Canvis

| notes a peu      =  

| notes a peu      =  

}}

}}

 

'''Gaetà Huguet i Breva''' ([[Castelló]], [[24 de juliol]] de [[1848]] - † [[26 de novembre]] de [[1926]]), fon un empresari, mestre, escritor i mecenes. Llicenciat en Filosofia i Lletres, fon professor en Amèrica llatina i en els [[Estats Units]], coneixedor de diversos idiomes. Està considerat com un dels pares del [[valencianisme]].

'''Gaetà Huguet i Breva''' ([[Castelló]], [[24 de juliol]] de [[1848]] - † [[26 de novembre]] de [[1926]]), fon un empresari, mestre, escritor i mecenes. Llicenciat en Filosofia i Lletres, fon professor en Amèrica llatina i en els EE.UU., coneixedor de diversos idiomes. Està considerat com un dels pares del [[valencianisme]].

== Biografia ==

== Biografia ==

== Castelló, capital de província ==  

== Castelló, capital de província ==  

En la divisió territorial de l'any [[1833]], [[Castelló]] es troba com a capital de província, passa de ser una població chicoteta a una vila gran, cap a l'any [[1900]] contava en 30.000 habitants, [[Castelló]] era una vila agrària tenint com a màxim exponent el cànem per a l'elaboració de corda i espardenyeria ([[sigle XIX]]), a finals d'eixe sigle l'introducció del [[taronger]] guanyaria terreny d'horta al cànem, l'[[arròs]] s’estenia per la marjal i la [[raïm|vinya]] i la [[garrofera]] pel secà. Esta alternativa agro-mercantil portaria el creiximent econòmic castellonenc. La població estava integrada per jornalers (la majoria), llauradors en diverses propietats i també gent dedicada a activitats artesanals i a l'indústria que naixia. L'agricultura comercial i d'exportació era el motor de l'activitat econòmica. Per eixe motiu, entitats ciutadanes de tot signe demanaven i reclamaven la millora de les infraestructures (especialment, el port).

En la divisió territorial de l'any [[1833]], [[Castelló]] es troba com a capital de província, passa de ser una població chicoteta a una vila gran, cap a l'any [[1900]] contava en 30.000 habitants, [[Castelló]] era una vila agrària tenint com a màxim exponent el cànem per a l'elaboració de corda i espardenyeria ([[sigle XIX]]), a finals d'eixe sigle l'introducció del [[taronger]] guanyaria terreny d'horta al cànem, l'[[arròs]] s'estenia per la marjal i la [[raïm|vinya]] i la [[garrofera]] pel secà. Esta alternativa agro-mercantil portaria el creiximent econòmic castellonenc. La població estava integrada per jornalers (la majoria), llauradors en diverses propietats i també gent dedicada a activitats artesanals i a l'indústria que naixia. L'agricultura comercial i d'exportació era el motor de l'activitat econòmica. Per eixe motiu, entitats ciutadanes de tot signe demanaven i reclamaven la millora de les infraestructures (especialment, el port).

== El comerç ==

== El comerç ==

En Gaetà era un home ric, pero al mateix temps tenia inquietuts, era emprenedor i tenia visió comercial, pero sobre tot era un home en ideals i enamorat de la seua terra i la seua gent. Era capaç de fletar barcos sancers per a exportar a [[Amèrica]] els nostres productes, al temps que encapçalava la Junta de Contribuents per a fer possible la construcció del port maritim (a principis dels anys huitanta Huguet plantejà una campanya integradora de totes les forces socials per a conseguir la construcció del Port) que hui tenim en el [[Grau de Castelló]], colaborava en la creació d'entitats com la Cambra de Comerç i atres infraestructures per al desenroll del nostre poble, va cedir uns terrenys a l'ajuntament per a la construcció d'un gimnasi escolar. Defenia la construcció en l'Hort dels Corders d'una escola indústrial, la seua família va formar part del Gremi de Corders. Fou també un dels defensors incondicionals de que el [[Banc d'Espanya]] obrira sucursal en [[Castelló]], i va formar part del seu primer consell d'administració.  

En Gaetà era un home ric, pero al mateix temps tenia inquietuts, era emprenedor i tenia visió comercial, pero sobre tot era un home en ideals i enamorat de la seua terra i la seua gent. Era capaç de fletar barcos sancers per a exportar a [[Amèrica]] els nostres productes, al temps que encapçalava la Junta de Contribuents per a fer possible la construcció del port maritim (a principis dels anys huitanta Huguet plantejà una campanya integradora de totes les forces socials per a conseguir la construcció del Port) que hui tenim en el [[Grau de Castelló]], colaborava en la creació d'entitats com la Cambra de Comerç i atres infraestructures per al desenroll del nostre poble, va cedir uns terrenys a l'ajuntament per a la construcció d'un gimnasi escolar. Defenia la construcció en l'Hort dels Corders d'una escola indústrial, la seua família va formar part del Gremi de Corders. Fon també un dels defensors incondicionals de que el [[Banc d'Espanya]] obrira sucursal en [[Castelló]], i va formar part del seu primer consell d'administració.  

