Diferència entre les revisions de "Categoria gramatical"
Sense resum d'edició |
Sense resum d'edició |
||
| (No es mostren 19 edicions intermiges d'7 usuaris) | |||
| Llínea 6: | Llínea 6: | ||
== Categories gramaticals plenes == | == Categories gramaticals plenes == | ||
Les | Les categories gramaticals plenes se caracterisen perque, ademés de valor gramatical, tenen també [[significat]] lèxic. Formen un conjunt obert de paraules, es dir, que no constituïxen un llistat reduït de paraules, sino que se'n poden afegir de noves. Són: | ||
* El [[substantiu]]: | * El [[substantiu]]: Indica una entitat del món, animada o inanimada, concreta o abstracta: garaig, cudol, sépia, Internet... Pot seleccionar [[complement del nom|complements del nom]] i ser especificat gramaticalment per determinants i quantificadors. Forma [[Sintagma Nominal|Sintagmes Nominals]]. | ||
* L'[[adjectiu]]:Senyala una qualitat de les entitats del món.Eixemples:vert, chicotet,pereós...Admet complements de l'adjectiu i especificadors gramaticals de 'grau'. Forma [[Sintagma Adjectival|Sintagmes Adjectius o Adjectivals]]. | * L'[[adjectiu]]: Senyala una qualitat de les entitats del món.Eixemples:vert, chicotet,pereós...Admet complements de l'adjectiu i especificadors gramaticals de 'grau'. Forma [[Sintagma Adjectival|Sintagmes Adjectius o Adjectivals]]. | ||
* El verp, que expressa una acció, un procés o un estat: chuplar, vore, vindre,patir... | * El [[verp]], que expressa una acció, un procés o un estat: chuplar, vore, vindre,patir...Selecciona complements verbals i és especificat gramaticalment per elements com la negació i els verps auxiliars. Forma [[Sintagma Verbal|Sintagmes Verbals]]. | ||
* L'[[adverbi]], que indica la qualitat d'una acció, és dir, el modo: tranquilament,bé, malament... | * L'[[adverbi]], que indica la qualitat d'una acció, és dir, el modo: tranquilament,bé, malament... | ||
| Llínea 17: | Llínea 17: | ||
* Ad estes quatre classes s'ha d'afegir la [[preposició]], la qual indica la noció d'orientació física o conceptual (Un poble sobre la mar / Un llibre sobre la peixca del bou). | * Ad estes quatre classes s'ha d'afegir la [[preposició]], la qual indica la noció d'orientació física o conceptual (Un poble sobre la mar / Un llibre sobre la peixca del bou). | ||
Únicament les categories gramaticals plenes poden funcionar com a [[núcleu d'un sintagma]], de manera que tenim,correlativament, cinc classes de sintagmes: nominal, adjectival,[[Sintagma verbal|verbal]], [[Sintagma adverbial|adverbial]] i [[Sintagma preposicional|preposicional]]. | Únicament les categories gramaticals plenes poden funcionar com a [[núcleu d'un sintagma]], de manera que tenim,correlativament, cinc classes de sintagmes: nominal, adjectival, [[Sintagma verbal|verbal]], [[Sintagma adverbial|adverbial]] i [[Sintagma preposicional|preposicional]]. | ||
== Categories purament gramaticals == | |||
Les '''categories purament gramaticals''' no tenen un significat lèxic com el de les classes plenes, pero sí responen a un comportament formal i sintàctic unitari. Són: | Les '''categories purament gramaticals''' no tenen un significat lèxic com el de les classes plenes, pero sí responen a un comportament formal i sintàctic unitari. Són: | ||
* Els [[ | * Els [[determinant]]s: artículs (un, el...), demostratius (aquell, esta...) i possessius (ton, ma...) | ||
* Els [[ | * Els [[quantificador]]s: numerals (quint, dèsset, terç...) i indefinits (alguns, ningú...) | ||
* Els [[ | * Els [[pronom]]s: (yo, ell, nosatres, ne...) | ||
* Els [[ | * Els [[relatiu]]s, [[interrogatiu]]s i [[exclamatiu]]s (qui, el qual...) | ||
* Les [[conjuncions]] (pero, si, perque...) | * Les [[conjunció|conjuncions]] (pero, si, perque...) | ||
[[Categoria:Gramàtica]] | [[Categoria:Gramàtica]] | ||