectes del pulque (beguda relacionada en l'immoralitat) i disminuir els dolors del part.

Durant l'evangelisació dels espanyols en el nou món, li la considerava com una deitat que eliminava del món el pecat entre els mexicas, i la deesa més relacionada en la sexualitat i en els estats de la [[lluna]]. En els còdexs li la representava en la postura asteca habitual per a donar a llum o a voltes defecant degut a que els pecats de luxúria se simbolisaven en excrements. Aixina com en atres còdexs apareix sostenint la raïl del diable, planta usada per a fer més fortes els efectes del pulque (beguda relacionada en l'immoralitat) i disminuir els dolors del part.

== Vore també ==

== Vore també ==

* [[Patrons dels Viagers]]

* [[Patrons dels Viagers]]

 

== Referències ==

== Referències ==

* Bodo Spranz (1975). Fondo de Cultura Económica México, ed. Los Dioses en los Códices Mexicanos del Grupo Borgia: Una Investigación Iconográfica. María Martínez Peñaloza (Traducció). México. ISBN 968-16-1029-6

* Bodo Spranz (1975). Fondo de Cultura Económica México, ed. Los Dioses en los Códices Mexicanos del Grupo Borgia: Una Investigación Iconográfica. María Martínez Peñaloza (Traducció). México. ISBN 968-16-1029-6

* Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. ISBN 978-9684327955

* Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. ISBN 978-9684327955

==Bibliografia ==

== Bibliografia ==

* Fernández, Adela (1998). Dioses Prehispánicos de México: Mitos y Deidades Del Panteón Náhuatl. México: Panorama Editorial. ISBN 968-38-0306-7

* Fernández, Adela (1998). Dioses Prehispánicos de México: Mitos y Deidades Del Panteón Náhuatl. México: Panorama Editorial. ISBN 968-38-0306-7

*  Higuera, Salvador Mateos (1940). Enciclopedia gráfica del México antiguo III Los dioses creados. Secretaría de Hacienda y Crédito Público

*  Higuera, Salvador Mateos (1940). Enciclopedia gráfica del México antiguo III Los dioses creados. Secretaría de Hacienda y Crédito Público

* León-Portilla, Miguel (1990) [1963]. Aztec Thought and Culture. Davis, J.E. (trans). Norman, Oklahoma: Oklahoma University Press. ISBN 0-8061-2295-1

* León-Portilla, Miguel (1990) [1963]. Aztec Thought and Culture. Davis, J.E. (trans). Norman, Oklahoma: Oklahoma University Press. ISBN 0-8061-2295-1