Esta preocupació pel desenroll economic de [[Castelló]], ciutat a la qual volia vore convertida en verdadera capital cosmopolita i no trisea aldea provinciana, fon comú per a tot el territori [[Comunitat Valenciana|valencià]]. Huguet somiava un [[Castelló]] ric en una [[Valéncia]] prospera:

Esta preocupació pel desenroll economic de [[Castelló]], ciutat a la qual volia vore convertida en verdadera capital cosmopolita i no trisea aldea provinciana, fon comú per a tot el territori [[Comunitat Valenciana|valencià]]. Huguet somiava un [[Castelló]] ric en una [[Valéncia]] prospera:

Durant la seua joventut, politicament s'identificava en el federalisme, s'afilià al Partit Federaliste de [[Pi i Margall]] (aquell president de la [[I Republica espanyola]] que intentà construir un estat federal), fon president de la Lliga de Contribuents ([[1881]]), la seua entrada en la politica va ser l'any [[1882]], reclamat pel sector dissident del progressisme de [[Francesc González Chermá]], per a presentar una candidatura alternativa en les provincials. Diputat provincial ([[1890]]-[[1894]]), primer diputat republicà en ocupar el carrec, i regidor ([[1906]]). Sent diputat va fomentar la producció en incentius econòmics i donant premis a l'exportació, lluità contra la [[filoxera]] de la vinya per mig d'experimentació, creació d'escoles agraries cedint terrenys d'ell a la Diputacio, vigilava el tractats internacionals per a l'exportació agraria.  

Durant la seua joventut, politicament s'identificava en el federalisme, s'afilià al Partit Federaliste de [[Pi i Margall]] (aquell president de la [[I Republica espanyola]] que intentà construir un estat federal), fon president de la Lliga de Contribuents ([[1881]]), la seua entrada en la politica va ser l'any [[1882]], reclamat pel sector dissident del progressisme de [[Francesc González Chermá]], per a presentar una candidatura alternativa en les provincials. Diputat provincial ([[1890]]-[[1894]]), primer diputat republicà en ocupar el carrec, i regidor ([[1906]]). Sent diputat va fomentar la producció en incentius econòmics i donant premis a l'exportació, lluità contra la [[filoxera]] de la vinya per mig d'experimentació, creació d'escoles agraries cedint terrenys d'ell a la Diputacio, vigilava el tractats internacionals per a l'exportació agraria.  

Politicament, Gaetà s’ana desplaçant cap al federalisme organic dels plantejaments de Figueras, acabant possicionant-se en el republicanisme progressiste majoritari, mantenint l'ideari federal (regionalista).  

Politicament, Gaetà s'ana desplaçant cap al federalisme organic dels plantejaments de Figueras, acabant possicionant-se en el republicanisme progressiste majoritari, mantenint l'ideari federal (regionalista).  

L'ideari politic d'Huguet en la Diputació era: Fer manco politica i més administració, denunciava als conservadors en majoria (cossiers i tetuanistes) i volia revisar l'estat dinerari, reclamar les deutes pendents dels ajuntaments i reduir el personal administratiu. Les discrepancies politiques enfrontaven a Fernando Gasset i Gaetà, mentres que’l primer es fonamentava en l'unitat territorial provincial, el segon, optava pel regionalisme, reclamant el final del centralisme. El provincialisme front al regionalisme, sense qüestionar l'unitat de l'Estat. El centralisme rebujava el [[valencià]] i Gaetà contestava en “Valencia Nova” ([[1907]]), dient: “Pareix mentira que un dels signes de finura i d'educació siga parlar el [[castellà]] i aborrir la nostra nativa llengua, i el mal major a on está és en [[Valéncia]] a on casi no se permet parlar en [[valencià]] més qu’als fematers. Yo me mossegue els punys perque Deu en lloch de ferme mercader i llaurador com soc no m’haja fet bon escritor que m’hagués fet algo de profit per les idees qu’arrailaes tinc en l'ànima…”  

L'ideari politic d'Huguet en la Diputació era: Fer manco politica i més administració, denunciava als conservadors en majoria (cossiers i tetuanistes) i volia revisar l'estat dinerari, reclamar les deutes pendents dels ajuntaments i reduir el personal administratiu. Les discrepancies politiques enfrontaven a Fernando Gasset i Gaetà, mentres que’l primer es fonamentava en l'unitat territorial provincial, el segon, optava pel regionalisme, reclamant el final del centralisme. El provincialisme front al regionalisme, sense qüestionar l'unitat de l'Estat. El centralisme rebujava el [[valencià]] i Gaetà contestava en “Valencia Nova” ([[1907]]), dient: “Pareix mentira que un dels signes de finura i d'educació siga parlar el [[castellà]] i aborrir la nostra nativa llengua, i el mal major a on está és en [[Valéncia]] a on casi no se permet parlar en [[valencià]] més qu’als fematers. Yo me mossegue els punys perque Deu en lloch de ferme mercader i llaurador com soc no m’haja fet bon escritor que m’hagués fet algo de profit per les idees qu’arrailaes tinc en l'ànima…”  

