39 365
edicions
Canvis
sense resum d'edició
[[File:Colege Jesus Maria.jpg|thumb|Colege Jesús Maria de Valéncia]]
[[File:Colege Jesus Maria.jpg|thumb|Colege Jesús Maria de Valéncia]]
En el solar que ocupara l'antic Convent del Socors, extramurs de [[Valéncia]], se troba situat el modern i funcional edifici del Colege de Jesús Maria, atés per la congregació de religioses establida en Valéncia en l'any [[1873]], tenint l'entrada principal al edifici per la Gran Via de Ferran El Catòlic nº 37.
En el solar que ocupara l'antic Convent del Socors, extramurs de [[Valéncia]], se troba situat el modern i funcional edifici del '''Colege de Jesús Maria''', atés per la congregació de religioses establida en Valéncia en l'any [[1873]], tenint l'entrada principal al edifici per la Gran Via de Ferran El Catòlic nº 37.
La capella, construïda en l'any [[1954]], és obra de l'arquitecte català Agustí Borrell i consta de tres naus i àbsit, revolta de canó en llunetes en la nau central, cúpula octogonal damunt de tambor i llanterna; l'exterior és tot de [[rajola]] vista i presenta una sort de nartex portificat davant de la porta d'ingrés. L'image de Nostra Senyora del Socors, pintada per [[Salvador Tuset]], presidix l'interior de la capella. Al dors de dita taula i rebent veneració en el recint que forma el transaltar, es contempla idèntica Madonna en el chiquet, còpia antiga i exacta de la que segons pia tradició, entregara la Verge en [[Itàlia]], en l'any [[1501]] a [[Fra Juan d'Exarchs]], de la noble família valenciana dels Marquesos de Benavites. Tan venerada image fon destruïda el [[28 de juny]] de l'any [[1808]] a conseqüència de l'assalt i devastació que va patir el Convent del Socors.
La capella, construïda en l'any [[1954]], és obra de l'arquitecte català Agustí Borrell i consta de tres naus i àbsit, revolta de canó en llunetes en la nau central, cúpula octogonal damunt de tambor i llanterna; l'exterior és tot de [[rajola]] vista i presenta una sort de nartex portificat davant de la porta d'ingrés. L'image de Nostra Senyora del Socors, pintada per [[Salvador Tuset]], presidix l'interior de la capella. Al dors de dita taula i rebent veneració en el recint que forma el transaltar, es contempla idèntica Madonna en el chiquet, còpia antiga i exacta de la que segons pia tradició, entregara la Verge en [[Itàlia]], en l'any [[1501]] a [[Fra Juan d'Exarchs]], de la noble família valenciana dels Marquesos de Benavites. Tan venerada image fon destruïda el [[28 de juny]] de l'any [[1808]] a conseqüència de l'assalt i devastació que va patir el Convent del Socors.
Del primitiu Convent del Socors, de religiosos agustins, fundat pel citat Fra Juan d'Exarchs, a on ya havia existit un anterior convent de monges agustines baix el títul de Santa Celestina, només subsistix actualment la moderna capella dedicada a [[Sant Tomàs de Villanueva]], construïda als peus del desaparegut temple conventual, sobre el solar de l'antiga, per l'arquitecte [[Vicent Monmeneu]] en l'any [[1765]]
Del primitiu Convent del Socors, de religiosos agustins, fundat pel citat Fra Juan d'Exarchs, a on ya havia existit un anterior convent de monges agustines baix el títul de Santa Celestina, a soles subsistix actualment la moderna capella dedicada a [[Sant Tomàs de Villanueva]], construïda als peus del desaparegut temple conventual, sobre el solar de l'antiga, per l'arquitecte [[Vicent Monmeneu]] en l'any [[1765]]
Es compon d'una curta nau en revolta, d'un únic altar, sis columnes i entaulament classiciste que emmarquen l'àbsit cobert per revolta de quart d'esfera. En la actualitat carix de tot adorn, no quedant vestigi algú de les pintures de [[José Vergara]] que decoraven la cúpula, ni dels bonicos jaspis dels sòcols.
Es compon d'una curta nau en revolta, d'un únic altar, sis columnes i entaulament classiciste que emmarquen l'àbsit cobert per revolta de quart d'esfera. En la actualitat carix de tot adorn, no quedant vestigi algú de les pintures de [[José Vergara]] que decoraven la cúpula, ni dels bonicos jaspis dels sòcols.
El reliquiari que conservava les despulles de Sant Tomàs de Villanueva, es conserven en la capella dedicada al sant en la [[Catedral de Valéncia]]. El Crist de la Bona Mort venerat en una de les capelles de la girola de la pròpia catedral de Valéncia, atribuït a [[Juan Muñoz]] i poc fundadament a Alonso Cano, procedix també d'este convent.
El reliquiari que conservava les despulles de Sant Tomàs de Villanueva, es conserven en la capella dedicada al sant en la [[Catedral de Valéncia]]. El Crist de la Bona Mort venerat en una de les capelles de la girola de la pròpia catedral de Valéncia, atribuït a [[Juan Muñoz]] i poc fundadament a Alonso Cano, procedix també d'este convent.
La torre-campanar, tombada fa uns lustres, era de traça senzilla, al dir de [[Mora Berenguer]], que la reproduí, “terminant en forma poligonal la llanterna del cos superior, dins de la tradició d'estes torres en Valéncia.
La torre-campanar, tombada fa uns lustres, era de traça senzilla, al dir de [[Mora Berenguer]], que la reproduí, “terminant en forma poligonal la llanterna del cos superior, dins de la tradició d'estes torres en Valéncia.
[[Categoria:Arquitectura]]
[[Categoria:Arquitectura]]
[[Categoria:Arquitectura valenciana]]
[[Categoria:Arquitectura valenciana]]
[[Categoria:Edificis]]
[[Categoria:Edificis]]