31 925
edicions
Canvis
sense resum d'edició
En la fundació de la Casa de Beneficència tingueren un paper clau les Germanes de la Consolació i en particular la [[María Rosa Molas|Mare María Rosa Molas Vallvé]], que fon canonisada el 12 de decembre de [[1988]]. L'ajuntament de Castelló solicità en [[1859]] la presència de les Germanes de la Consolació per a que es feren càrrec en la ciutat de l'Hospital i la Beneficència. A partir de l'any [[1862]], en el recolzament del bisbe de Tortosa, Benito Villamitjana, conseller de Rosa Molas i protector de la Congregació, les Germanes s'establiren en moltes localitats de la Diòcesis de Tortosa: Ulldecona, Mora d'Ebre, Burriana, Vilarreal, Vinaròs, Castelló, Roquetes i Benicarló.
En la fundació de la Casa de Beneficència tingueren un paper clau les Germanes de la Consolació i en particular la [[María Rosa Molas|Mare María Rosa Molas Vallvé]], que fon canonisada el 12 de decembre de [[1988]]. L'ajuntament de Castelló solicità en [[1859]] la presència de les Germanes de la Consolació per a que es feren càrrec en la ciutat de l'Hospital i la Beneficència. A partir de l'any [[1862]], en el recolzament del bisbe de Tortosa, Benito Villamitjana, conseller de Rosa Molas i protector de la Congregació, les Germanes s'establiren en moltes localitats de la Diòcesis de Tortosa: Ulldecona, Mora d'Ebre, Burriana, Vilarreal, Vinaròs, Castelló, Roquetes i Benicarló.
En [[1934]], durant la [[II República espanyola|II República]], la Diputació de Castelló passà a ser propietària de ple dret de l'antic convent, aprovat per la Llei de 18 de juny de 1934 (''Gaceta de Madrid'', 19 de juny de 1934).
Durant la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]] (1936-1939), la chicoteta image de la [[Mare de Deu del Lledó]] fon amagada per a evitar la seua destrucció pels fanàtics anticlericals. En la capella del Rosari hi ha una placa commemorativa de dit fet.