Canvis

| nom = Pietro Badoglio

| nom = Pietro Badoglio

| image = [[Archiu:Pietro Badoglio.jpg|274px]]

| image = [[Archiu:Pietro Badoglio.jpg|274px]]

| peu =  

| peu = Pietro Badoglio

| nacionalitat = [[Italia|Italiana]]

| nacionalitat = [[Itàlia|Italiana]]

| ocupació = Mariscal d'Itàlia

| ocupació = Mariscal d'Itàlia

| data_naix = [[28 de setembre]] de [[1871]]

| data_naix = [[28 de setembre]] de [[1871]]

| lloc_mort = [[Grazzano Badoglio]],  

| lloc_mort = [[Grazzano Badoglio]],  

}}

}}

'''Pietro Badoglio''' ([[Grazzano Badoglio|Grazzano Monferrato]], [[28 de setembre]] de [[1871]]-[[Grazzano Badoglio]], [[1 de novembre]] de [[1956]]) va ser un destacat [[polític]] i [[militar]] [[italians|italià]]. [[Mariscal de camp (ranc militar)|Mariscal]] de l'[[Eixèrcit Italià|eixèrcit]], va substituir a [[Benito Mussolini]] com [[President del Consell de Ministres d'Itàlia]] despuix del colp d'estat del [[25 de juliol]] de [[1943]] i va conduir a [[Itàlia]] a l'eixida de la [[Segona Guerra Mundial]].  

'''Pietro Badoglio''' ([[Grazzano Badoglio|Grazzano Monferrato]], [[28 de setembre]] de [[1871]] - † [[Grazzano Badoglio]], [[1 de novembre]] de [[1956]]) va ser un destacat [[polític]] i [[militar]] [[italians|italià]]. [[Mariscal de camp (ranc militar)|Mariscal]] de l'[[Eixèrcit Italià|eixèrcit]], va substituir a [[Benito Mussolini]] com [[President del Consell de Ministres d'Itàlia]] despuix del colp d'estat del [[25 de juliol]] de [[1943]] i va conduir a [[Itàlia]] a l'eixida de la [[Segona Guerra Mundial]].  

== Biografia ==

== Biografia ==

=== Començos ===

=== Començos ===

Naixqué en Grazzano Monferrato, un chicotet poble de la regió de [[Piemont]], de pare terratinent i mare burguesa. Despuix d'estudiar en la [[Acadèmia Militar]] de [[Torí]], va servir en el [[Eixèrcit Italià|Eixèrcit]] des de [[1892]], primer com [[tinent]] de [[artilleria]] durant les campanyes de [[Primera guerra ítalo-etíop|Eritrea]] ([[1896]]) i [[Guerra ítalo-turca|Líbia]] ([[1912]]), on es va distinguir en la [[batalla de Zanzur]].  

Naixqué en Grazzano Monferrato, un chicotet poble de la regió de [[Piamont]], de pare terratinent i mare burguesa. Despuix d'estudiar en la [[Acadèmia Militar]] de [[Torí]], va servir en el [[Eixèrcit Italià|Eixèrcit]] des de [[1892]], primer com [[tinent]] de [[artilleria]] durant les campanyes de [[Primera guerra ítalo-etíop|Eritrea]] ([[1896]]) i [[Guerra ítalo-turca|Líbia]] ([[1912]]), on es va distinguir en la [[batalla de Zanzur]].  

En començar la participació del Regne en la [[Primera Guerra Mundial]], tenia el grau de [[tinent coronel]], ascendint despuix al de [[general]] pels seus servicis en la presa del Mont Sabotino en [[maig]] de [[1916]]. En [[1918]] ya era ajudant del Comandant en Cap, a pesar d'haver segut parcialment responsable del desastre en [[Batalla de Caporetto|Caporetto]] del [[24 d'octubre]] de [[1917]].

En començar la participació del Regne en la [[Primera Guerra Mundial]], tenia el grau de [[tinent coronel]], ascendint despuix al de [[general]] pels seus servicis en la presa del Mont Sabotino en [[maig]] de [[1916]]. En l'any [[1918]] ya era ajudant del Comandant en Cap, a pesar d'haver segut parcialment responsable del desastre en [[Batalla de Caporetto|Caporetto]] del [[24 d'octubre]] de [[1917]].