== El valencianisme i Constantí Llombart ==

== El valencianisme i Constantí Llombart ==

 

La Renaixença valenciana tenia dos sectors, en u el conservador, [[Teodor Llorente]] i en atre, el lliberal, [[Constantí Llombart]]. Gaetà Huguet seguix una evolució pareguda a la de Constantí Llombart, fon intim amic d'ell i el recolçava des de [[Castelló]], viajant al Cap i Casal quan fora necessari per a visitar-lo.  

La Renaixença valenciana tenia dos sectors, en u el conservador, [[Teodor Llorente]] i en atre, el lliberal, [[Constantí Llombart]]. Gaetà Huguet seguix una evolució pareguda a la de Constantí Llombart, fon intim amic d'ell i el recolçava des de [[Castelló]], viajant al Cap i Casal quan fora necessari per a visitar-lo.  

Alternava les seues activitats professionals i polítiques sense perdre mai el contacte en el moviment del Renaiximent de la llengua valenciana que s’iniciava en la ciutat de Valéncia. Seguint l'eixemple de [[Constantí Llombart]] creà els Jocs Florals en l'[[L'Alcora|Alcora]] i [[Castelló]] (1892), i en [[Llucena]] ([[1894]]). Organisava actes en els que convidava a [[Lo Rat Penat]] a visitar Castelló. Patrocinà les edicions de [[1921]], [[1923]] i [[1925]], dels [[Jocs Florals]] organisats per dita associació.  

Alternava les seues activitats professionals i polítiques sense perdre mai el contacte en el moviment del Renaiximent de la llengua valenciana que s'iniciava en la ciutat de Valéncia. Seguint l'eixemple de [[Constantí Llombart]] creà els Jocs Florals en l'[[L'Alcora|Alcora]] i [[Castelló]] (1892), i en [[Llucena]] ([[1894]]). Organisava actes en els que convidava a [[Lo Rat Penat]] a visitar Castelló. Patrocinà les edicions de [[1921]], [[1923]] i [[1925]], dels [[Jocs Florals]] organisats per dita associació.  

Encara que confessara no ser filolec, coneixia perfectament els problemes sobre l'orige de la [[llengua valenciana]], que considerava autoctona, i sobre la denominació que li donaven els nostres classics, i tenia idea dels canvis fonetics des del [[llatí]] a les [[llengües romàniques]]. El seu valencianisme no era una postura politica i convinenciera, sino una convicció fundada llingüisticament i en el gran amor a la llengua dels seus antepassats (l'eixemple el tenim en el seu escrit publicat en l'any [[1920]], en el bolletí de la Societat Castellónenca de Cultura, pág. 197, que citem més avant).  

Encara que confessara no ser filolec, coneixia perfectament els problemes sobre l'orige de la [[llengua valenciana]], que considerava autoctona, i sobre la denominació que li donaven els nostres classics, i tenia idea dels canvis fonetics des del [[llatí]] a les [[llengües romàniques]]. El seu valencianisme no era una postura politica i convinenciera, sino una convicció fundada llingüisticament i en el gran amor a la llengua dels seus antepassats (l'eixemple el tenim en el seu escrit publicat en l'any [[1920]], en el bolletí de la Societat Castellónenca de Cultura, pág. 197, que citem més avant).  

A la mort de [[Constantí Llombart]], [[Castelló]] es posà de dol, perque es sabia que era intim amic de Gaetà Huguet, sent una de les persones més ilustres i més vollgudes de la ciutat. Els titulars dels diaris, d'aquells dies, feen referencia a la mort del patriarca de les lletres valencianes i fundador de [[Lo Rat Penat]]. Es celebraren certamens i actes en homenage a Constanti, impulsats pel seu amic. Organisat per Patria Nova en [[1925]], (Patria Nova i Joventut Valencianista, foren patrocinadores d'accions que abocarien en l'acort ortogràfic de [[1932]], la porta que s’obria a la despersonalisació llingüistica del [[valencià]] i a la substitució dels criteris autoctonistes sobre l'identitat de la [[llengua valenciana]] i la seua codificacio – marcats per [[Lluís Fullana]] -, que serien substituits per l'importacio de les normes ortografiques de l'Institut d'Estudis Catalans, explanades en alguns retocs en les “Bases Ortografiques de 1932”), es convocà un concurs d'himnes nacionals valencians que fon generosament dotat pel patrici Gaetà, des de [[Castelló]] de la Plana. El veredicte del jurat donà com a guanyadora la composició titulada “Vent de Ponent”, escrita en les normes de [[1914]] del [[pare Fullana]], dient:  

