Diferència entre les revisions de "Metà"
Sense resum d'edició |
Sense resum d'edició |
||
| (No es mostren 3 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
El '''metà''' (del [[Idioma grec|grec]] ''methy'' va vindre, i el sufix ''-à'')<ref>{{cita web|url= http://www.fontpicant.com/drogas/alcohol02-cast.html|título = Alcoholismo II|urlarchivo=http://web.archive.org/web/http://www.fontpicant.com/drogas/alcohol02-cast.html|fechaarchivo=30 de noviembre de 2015}}</ref>és | El '''metà''' (del [[Idioma grec|grec]] ''methy'' va vindre, i el sufix ''-à'')<ref>{{cita web|url= http://www.fontpicant.com/drogas/alcohol02-cast.html|título = Alcoholismo II|urlarchivo=http://web.archive.org/web/http://www.fontpicant.com/drogas/alcohol02-cast.html|fechaarchivo=30 de noviembre de 2015}}</ref>és l'[[hidrocarbur]] [[alcà]] més senzill, la fòrmula química del qual és {{fquim|[[Carbono|C]][[Hidrogen|H]]|4}}. | ||
Cadascun dels [[àtom]]s de [[hidrogen]] està unit al [[carbono]] per mig d'un [[enllaç covalent]]. És una substància no polar que es presenta en forma de [[gas]] a temperatures i pressions ordinàries. És incolor, vàter i insoluble en [[aigua]]. | Cadascun dels [[àtom]]s de [[hidrogen]] està unit al [[carbono]] per mig d'un [[enllaç covalent]]. És una substància no polar que es presenta en forma de [[gas]] a temperatures i pressions ordinàries. És incolor, vàter i insoluble en [[aigua]]. | ||
| Llínea 5: | Llínea 5: | ||
En la naturalea es produïx com a producte final de la [[putrefacció]] [[Digestió anaeròbica|anaeròbica]] de les plantes. Este procés natural es pot aprofitar per a produir [[biogàs]]. Molts [[microorganismes]] anaeròbics ho generen utilisant el {{fquim|CO|2}} com [[acceptor final d'electrons]]. | En la naturalea es produïx com a producte final de la [[putrefacció]] [[Digestió anaeròbica|anaeròbica]] de les plantes. Este procés natural es pot aprofitar per a produir [[biogàs]]. Molts [[microorganismes]] anaeròbics ho generen utilisant el {{fquim|CO|2}} com [[acceptor final d'electrons]]. | ||
Constituïx fins al 97 % del [[gas natural]]. En les mines de [[carbó]] se li crida [[grisú]] i és molt perillós ya que és fàcilment inflamable i explosiu. No obstant en les últimes décades ha cobrat importància l'explotació comercial del [[gas metà de carbó]], com a font d'energia. | Constituïx fins al 97 % del [[gas natural]]. En les mines de [[carbó]] se li crida [[grisú]] i és molt perillós ya que és fàcilment inflamable i explosiu. No obstant en les últimes décades ha cobrat importància l'explotació comercial del [[gas metà de carbó]], com a font d'energia. | ||
== Referències == | == Referències == | ||
<references/> | <references/> | ||
[[Categoria:Alcans]] | [[Categoria:Alcans]] | ||
[[Categoria:Combustibles fòssils]] | [[Categoria:Combustibles fòssils]] | ||
[[Categoria:Gasos d'efecte hivernàcul]] | [[Categoria:Gasos d'efecte hivernàcul]] | ||