Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
sense resum d'edició
Llínea 10: Llínea 10:  
| lloc_mort = [[Àvila]], [[Espanya]]
 
| lloc_mort = [[Àvila]], [[Espanya]]
 
}}
 
}}
'''Claudio Sánchez-Albornoz Menduiña''' ([[Madrit]], [[7 d'abril]] de [[1893]] - [[Àvila]], [[8 de juliol]] de [[1984]]) fon un historiador, escritor i polític [[Espanyols|espanyol]], ministre durant la [[II República Espanyola|Segona República]] i president del seu Govern en l'exili entre els anys [[1962]] i [[1971]].
+
'''Claudio Sánchez-Albornoz Menduiña''' ([[Madrit]], [[7 d'abril]] de [[1893]] - [[Àvila]], [[8 de juliol]] de [[1984]]) fon un historiador, escritor i polític [[Espanyols|espanyol]]. Ministre durant la [[II República Espanyola|Segona República]] i president del seu Govern en l'exili, entre els anys [[1962]] i [[1971]]. Llicenciat en Filosofia i Lletres. Doctor en Història. Fon membre de la [[Real Acadèmia de l'Història]].  
    
== Biografia ==
 
== Biografia ==
Llínea 28: Llínea 28:  
A l'esclatar la [[Guerra Civil espanyola|guerra civil]] era embaixador d'Espanya en Lisboa, i es va trobar en una deserció en massa del personal de l'embaixada al bando sublevat. La dictadura de [[António de Oliveira Salazar|Salazar]], aliada de [[Francisco Franco|Franco]], fon extremadament hostil en el diplomàtic espanyol, sent este amenaçat de mort i informat d'un pla per a seqüestrar a les seues filles, i l'embaixador aplegaria a estar aïllat i vigilat per la policia portuguesa; aixina i tot va conseguir salvar la vida d'exiliats com l'exdiputat socialiste [[Narciso Vázquez Torres]] o el republicà [[Miguel Granados Ruiz|Miguel Granados]], entre uns atres.
 
A l'esclatar la [[Guerra Civil espanyola|guerra civil]] era embaixador d'Espanya en Lisboa, i es va trobar en una deserció en massa del personal de l'embaixada al bando sublevat. La dictadura de [[António de Oliveira Salazar|Salazar]], aliada de [[Francisco Franco|Franco]], fon extremadament hostil en el diplomàtic espanyol, sent este amenaçat de mort i informat d'un pla per a seqüestrar a les seues filles, i l'embaixador aplegaria a estar aïllat i vigilat per la policia portuguesa; aixina i tot va conseguir salvar la vida d'exiliats com l'exdiputat socialiste [[Narciso Vázquez Torres]] o el republicà [[Miguel Granados Ruiz|Miguel Granados]], entre uns atres.
   −
Davant les dificultats que trobava en el [[Portugal|país lusità]] va partir cap a l'exili en [[Argentina]], sent professor d'Història en les universitats de [[Mendoza]] i [[Buenos Aires]], i va fundar en dit país l'Institut d'Història d'Espanya i la revista ''Quaderns d'Història d'Espanya'' (''Cuadernos de Historia de España''). Fon molt divulgada la seua polèmica en [[Américo Castro]] dins del cridat debat sobre el [[Ser d'Espanya]]. Ademés, entre [[1946]] i [[1951]] va dictar cursos en la recentment creada Facultat d'Humanitats i Ciències de l'Educació de [[Montevideo]]. Des de [[març]] de [[1962]] fins a [[febrer]] de [[1971]] fon president del Govern de la República espanyola en l'exili.
+
Davant les dificultats que trobava en el [[Portugal|país lusità]] va partir cap a l'exili en [[Argentina]], sent professor d'Història en les universitats de [[Mendoza]] i [[Buenos Aires]], i va fundar en dit país l'Institut d'Història d'Espanya i la revista ''Quaderns d'Història d'Espanya'' (''Cuadernos de Historia de España''). Fon molt divulgada la seua polèmica en [[Américo Castro]] dins del nomenat debat sobre el [[Ser d'Espanya]]. Ademés, entre [[1946]] i [[1951]] va dictar cursos en la recentment creada Facultat d'Humanitats i Ciències de l'Educació de [[Montevideo]]. Des de [[març]] de [[1962]] fins a [[febrer]] de [[1971]] fon president del Govern de la República espanyola en l'exili.
    