A la mort de [[Constantí Llombart]], [[Castelló]] es posà de dol, perque es sabia que era intim amic de Gaetà Huguet, sent una de les persones més ilustres i més vollgudes de la ciutat. Els titulars dels diaris, d'aquells dies, feen referencia a la mort del patriarca de les lletres valencianes i fundador de [[Lo Rat Penat]]. Es celebraren certamens i actes en homenage a Constanti, impulsats pel seu amic. Organisat per Patria Nova en [[1925]], (Patria Nova i Joventut Valencianista, foren patrocinadores d'accions que abocarien en l'acort ortogràfic de [[1932]], la porta que s'obria a la despersonalisació llingüistica del [[valencià]] i a la substitució dels criteris autoctonistes sobre l'identitat de la [[llengua valenciana]] i la seua codificacio – marcats per [[Lluís Fullana]] -, que serien substituits per l'importacio de les normes ortografiques de l'Institut d'Estudis Catalans, explanades en alguns retocs en les “Bases Ortografiques de 1932”), es convocà un concurs d'himnes nacionals valencians que fon generosament dotat pel patrici Gaetà, des de [[Castelló]] de la Plana. El veredicte del jurat donà com a guanyadora la composició titulada “Vent de Ponent”, escrita en les normes de [[1914]] del [[pare Fullana]], dient:  

''Vent de ponent, vent de ponent

''Vent de ponent, vent de ponent<br>

llauradors nostra terra perilla;

llauradors nostra terra perilla;<br>

germans l'amor sant defensem;

germans l'amor sant defensem;<br>

vil estrany maganses nos humilla

vil estrany maganses nos humilla<br>

¡ Valencians, per la patria breguem!

¡Valencians, per la patria breguem!<br>

¡ Defensem la nostra casa, geni y llengua, sang y rassa !

¡Defensem la nostra casa, geni y llengua, sang y rassa!<br>

¡ Per honor y dignitat per la santa llibertat!'' I seguix.

¡Per honor y dignitat per la santa llibertat!'' I seguix.<br>

== Opinions en prensa i revistes ==

== Opinions en prensa i revistes ==

En les planes de la “Revista de Castellón” ([[1882]]), apareixen artículs sense firmar en el següent sentit: “Lo desenvolviment i defensa dels interesos de la agricultura, comerç é industries regionals; estimulant á la juventud al estudi de l'història local pera que deprenga á honrar la memoria dels grands patricis valencians; procurant lo perfeccionament y generaliçació de la nostra llengua”. “La celebració de esposicions regionals á hon concurriren los productes de les tres provincies;…la reconstitució de societats economiques, que tingueren ses assamblees anyals en la metrópoli; i…, la fundació, en totes les viles importants del antig regne Valenciá, de societats análogues á la de [[Lo Rat Penat]] de [[Valéncia]] a on se congregarent tots les amadors de les glories valencianes”. L'autor dels mateixos pareix ser Gaetà Huguet i Breva.  

En les planes de la “Revista de Castellón” ([[1882]]), apareixen artículs sense firmar en el següent sentit: “Lo desenvolviment i defensa dels interesos de la agricultura, comerç é industries regionals; estimulant á la juventud al estudi de l'història local pera que deprenga á honrar la memoria dels grands patricis valencians; procurant lo perfeccionament y generaliçació de la nostra llengua”. “La celebració de esposicions regionals á hon concurriren los productes de les tres provincies;…la reconstitució de societats economiques, que tingueren ses assamblees anyals en la metrópoli; i…, la fundació, en totes les viles importants del antig regne Valenciá, de societats análogues á la de [[Lo Rat Penat]] de [[Valéncia]] a on se congregarent tots les amadors de les glories valencianes”. L'autor dels mateixos pareix ser Gaetà Huguet i Breva.  

En un articul seu escrit en “El Liberal” en l'any [[1893]], titulat “L’obra de Constanti Llombart”, diu:..“En estes circunstancies excepcionals fon quand aparegué en escena la simpática figura de Constantí Llombart, d'este home extraordinari que naixqué i vixqué sols pera amar á la Patria Valenciana i que acaba de morir extenuat pel treball excesiu de ses múltiples mampreses patriótiques. Enflamat son cor pel foch del patriotisme i sense més mijos i prestigis que l'amor a la Terra Valenciana, i comprenent la necessitat d'aunar los esforços dels amadors de les nostres glories, dirigí tots los impulsos de la seua voluntad de ferro á la creació d'una gran associació valencianista, a on poguérent reunirse tots los bons valencians, i d'a on ixquérent totes les patriótiques manifestacions del present renaiximent. L'exit més complet coroná sos esforços, i en l'any [[1879]] fon inaugurada baix lo gloriós titol de “[[Lo Rat Penat]] ”…“Ha mort ya Llombart á la prematura etat de 43 anys estenuat per l'excesiu treball dedicat exclusivament á enaltir les glories de [[Valéncia]], quan encara tant se podia esperar de son ardent patriotisme. Ha mort cobrint de dol i tristor á tots los bons valencians; pero sa memoria será eterna i viurá mentrimentres alene un sol cor honrat en esta nostra Patria Valenciana”  

