Canvis

[[File:Tonatiuh_1.jpg|thumb|250px|Representació de Tonatiuh en el [[Còdex Borgia]]]]

[[File:Tonatiuh_1.jpg|thumb|250px|Representació de Tonatiuh en el [[Còdex Borgia]]]]

'''Tonatiuh''' (del [[náhuatl]]: Tonatiw ‘el [[sol]]’‘tona, fer calor; -tiw, va a fer’) o '''Tonatih''' en la [[mitologia asteca]] i la mitologia nahua de la Huasteca és el [[Deu]] del Sol. El poble asteca ho va considerar com el líder del cel. També va ser conegut com el Quint Sol, degut a que els asteques creïen que va assumir el control quan el Quart Sol va ser expulsat del cel, i d'acort en la seua cosmogonia, cada sol era un deu en la seua pròpia era còsmica i segons els asteques, ells encara es trobaven en l'era en la que regnava Tonatiuh.

'''Tonatiuh''' (del [[nàhuatl]]: Tonatiw ‘el [[sol]]’‘tona, fer calor; -tiw, va a fer’) o '''Tonatih''' en la [[mitologia asteca]] i la mitologia nahua de la Huasteca és el [[Deu]] del Sol. El poble asteca ho va considerar com el líder del cel. També va ser conegut com el Quint Sol, degut a que els asteques creïen que va assumir el control quan el Quart Sol va ser expulsat del cel, i d'acort en la seua cosmogonia, cada sol era un deu en la seua pròpia era còsmica i segons els asteques, ells encara es trobaven en l'era en la que regnava Tonatiuh.

El Deu solar, és senyor del decimonono signe dels dies quiahuitl ([[pluja]]). No obstant, els intérprets ho criden [[Chantico]] com regente del dihuité periodo del tonalpohualli que escomença en el dia ce ehécatl (u [[vent]]). La relació del signe dels dies quiahuitl en el Deu solar té la seua base en el mateix concepte que unix al Deu de la pluja, [[Tlaloc]], en el signe mázatl (venado, símbol de sequia i [[fòc]]). Tlaloc era senyor de la tercera edat còsmica mítica quiauhtonatiuh (sol de pluja), que va terminar en una pluja de fòc.

El Deu solar, és senyor del decimonono signe dels dies quiahuitl ([[pluja]]). No obstant, els intérprets ho criden [[Chantico]] com regente del dihuité periodo del tonalpohualli que escomença en el dia ce ehécatl (u [[vent]]). La relació del signe dels dies quiahuitl en el Deu solar té la seua base en el mateix concepte que unix al Deu de la pluja, [[Tlaloc]], en el signe mázatl (venado, símbol de sequia i [[fòc]]). Tlaloc era senyor de la tercera edat còsmica mítica quiauhtonatiuh (sol de pluja), que va terminar en una pluja de fòc.

L'image ilustra als asteques i Tonatiuh, el deu té molts ornaments adornant-li. En la cara té arets circulares, pírsines en el nas en joyes, tenia cabell ros, i una diadema groga. L'image de Tonatiuh també fa moltes referències a l'[[àguila]] i moltes voltes és representat obtenint cors en les garres d'àguila. Un disc solar és freqüentment ilustrat en Tonatiuh, en la cara de Tonatiuh en el centre del disc.

L'image ilustra als asteques i Tonatiuh, el deu té molts ornaments adornant-li. En la cara té arets circulares, pírsines en el nas en joyes, tenia cabell ros, i una diadema groga. L'image de Tonatiuh també fa moltes referències a l'[[àguila]] i moltes voltes és representat obtenint cors en les garres d'àguila. Un disc solar és freqüentment ilustrat en Tonatiuh, en la cara de Tonatiuh en el centre del disc.

La pedra d'Axayacatl és la cara d'una de les imàgens més populars de Tonatiuh. És més comunament conegut com la Pedra del Sol. El Quint Sol és molt important, per lo que està representat en el centre de la pedra. Els atres símbols representen els signes de les últimes quatre époques.

La pedra d'Axayacatl és la cara d'una de les imàgens més populars de Tonatiuh. És més comunament conegut com la Pedra del Sol. El Quint Sol és molt important, per lo que està representat en el centre de la pedra. Els atres símbols representen els signes de les últimes quatre époques.  

== Vore també ==

== Vore també ==

* [[Patrons dels Viagers]]

* [[Patrons dels Viagers]]

 

== Referències ==

== Referències ==

* Bernardino de Sahagún, 1950–1982, "Florentine Codex: History of the Things of New Spain", Arthur J. O. Anderson y Charles Dibble, Monographs of the school of American research, nº 14. 13. Salt Lake City: University of Utah Press

* Bernardino de Sahagún, 1950–1982, "Florentine Codex: History of the Things of New Spain", Arthur J. O. Anderson y Charles Dibble, Monographs of the school of American research, nº 14. 13. Salt Lake City: University of Utah Press

* Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. ISBN 978-9684327955

* Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. ISBN 978-9684327955

==Bibliografia ==

== Bibliografia ==

* Cabada Izquierdo, J. J. (1992). Tlazolteotl: una divinidad del panteón azteca. Revista Española de Antropología Americana

* Cabada Izquierdo, J. J. (1992). Tlazolteotl: una divinidad del panteón azteca. Revista Española de Antropología Americana

* Fernández, Adela (1998). Dioses Prehispánicos de México: Mitos y Deidades Del Panteón Náhuatl. México: Panorama Editorial. ISBN 968-38-0306-7

* Fernández, Adela (1998). Dioses Prehispánicos de México: Mitos y Deidades Del Panteón Náhuatl. México: Panorama Editorial. ISBN 968-38-0306-7