39 347
edicions
Canvis
sense resum d'edició
En la leyenda artúrica, '''Morgause''' o '''Margawse''' (també coneguda com '''Norcadet, Sangive, Morcadés, Bellicent, Anna o Anna-Morgawse''') és una mija germana del Rei Arturo i reina de Orkney.
En la [[Mit Artúric|leyenda artúrica]], '''Morgause''' o '''Margawse''' (també coneguda com '''Norcadet, Sangive, Morcadés, Bellicent, Anna o Anna-Morgawse''') és una mija germana del [[Rei Arturo]] i reina de Orkney.
Segons les versions més famoses (La mort d'Arturo i el Cicle Lanzarote-Grial) Morgause era filla de Gorlois, Duc de Cornualles i Lady Igraine junt en Morgana i Elaine, i es va casar en el rei Lot de Lothian, enemic d'Arturo durant les rebelions que varen tindre lloc despuix de la seua coronació.
Segons les versions més famoses (La mort d'Arturo i el Cicle Lanzarote-Grial) Morgause era filla de Gorlois, Duc de Cornualles i Lady [[Igraine]] junt en Morgana i Elaine, i es va casar en el rei Lot de Lothian, enemic d'Arturo durant les rebelions que varen tindre lloc despuix de la seua coronació.
Açò pot carrejar algun que un atre malentés, i hi ha dos hipòtesis en lo que a esta germana d'Arturo es referix. La primera és que Ana i Arturo tenien una tia (germana d'Aurelio Ambrosio i Uther Pendragon) que estava casada en Budicio, de modo que Hoel és cosí d'Ana i d'Arturo; L'atra hipòtesis és que Arturo no va tindre una, sino dos germanes, la dòna de Lot (Ana) i la que es va casar en Budicio.
Açò pot carrejar algun que un atre malentés, i hi ha dos hipòtesis en lo que a esta germana d'Arturo es referix. La primera és que Ana i Arturo tenien una tia (germana d'Aurelio Ambrosio i Uther Pendragon) que estava casada en Budicio, de modo que Hoel és cosí d'Ana i d'Arturo; L'atra hipòtesis és que Arturo no va tindre una, sino dos germanes, la dòna de Lot (Ana) i la que es va casar en Budicio.
Morgause apareix breument en ''El conte del Grial'' de Chrétien de Troyes. La germana d'Arturo es retroba en el seu fill Gawain despuix de molt temps i no el reconeix, ni ell a ella. en l'obra es diu que quan Úter va morir, la reina Yguerna es va retirar a un [[castell]] molt lluntà ubicat en un lloc fantàstic junt en la seua filla, que era l'esposa del rei Lot i mare de Gawain, Agravaín, Guerrehet i Gueheriet.
Morgause apareix breument en ''El conte del Grial'' de Chrétien de Troyes. La germana d'Arturo es retroba en el seu fill Gawain despuix de molt temps i no el reconeix, ni ell a ella. en l'obra es diu que quan Úter va morir, la reina Yguerna es va retirar a un [[castell]] molt lluntà ubicat en un lloc fantàstic junt en la seua filla, que era l'esposa del rei Lot i mare de Gawain, Agravaín, Guerrehet i Gueheriet.
Atres llegendes diuen que Morgause va tindre un romanç en Lot i va quedar embarassada de Gawain. La princesa no volia aquell fill i el va abandonar a la deriva en la mar. Anys despuix, es casa en Lot i molt despuix el seu fill torna a la cort d'Arturo, ya que havia sobrevixcut i s'havia criat en [[Antiga Roma|Roma]]. Esta estranya història s'arreplega en el poema ''Rise of Sir Gawain''.
Atres llegendes diuen que Morgause va tindre un romanç en Lot i va quedar embarassada de Gawain. La princesa no volia aquell fill i el va abandonar a la deriva en la mar. Anys despuix, es casa en Lot i molt despuix el seu fill torna a la cort d'Arturo, ya que havia sobrevixcut i s'havia criat en [[Antiga Roma|Roma]]. Esta estranya història s'arreplega en el poema ''Rise of Sir Gawain''.
== Referències ==
== Referències ==
* Bousquet, Antón (2018). The World Of The Gauls. Foundation(s) of a Celtic Philosophy. Koadig. p. 37-38.
* Bousquet, Antón (2018). The World Of The Gauls. Foundation(s) of a Celtic Philosophy. Koadig. p. 37-38.
* Cotterell, Arthur (1997). «The Encyclopedia of Mythology: Classical, Celtic, Norse». Anness Publishing Ltd.
* Cotterell, Arthur (1997). «The Encyclopedia of Mythology: Classical, Celtic, Norse». Anness Publishing Ltd.
* Eliade, Mircea. Historia de las ideas y las creencias religiosas II. De Gautama Buda al triunfo del cristianismo. Buenos Aires: 1999, p. 176
* Eliade, Mircea. Historia de las ideas y las creencias religiosas II. De Gautama Buda al triunfo del cristianismo. Buenos Aires: 1999, p. 176
*[https://www.abc.es/archivo/periodicos/abc-madrid-19881231-71.html García Gual, Carlos. Reseña de Historia de Merlín y El balandro de Merlín, ABC Literario, 31-12-1988.]
* [https://www.abc.es/archivo/periodicos/abc-madrid-19881231-71.html García Gual, Carlos. Reseña de Historia de Merlín y El balandro de Merlín, ABC Literario, 31-12-1988.]
* Moneo, Teresa (2003). Real Academia de la Historia, ed. Religio iberica: santuarios, ritos y divinidades (siglos VII-I A.C.). p. 311. ISBN 9788495983213
* Moneo, Teresa (2003). Real Academia de la Historia, ed. Religio iberica: santuarios, ritos y divinidades (siglos VII-I A.C.). p. 311. ISBN 9788495983213
* Sainero Sánchez, Ramón (1999). Diccionario Akal de Mitología celta. Ediciones AKAL. p. 193. ISBN 9788446009368
* Sainero Sánchez, Ramón (1999). Diccionario Akal de Mitología celta. Ediciones AKAL. p. 193. ISBN 9788446009368
[[Categoria:Mitologia]]
[[Categoria:Mitologia]]
[[Categoria:Mitologia celta]]
[[Categoria:Mitologia celta]]
[[Categoria:Cicle Artúric]]