En un articul seu escrit en “El Liberal” en l'any [[1893]], titulat “L'obra de Constanti Llombart”, diu:..“En estes circunstancies excepcionals fon quand aparegué en escena la simpática figura de [[Constantí Llombart]], d'este home extraordinari que naixqué i vixqué sols pera amar á la Patria Valenciana i que acaba de morir extenuat pel treball excesiu de ses múltiples mampreses patriótiques. Enflamat son cor pel foch del patriotisme i sense més mijos i prestigis que l'amor a la Terra Valenciana, i comprenent la necessitat d'aunar los esforços dels amadors de les nostres glories, dirigí tots los impulsos de la seua voluntad de ferro á la creació d'una gran associació valencianista, a on poguérent reunirse tots los bons valencians, i d'a on ixquérent totes les patriótiques manifestacions del present renaiximent. L'exit més complet coroná sos esforços, i en l'any [[1879]] fon inaugurada baix lo gloriós titol de “[[Lo Rat Penat]] ”…“Ha mort ya Llombart á la prematura etat de 43 anys estenuat per l'excesiu treball dedicat exclusivament á enaltir les glories de [[Valéncia]], quan encara tant se podia esperar de son ardent patriotisme. Ha mort cobrint de dol i tristor á tots los bons valencians; pero sa memoria será eterna i viurá mentrimentres alene un sol cor honrat en esta nostra Patria Valenciana”  

En “Ayer y Hoy”, en l'any [[1902]], explica el seu concepte sobre la llengua, a la que no considerava procedent denominar catalana, sino valenciana: “Dés de lo [[sigle XIII]] ha vengut anomenant-se en lo nom generich de llemosina i més tart de valenciana, sens que mai los escriptors classichs valencians l'hagen baptejada en lo nom de catalana. Crec per lo tant que los moderns que res ó molt poch encara havem fet per son poliment i conreu no tenim lo dret de cambiar-li el nom, qual cambi implicare lo regoneiximent de la propia impotencia pera continuar l'obra gloriosa dels nostres predecessors”.  

En “Ayer y Hoy”, en l'any [[1902]], explica el seu concepte sobre la llengua, a la que no considerava procedent denominar catalana, sino valenciana: “Dés de lo [[sigle XIII]] ha vengut anomenant-se en lo nom generich de llemosina i més tart de valenciana, sens que mai los escriptors classichs valencians l'hagen baptejada en lo nom de catalana. Crec per lo tant que los moderns que res ó molt poch encara havem fet per son poliment i conreu no tenim lo dret de cambiar-li el nom, qual cambi implicare lo regoneiximent de la propia impotencia pera continuar l'obra gloriosa dels nostres predecessors”.  

En “Arte y Letras” (nº 6, 1915) (Orientacions valencianes. Dedicat a la Joventut), diu: “…lo nostre renaiximent literari ha segut plenament consagrat; que l'espiritual estol dels nostres novells poetes y escriptors de tota classe no sols ha anat conseguint netejar de barbarismes la nostra parla y crear un llenguage cada dia més polit i cult, sinó qu'ha despertat l'entusiasme per les nostres glories; ha engrandit l'amor a la Nostra Terra, y ha preparat les conciencies y els cors a la concepció y reivindicació de la Patria Valenciana dins l'Estat Espanyol”.  

En “Arte y Letras” (nº 6, 1915) (Orientacions valencianes. Dedicat a la Joventut), diu: “…lo nostre renaiximent literari ha segut plenament consagrat; que l'espiritual estol dels nostres novells poetes y escriptors de tota classe no sols ha anat conseguint netejar de barbarismes la nostra parla y crear un llenguage cada dia més polit i cult, sinó qu'ha despertat l'entusiasme per les nostres glories; ha engrandit l'amor a la Nostra Terra, y ha preparat les conciencies y els cors a la concepció y reivindicació de la Patria Valenciana dins l'Estat Espanyol”.  

En l'any [[1915]], la revista “Patria Nova”, dia d'ell: “Hi ha persones que sintetisen un poble. La ciutat de la plana sempre ha estat sintetisada per lo gran patrici valencià En Gaetà Huguet. Havem aplegat i’l havem abrassat; semblava abrassavem a la patria valenciana”.  

