Diferència entre les revisions de "Morgause"
Pàgina nova, en el contingut: «En la leyenda artúrica, '''Morgause''' o '''Margawse''' (també coneguda com '''Norcadet, Sangive, Morcadés, Bellicent, Anna o Anna-Morgawse''') és una mija…» |
Sin resumen de edición |
||
| (No es mostren 7 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
En la leyenda artúrica, '''Morgause''' o '''Margawse''' (també coneguda com '''Norcadet, Sangive, Morcadés, Bellicent, Anna o Anna-Morgawse''') és una mija germana del Rei Arturo i reina de Orkney. | En la [[Mit Artúric|leyenda artúrica]], '''Morgause''' o '''Margawse''' (també coneguda com '''Norcadet, Sangive, Morcadés, Bellicent, Anna o Anna-Morgawse''') és una mija germana del [[Rei Arturo]] i reina de Orkney. | ||
Segons les versions més famoses (La mort d'Arturo i el Cicle Lanzarote-Grial) Morgause era filla de Gorlois, Duc de Cornualles i Lady Igraine junt en Morgana i Elaine, i es va casar en el rei Lot de Lothian, enemic d'Arturo durant les rebelions que varen tindre lloc despuix de la seua coronació. | Segons les versions més famoses (La mort d'Arturo i el Cicle Lanzarote-Grial) Morgause era filla de Gorlois, Duc de Cornualles i Lady [[Igraine]] junt en Morgana i Elaine, i es va casar en el rei Lot de Lothian, enemic d'Arturo durant les rebelions que varen tindre lloc despuix de la seua coronació. | ||
Açò pot carrejar algun que un atre malentés, i hi ha dos hipòtesis en lo que a esta germana d'Arturo es referix. La primera és que Ana i Arturo tenien una tia (germana d'Aurelio Ambrosio i Uther Pendragon) que estava casada en Budicio, de modo que Hoel és cosí d'Ana i d'Arturo; L'atra hipòtesis és que Arturo no va tindre una, sino dos germanes, la dòna de Lot (Ana) i la que es va casar en Budicio. | Açò pot carrejar algun que un atre malentés, i hi ha dos hipòtesis en lo que a esta germana d'Arturo es referix. La primera és que Ana i Arturo tenien una tia (germana d'Aurelio Ambrosio i Uther Pendragon) que estava casada en Budicio, de modo que Hoel és cosí d'Ana i d'Arturo; L'atra hipòtesis és que Arturo no va tindre una, sino dos germanes, la dòna de Lot (Ana) i la que es va casar en Budicio. | ||
| Llínea 7: | Llínea 7: | ||
Morgause apareix breument en ''El conte del Grial'' de Chrétien de Troyes. La germana d'Arturo es retroba en el seu fill Gawain despuix de molt temps i no el reconeix, ni ell a ella. en l'obra es diu que quan Úter va morir, la reina Yguerna es va retirar a un [[castell]] molt lluntà ubicat en un lloc fantàstic junt en la seua filla, que era l'esposa del rei Lot i mare de Gawain, Agravaín, Guerrehet i Gueheriet. | Morgause apareix breument en ''El conte del Grial'' de Chrétien de Troyes. La germana d'Arturo es retroba en el seu fill Gawain despuix de molt temps i no el reconeix, ni ell a ella. en l'obra es diu que quan Úter va morir, la reina Yguerna es va retirar a un [[castell]] molt lluntà ubicat en un lloc fantàstic junt en la seua filla, que era l'esposa del rei Lot i mare de Gawain, Agravaín, Guerrehet i Gueheriet. | ||
Atres llegendes diuen que Morgause va tindre un romanç en Lot i va quedar embarassada de Gawain. La princesa no volia aquell fill i el va abandonar a la deriva en la mar. Anys despuix, es casa en Lot i molt despuix el seu fill torna a la cort d'Arturo, ya que havia sobrevixcut i s'havia criat en [[Antiga Roma|Roma]]. Esta estranya història s'arreplega en el poema ''Rise of Sir Gawain''. | Atres llegendes diuen que Morgause va tindre un romanç en Lot i va quedar embarassada de Gawain. La princesa no volia aquell fill i el va abandonar a la deriva en la mar. Anys despuix, es casa en Lot i molt despuix el seu fill torna a la cort d'Arturo, ya que havia sobrevixcut i s'havia criat en [[Antiga Roma|Roma]]. Esta estranya història s'arreplega en el poema ''Rise of Sir Gawain''. | ||
== Referències == | == Referències == | ||
* Bousquet, Antón (2018). The World Of The Gauls. Foundation(s) of a Celtic Philosophy. Koadig. p. 37-38. | * Bousquet, Antón (2018). The World Of The Gauls. Foundation(s) of a Celtic Philosophy. Koadig. p. 37-38. | ||
* Cotterell, Arthur (1997). «The Encyclopedia of Mythology: Classical, Celtic, Norse». Anness Publishing Ltd. | * Cotterell, Arthur (1997). «The Encyclopedia of Mythology: Classical, Celtic, Norse». Anness Publishing Ltd. | ||
* Eliade, Mircea. Historia de las ideas y las creencias religiosas II. De Gautama Buda al triunfo del cristianismo. Buenos Aires: 1999, p. 176 | * Eliade, Mircea. Historia de las ideas y las creencias religiosas II. De Gautama Buda al triunfo del cristianismo. Buenos Aires: 1999, p. 176 | ||
*[https://www.abc.es/archivo/periodicos/abc-madrid-19881231-71.html García Gual, Carlos. Reseña de Historia de Merlín y El balandro de Merlín, ABC Literario, 31-12-1988.] | * [https://www.abc.es/archivo/periodicos/abc-madrid-19881231-71.html García Gual, Carlos. Reseña de Historia de Merlín y El balandro de Merlín, ABC Literario, 31-12-1988.] | ||
* Moneo, Teresa (2003). Real Academia de la Historia, ed. Religio iberica: santuarios, ritos y divinidades (siglos VII-I A.C.). p. 311. ISBN 9788495983213 | * Moneo, Teresa (2003). Real Academia de la Historia, ed. Religio iberica: santuarios, ritos y divinidades (siglos VII-I A.C.). p. 311. ISBN 9788495983213 | ||
* Sainero Sánchez, Ramón (1999). Diccionario Akal de Mitología celta. Ediciones AKAL. p. 193. ISBN 9788446009368 | * Sainero Sánchez, Ramón (1999). Diccionario Akal de Mitología celta. Ediciones AKAL. p. 193. ISBN 9788446009368 | ||
| Llínea 29: | Llínea 29: | ||
[[Categoria:Mitologia]] | [[Categoria:Mitologia]] | ||
[[Categoria:Mitologia celta]] | [[Categoria:Mitologia celta]] | ||
[[Categoria:Cicle Artúric]] | |||