=== Entreguerres ===

=== Entreguerres ===

Durant la posguerra fon elegit [[senador]], encara conservant el seu grau militar, lo que li va permetre eixercitar càrrecs especials en [[Romania]] i [[Estats Units]] en [[1920]] i [[1921]]. Va ser en un primer moment opositor al règim de [[Benito Mussolini]], per a despuix recolzar-ho. En este moment va ser designat [[embaixador]] en [[Brasil]]. Des d'ahí va retornar a Itàlia, per a ocupar el càrrec de Cap del [[Estat Major]] de l'Eixèrcit des del [[4 de maig]] de [[1924]]. Entre [[1929]] i [[1933]] va ser destinat com [[governador]] de [[*Tripolitania]]. En [[1936]] va reemplaçar al general [[Emilio de Bono]] al front de la [[Segona guerra ítalo-etíop|invasió d'Etiopia]]. Va autorisar l'utilisació de [[gas mostaça]] contra l'enemic, i finalment va conquistar [[Adis Abeba]], lo que va ficar fi a la guerra. Pel seu guany va ser nomenat [[duc]] d'[[Adis Abeba]], des d'a on va eixercir com [[Virrei]].

Durant la posguerra fon elegit [[senador]], encara conservant el seu grau militar, lo que li va permetre eixercitar càrrecs especials en [[Romania]] i [[Estats Units]] en [[1920]] i [[1921]]. Va ser en un primer moment opositor al règim de [[Benito Mussolini]], per a despuix recolzar-ho. En este moment va ser designat [[embaixador]] en [[Brasil]]. Des d'ahí va retornar a Itàlia, per a ocupar el càrrec de Cap de l'[[Estat Major]] de l'Eixèrcit des del [[4 de maig]] de [[1924]]. Entre els anys [[1929]] i [[1933]] va ser destinat com [[governador]] de [[Tripolitania]]. En l'any [[1936]] va reemplaçar al general [[Emilio de Bono]] al front de la [[Segona guerra ítalo-etíop|invasió d'Etiopia]]. Va autorisar l'utilisació de [[gas mostaça]] contra l'enemic, i finalment va conquistar [[Adis Abeba]], lo que va ficar fi a la guerra. Pel seu guany va ser nomenat [[duc]] d'[[Adis Abeba]], des d'a on va eixercir com [[Virrei]].

=== Segona Guerra Mundial ===

=== Segona Guerra Mundial ===

Es va opondre a la firma del [[Pacte d'Acer]] en la [[Alemània nazi]], ya que considerava improvable la possibilitat d'eixir victoriós en cas de guerra. Una volta començada la guerra, va renunciar en decembre de [[1940]] al seu càrrec, com a resultat del pobre paper eixercitat per les tropes italianes en l'invasió de [[Grècia]]. Jerarcas fascistes li havien acusat de ser el responsable del fracàs de la [[Guerra greco-italiana|ofensiva italiana en Grècia]] i, despuix de tractar de recaptar en va el respal del rei per mig d'una senyal de dimissió el [[27 de novembre]] de 1940, va cessar com a cap de l'Estat Major italià pocs dies més tart. Li va substituir en el càrrec el general [[Ugo Cavallero]].

Es va opondre a la firma del [[Pacte d'Acer]] en la [[Alemanya nazi]], ya que considerava improvable la possibilitat d'eixir victoriós en cas de guerra. Una volta començada la guerra, va renunciar en decembre de [[1940]] al seu càrrec, com a resultat del pobre paper eixercitat per les tropes italianes en l'invasió de [[Grècia]]. Jerarques fascistes li havien acusat de ser el responsable del fracàs de la [[Guerra greco-italiana|ofensiva italiana en Grècia]] i, despuix de tractar de recaptar en va el respal del rei per mig d'una senyal de dimissió el [[27 de novembre]] de 1940, va cessar com a cap de l'Estat Major italià pocs dies més tart. Li va substituir en el càrrec el general [[Ugo Cavallero]].

=== Rendició italiana ===

=== Rendició italiana ===

=== Últims anys ===

=== Últims anys ===

Despuix de la seua substitució com a president del govern, Badoglio es va retirar de la vida pública, i va fallir en 1956 en la seua localitat natal, Grazzano Monferrato, que en [[1939]] havia segut rebatejada [[Grazzano Badoglio]] en el seu honor.

Despuix de la seua substitució com a president del govern, Badoglio es va retirar de la vida pública, i va fallir en l'any 1956 en la seua localitat natal, Grazzano Monferrato, que en l'any [[1939]] havia segut rebatejada [[Grazzano Badoglio]] en el seu honor.

 

[[Categoria:Biografies]]

[[Categoria:Biografies]]