En l'any [[1915]], la revista ''[[Patria Nova]]'', dia d'ell: “Hi ha persones que sintetisen un poble. La ciutat de la plana sempre ha estat sintetisada per lo gran patrici valencià En Gaetà Huguet. Havem aplegat i’l havem abrassat; semblava abrassavem a la patria valenciana”.  

Elogi de Gaetà a l'acort de l'[[Ajuntament de Valencia]] per l'iniciativa del seu alcalde [[Faustí Valentín]], a favor de l'ensenyança del valencià: “La vòstra proposició de fer obligatòria la ensenyança de la [[llengua valenciana]] en les escoles de la Metrópoli te un relleu tant gloriós y de tanta significant magnitud, no sols, pera els que nos honrem en lo dictat de republicans federals, sinó pera tots els valencians….” (Heraldo de Castellón, nº 9105, [[1918]]). Dit acort no es portaria a terme.

Elogi de Gaetà a l'acort de l'[[Ajuntament de Valencia]] per l'iniciativa del seu alcalde [[Faustí Valentín]], a favor de l'ensenyança del valencià: “La vòstra proposició de fer obligatòria la ensenyança de la [[llengua valenciana]] en les escoles de la Metrópoli te un relleu tant gloriós y de tanta significant magnitud, no sols, pera els que nos honrem en lo dictat de republicans federals, sinó pera tots els valencians….” (Heraldo de Castellón, nº 9105, [[1918]]). Dit acort no es portaria a terme.

== Veu de la Plana ==

== Veu de la Plana ==

 

Els seus objectius (Veu de la Plana, nº 1, 25 març [[1916]]): “Volem y desigem, dit en altres paraules, lo renaiximent de la grand familia valenciana, del grand [[Comunitat Valenciana|poble valenciá]]. Los que ací nos congreguem y acaronem dins d'esta societat que diem regionalista, com podriem anomenar autonomista o nacionalista, portem al cor empeltat l'amor a la nostra Terra, y l'odi africá al Centralisme; convençuts que d'ell brillen lo decaiment de la nostra raça y l'anemia moral del nostre poble”…”Aspirem a que la nostra llengua vernácula siga sola la parlada en la nostra llar; pels nostres camps y en les nostres viles; que siga ensenyada en les escoles publiques; en los instituts y universitats….”  

Els seus objectius (Veu de la Plana, nº 1, 25 març [[1916]]): “Volem y desigem, dit en altres paraules, lo renaiximent de la grand familia valenciana, del grand [[Comunitat Valenciana|poble valenciá]]. Los que ací nos congreguem y acaronem dins d'esta societat que diem regionalista, com podriem anomenar autonomista o nacionalista, portem al cor empeltat l'amor a la nostra Terra, y l'odi africá al Centralisme; convençuts que d'ell brillen lo decaiment de la nostra raça y l'anemia moral del nostre poble”…”Aspirem a que la nostra llengua vernácula siga sola la parlada en la nostra llar; pels nostres camps y en les nostres viles; que siga ensenyada en les escoles publiques; en los instituts y universitats….”  

Nota de redaccio (Veu de la Plana, nº 6, 26 d'abril [[1916]]): “Esta redacció no acépta, de cap manera, que se considere al [[Regne de Valéncia|Reyne de Valencia]] com part de terres catalanes. Ab tota la dignitat y serenitat que dona lo dret y la raó, rechaza esta apreciació com ya feu en números passats”.

Nota de redaccio (Veu de la Plana, nº 6, 26 d'abril [[1916]]): “Esta redacció no acépta, de cap manera, que se considere al [[Regne de Valéncia|Reyne de Valencia]] com part de terres catalanes. Ab tota la dignitat y serenitat que dona lo dret y la raó, rechaza esta apreciació com ya feu en números passats”.

Resposta a la conferencia de [[Miquel Duran i Tortajada|Miquel Duràn]], feta a l'Ateneu barcelonés (Veu de la Plana, nº 11, 3 juny [[1916]]): “Existeix en Catalunya una tendència prou marcá a dir qu’els valencians som catalans y que la llengua que nosatros parlém es la catalana. Y es lo trist que algúns valencians, entusiasmats del espléndit resorgiment de [[Catalunya]], acepten eixa teoría plens de satisfacció y apleguen a nominarse catalans, renegant de la personalitat del [[Regne de Valencia]]”  

Resposta a la conferencia de [[Miquel Duran i Tortajada|Miquel Duràn]], feta a l'Ateneu barcelonés (Veu de la Plana, nº 11, 3 juny [[1916]]): “Existeix en Catalunya una tendència prou marcá a dir qu’els valencians som catalans y que la llengua que nosatros parlém es la catalana. Y es lo trist que algúns valencians, entusiasmats del espléndit resorgiment de [[Catalunya]], acepten eixa teoría plens de satisfacció y apleguen a nominarse catalans, renegant de la personalitat del [[Regne de Valencia]]” (''Veu de la Plana'', nº 11, 3 de juny de 1916).