En l'any [[1976]] va retornar a Espanya per dos mesos, i es va assentar en [[Àvila]] definitivament en [[1983]], a on va morir en [[juliol]] de l'any següent, despuix de rebre una miqueta més d'un més abans el [[Premis Príncip d'Astúries|Premi Príncip d'Astúries]] de Comunicació i Humanitats. Fon enterrat en el claustre de la catedral d'Àvila. Una fundació du el seu nom.  
 
En l'any [[1976]] va retornar a Espanya per dos mesos, i es va assentar en [[Àvila]] definitivament en [[1983]], a on va morir en [[juliol]] de l'any següent, despuix de rebre una miqueta més d'un més abans el [[Premis Príncip d'Astúries|Premi Príncip d'Astúries]] de Comunicació i Humanitats. Fon enterrat en el claustre de la catedral d'Àvila. Una fundació du el seu nom.  
Llínea 78: Llínea 78:  
== Cites ==
 
== Cites ==
   −
{{Cita|Valencia ha tenido siempre una propia personalidad histórica y un movimiento literario y artístico peculiar. Y tiene el derecho a conservarlo... Vayan con estas líneas mis férvidos deseos de que mantengan sus derechos.|Claudio Sánchez Albornoz (''[[Las Provincias]]'', 30.8.1987)}}
+
{{Cita|''Valencia ha tenido siempre una propia personalidad histórica y un movimiento literario y artístico peculiar. Y tiene el derecho a conservarlo... Vayan con estas líneas mis férvidos deseos de que mantengan sus derechos.''|Claudio Sánchez Albornoz (''[[Las Provincias]]'', 30.8.1987)}}
   −
Claudio Sánchez Albornoz fon reconegut en el [[II Congrés de la Llengua Valenciana]] que es va celebrar en el [[Palau de Congressos de Valéncia|Palau de Congressos]] de la [[ciutat de Valéncia]] durant els dies 26, 27 i 28 de [[novembre]] de l'any [[2003]] com una de les múltiples persones que han defés la personalitat valenciana i sobretot la [[llengua valenciana]].
+
{{Cita|''La semejanza de valenciano y catalán no justifica que tengan una identidad común. Valencia tiene una magnífica personalidad histórica. Su historia es muy diferente de la historia catalana''|Claudio Sánchez Albornoz (''[[Las Provincias]]'', 8.7.1995)}}
+
 
 +
* Traduit al valencià:
 +
 
 +
{{Cita|Valéncia ha tingut sempre una pròpia personalitat històrica i un moviment lliterari i artístic peculiar. I té el dret a conservar-ho... Vagen en estes llínees les meues fèrvits desijos de que mantinguen els seus drets.|Claudio Sánchez Albornoz (''[[Las Provincias]]'', 30.8.1987)}}
 +
 
 +
{{Cita|La semblança de valencià i català no justifica que tinguen una identitat comuna. Valéncia té una magnífica personalitat històrica. La seua història és molt diferent de l'història catalana.|Claudio Sánchez Albornoz (''[[Las Provincias]]'', 8.7.1995)}}
 +
 
 +
* Claudio Sánchez Albornoz fon reconegut en el [[II Congrés de la Llengua Valenciana]] que es va celebrar en el [[Palau de Congressos de Valéncia|Palau de Congressos]] de la [[ciutat de Valéncia]] durant els dies 26, 27 i 28 de [[novembre]] de l'any [[2003]] com una de les múltiples persones que han defés la personalitat valenciana i sobretot la [[llengua valenciana]].
 +
 
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
 +
{{Commonscat|Claudio Sánchez-Albornoz}}
    
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Claudio_S%C3%A1nchez-Albornoz Claudio Sánchez-Albornoz en Wikipedia]
 
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Claudio_S%C3%A1nchez-Albornoz Claudio Sánchez-Albornoz en Wikipedia]
Llínea 88: Llínea 97:  
[[Categoria:Biografies]]
 
[[Categoria:Biografies]]
 
[[Categoria:Historiadors]]
 
[[Categoria:Historiadors]]
 +
[[Categoria:Historiadors espanyols]]
 
[[Categoria:Escritors]]
 
[[Categoria:Escritors]]
 +
[[Categoria:Escritors espanyols]]
 
[[Categoria:Polítics]]
 
[[Categoria:Polítics]]
 +
[[Categoria:Polítics espanyols]]
 +
[[Categoria:Sigle XIX]]
 +
[[Categoria:Sigle XX]]
31 955

edicions

Menú de navegació