Diferència entre les revisions de "Edifici Chrysler"
Pàgina nova, en el contingut: «thumb|200px|L'Edifici Chrysler L''''Edifici Chrysler''' (''Chrysler Building'' en anglés...». |
Sin resumen de edición |
||
| (No es mostren 4 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Image:Chrysler Building by David Shankbone.jpg|thumb|200px|L'Edifici Chrysler]] | [[Image:Chrysler Building by David Shankbone.jpg|thumb|200px|L'Edifici Chrysler]] | ||
L''''Edifici Chrysler''' (''Chrysler Building'' en [[Idioma anglés|anglés]]) és un [[rascacels]] ''[[art déco]] ''situat en el costat est de [[Manhattan]] ([[Nova York]], [[Estats Units]]), en el 405 de la [[Avinguda (Manhattan)|Avinguda Lexington]] i en l'intersecció del [[Carrer 42 (Manhattan)|Carrer 42]]. S'ha convertit en un símbol distintiu de la ciutat. En 77 plantes i 319 [[metro]]s d'alçada,<ref>Nash, Eric Peter; McGrath, Norman (1999). Manhattan Skyscrapers. Princeton Architectural Press. p. 63. ISBN 9781568981819.</ref><ref>"[http://www.turtlebay-nyc.org/map.html Map]." Turtle Bay Association.</ref><ref>[http://skyscraperpage.com/cities/?buildingID=83 The Chrysler Building – SkyscraperPage.com]</ref> fon l'edifici més alt del món durant 11 mesos, fins que fon superat pel [[Empire State]] en [[1931]]. Construït originalment per la corporació [[Chrysler]], l'edifici és actualment copropietat de TMW Real Estate (75%) i Tishman Speyer Properties (25%). L'edifici Chrysler fon dissenyat per [[William Van Alen]], el contractiste William H. Reynolds i posteriorment venut a [[Walter Percy Chrysler]] com seu central per a la seua companyia. | L''''Edifici Chrysler''' (''Chrysler Building'' en [[Idioma anglés|anglés]]) és un [[rascacels]] ''[[art déco]] ''situat en el costat est de [[Manhattan]] ([[Nova York]], [[Estats Units]]), en el 405 de la [[Avinguda (Manhattan)|Avinguda Lexington]] i en l'intersecció del [[Carrer 42 (Manhattan)|Carrer 42]]. S'ha convertit en un símbol distintiu de la ciutat. En 77 plantes i 319 [[metro]]s d'alçada,<ref>Nash, Eric Peter; McGrath, Norman (1999). Manhattan Skyscrapers. Princeton Architectural Press. p. 63. ISBN 9781568981819.</ref><ref>"[http://www.turtlebay-nyc.org/map.html Map]." Turtle Bay Association.</ref><ref>[http://skyscraperpage.com/cities/?buildingID=83 The Chrysler Building – SkyscraperPage.com]</ref> fon l'edifici més alt del món durant 11 mesos, fins que fon superat pel [[Empire State]] en [[1931]].<ref>{{ref-llibre |autor=Gössel, Peter; Leuthäuser, Gabriele |títul=Arquitectura del Siglo XX |editorial= Taschen |data=2005|isbn=978-3-8228-4224-2|llengua=Espanyol}}</ref> Construït originalment per la corporació [[Chrysler]], l'edifici és actualment copropietat de TMW Real Estate (75%) i Tishman Speyer Properties (25%). L'edifici Chrysler fon dissenyat per [[William Van Alen]], el contractiste William H. Reynolds i posteriorment venut a [[Walter Percy Chrysler]] com seu central per a la seua companyia. | ||
<center> | <center> | ||
| Llínea 6: | Llínea 6: | ||
Image:Chrysler Building detail.jpg|Detall de la decoració del sostre | Image:Chrysler Building detail.jpg|Detall de la decoració del sostre | ||
Image:New York City Chrysler Building 02.jpg|Gàrgoles laterals del terrat | Image:New York City Chrysler Building 02.jpg|Gàrgoles laterals del terrat | ||
Image:Chrysler at night.jpg|L'edifici | Image:Chrysler at night.jpg|L'edifici allumenat per la nit | ||
Image:ChryslerBldg.JPG|L'Edifici Chrysler vist des de | Image:ChryslerBldg.JPG|L'Edifici Chrysler vist des de l'[[Empire State]] | ||
</gallery> | </gallery> | ||
</center> | </center> | ||
== Referències == | == Referències == | ||
<references /> | <references /> | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
{{Commonscat|Chrysler Building}} | |||
[[Categoria:Rascacels]] | [[Categoria:Rascacels]] | ||
[[Categoria:Nova York]] | [[Categoria:Nova York]] | ||