Front al pancatalanisme, el regionalisme [[valencià]] d'Huguet prenia posicions davant de Barcelona, dient: “Fon un èrro de Cambó sostindre en les Corts Espanyoles qu’era potestatiu en los catalans respetar o llevar l'autonomia al reyne de Valencia…hagués segut un fet insolit l'anulacio d'una nacionalitat ya creada que més pronte o més tard hagués segut recobrada”  

Front al pancatalanisme, el regionalisme [[valencià]] d'Huguet prenia posicions davant de Barcelona, dient: “Fon un èrro de Cambó sostindre en les Corts Espanyoles qu’era potestatiu en los catalans respetar o llevar l'autonomia al reyne de Valencia…hagués segut un fet insolit l'anulacio d'una nacionalitat ya creada que més pronte o més tard hagués segut recobrada”  

Del gran amor que tenía a la nostra llengua (la valenciana, no la de [[Barcelona]]) es espill la següent cita d'un escrit seu publicat en l'any [[1920]], en el Bolletí de la Castellonenca, titulat ''La nació valenciana'': “aquesta polida y gloriosa llengua nostra valenciana que al [[sigle XV]] era igualment entesa per tota la costa llevantina com [[França]], el [[Vaticà]], hon era parlada per lo sant Pare y sa cort, torna de nou a pujar al cel envolta en l'encens de les nostres esglesies per a pujar al cel en la mateixa llengua de mel que los angels parlen”... ”despertar a la estudiosa joventut valencianista per que batisca un trono d'amor a la gloriosa “Personalitat Valenciana” lliure de tuteles que, quand mes afines més taquen y deshonren”.  

Del gran amor que tenía a la nostra llengua (la valenciana, no la de [[Barcelona]]) es espill la següent cita d'un escrit seu publicat en l'any [[1920]], en el Bolletí de la Castellonenca, titulat ''La nació valenciana'': “aquesta polida y gloriosa llengua nostra valenciana que al [[sigle XV]] era igualment entesa per tota la costa llevantina com [[França]], el [[Vaticà]], hon era parlada per lo sant Pare y sa cort, torna de nou a pujar al cel envolta en l'encens de les nostres esglesies per a pujar al cel en la mateixa llengua de mel que los angels parlen”... ”despertar a la estudiosa joventut valencianista per que batisca un trono d'amor a la gloriosa “Personalitat Valenciana” lliure de tuteles que, quand mes afines més taquen y deshonren”.  

La Societat Castellonenca de Cultura es fundà en [[1919]], baix el nom en castellà de “Sociedad Castellónense de Cultura” (Gaetà s'encarregà de canviar-li el nom en valencià), sent sa primera junta: [[Salvador Guinot]], com a president, Joan B. Carbó, vicepresident, [[Lluís Revest]], secretari i Ricart Carreras i [[Ángel Sánchez Gozalbo]], vocals, despuix entraren, Gaetà Huguet Breva, [[Josep Pasqual Tirado]] i V. Calduch. El primer bolleti aparegué en [[1920]] en una publicacio mensual, durant els primers anys. Gaetà, va ser soci fundador de l'Ateneu de [[Castelló]], instituint els primers cursets de [[valencià]].

La [[Societat Castellonenca de Cultura]] (SCC) es fundà en [[1919]], baix el nom en castellà de “Sociedad Castellónense de Cultura” (Gaetà s'encarregà de canviar-li el nom en valencià), sent sa primera junta: [[Salvador Guinot]], com a president, Joan B. Carbó, vicepresident, [[Lluís Revest]], secretari i Ricart Carreras i [[Ángel Sánchez Gozalbo]], vocals, despuix entraren, Gaetà Huguet Breva, [[Josep Pasqual Tirado]] i V. Calduch. El primer bolleti aparegué en [[1920]] en una publicacio mensual, durant els primers anys. Gaetà, va ser soci fundador de l'Ateneu de [[Castelló]], instituint els primers cursets de [[valencià]].

 

   

   

Gaetà Huguet, opinava del vilarrealenc Josep Nebot, en quan a la llengua, dient que tant el [[valencià]] com el castellà tenien que estar al mateix nivell, cosa que no passava, perque el castellà era la llengua oficial i les publicacions es feen casi totes en castellà. Nebot dia que els valencianistes veen al [[castellà]] com a una llengua devoradora, pero se queixava de la castellanisacio del [[valencià]] i acusava a Gaetà d'acatalanat. La [[llengua valenciana]] era utilisada per alguns periodics i revistes satiriques, o be en obres poetiques de certamens lliteraris.  

Gaetà Huguet, opinava del vilarrealenc Josep Nebot, en quan a la llengua, dient que tant el [[valencià]] com el castellà tenien que estar al mateix nivell, cosa que no passava, perque el castellà era la llengua oficial i les publicacions es feen casi totes en castellà. Nebot dia que els valencianistes veen al [[castellà]] com a una llengua devoradora, pero se queixava de la castellanisacio del [[valencià]] i acusava a Gaetà d'acatalanat. La [[llengua valenciana]] era utilisada per alguns periodics i revistes satiriques, o be en obres poetiques de certamens lliteraris.  

== Gaetà i Lluís Fullana ==

== Gaetà i Lluís Fullana ==

 

[[Image:Dedicatoria de LF a GH.jpg|thumb|right|250px|<center> Dedicatòria del ''Compendi de la Gramàtica Valenciana'' de Lluís Fullana a '''Huguet i Breva'''</center>]]

[[Image:Dedicatoria de LF a GH.jpg|thumb|right|250px|<center> Dedicatòria del ''Compendi de la Gramàtica Valenciana'' de Lluís Fullana a '''Huguet i Breva'''</center>]]

Principals obres del [[Pare Fullana]] al voltant de la llengua:  

Principals obres del [[Pare Fullana]] al voltant de la llengua:  

* Normes Ortografiques ([[1914]])

* ''Normes Ortografiques'' ([[1914]])

* Gramàtica Elemental de la llengua valenciana ([[1915]])

* ''Gramàtica Elemental de la llengua valenciana'' ([[1915]])

* Vocabulari Ortografic Valencià-Castellà ([[1921]])

* ''Vocabulari Ortografic Valencià-Castellà'' ([[1921]])

* Ortografía Valenciana ([[1932]])

* ''Ortografía Valenciana'' ([[1932]])

Joan S. López i Verdejo, en el seu treball “Introducció a la Lexicografia Valenciana”, diu: “L’ortografia, la gramàtica i el vocabulari, junt als atres estudis llingüistics podien haver segut els fonaments d'una normativisacio llingüistica valenciana a principis del [[sigle XIX]]” ([[Real Academia de Cultura Valenciana]], série Filologica nº 13, [[Valéncia]] [[1994]])

Joan S. López i Verdejo, en el seu treball “Introducció a la Lexicografia Valenciana”, diu: “L’ortografia, la gramàtica i el vocabulari, junt als atres estudis llingüistics podien haver segut els fonaments d'una normativisacio llingüistica valenciana a principis del [[sigle XIX]]” ([[Real Academia de Cultura Valenciana]], série Filologica nº 13, [[Valéncia]] [[1994]])

== Fundació Huguet ==

== Fundació Huguet ==

 

Sabem que n'hi han dos fundacions Huguet, una dedicada a '''Huguet i Breva''', i l'atra a son fill Huguet i Segarra; pero la manca de transparencia i de confiança en les institucions pancatalanistes (no oblidem que l'any [[2001]], l'alcalde de [[Castelló]] autorisà una seu per a l'Institut d'Estudis Catalans en la nostra ciutat en un edifici de propietat municipal), nos impedix fer un seguiment o fiscalisacio per a comprovar si ha segut traïcionada l'última voluntat de Gaetà Huguet Breva. Lo que si està clar es que entre les persones que han estat al front de la Fundacio Gaetà Huguet en el passat ([[Joan Fuster]], entre atres) i les que puguen haver ara, cap la possibilitat de que estiguen utilisant de manera indeguda el nom del nostre patriarca per a impulsar aquelles activitats que precisament denunciava en vida, fent creure que en el fondo ell era partidari de l'unitat de les llengües.

Sabem que n'hi han dos fundacions Huguet, una dedicada a '''Huguet i Breva''', i l'atra a son fill Huguet i Segarra; pero la manca de transparencia i de confiança en les institucions pancatalanistes (no oblidem que l'any [[2001]], l'alcalde de [[Castelló]] autorisà una seu per a l'Institut d'Estudis Catalans en la nostra ciutat en un edifici de propietat municipal), nos impedix fer un seguiment o fiscalisacio per a comprovar si ha segut traïcionada l'última voluntat de Gaetà Huguet Breva. Lo que si està clar es que entre les persones que han estat al front de la Fundacio Gaetà Huguet en el passat ([[Joan Fuster]], entre atres) i les que puguen haver ara, cap la possibilitat de que estiguen utilisant de manera indeguda el nom del nostre patriarca per a impulsar aquelles activitats que precisament denunciava en vida, fent creure que en el fondo ell era partidari de l'unitat de les llengües.

   

   

[[Categoria:Escritors valencians]]

[[Categoria:Escritors valencians]]

[[Categoria:Escritors en valencià]]

[[Categoria:Escritors en valencià]]

[[Categoria:Valencianisme]]

[[Categoria:Valencianistes]]

[[Categoria:Nacionalisme valencià]]

[[Categoria:Nacionalisme valencià]]

[[Categoria:Sigle XIX]]

[[Categoria:Sigle XIX]]

[[Categoria:Sigle XX]]

[[Categoria:Sigle XX]]