Diferència entre les revisions de "Sogorp"
Sin resumen de edición |
|||
| (No es mostren 20 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Archiu:Sogorb i la Catedral des del Castell.jpg|miniaturadeimagen|250px|Sogorb i la Catedral vistes des del castell.]] | [[Archiu:Sogorb i la Catedral des del Castell.jpg|miniaturadeimagen|250px|Sogorb i la Catedral vistes des del castell.]] | ||
[[Archiu:Sogorb des de Castellnou.JPG|250px|miniaturadeimagen|Sogorp des de [[Castellnou]].]] | [[Archiu:Sogorb des de Castellnou.JPG|250px|miniaturadeimagen|Sogorp des de [[Castellnou]].]] | ||
[[Archiu:Ayto Segorbe01.JPG|thumb|250px|Ajuntament de Sogorp]] | [[Archiu:Ayto Segorbe01.JPG|thumb|250px|Ajuntament de Sogorp]] | ||
'''Sogorp''' (en [[castellà]] ''Segorbe''), és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], capital de la [[Comarques de la Comunitat Valenciana|comarca]] de l'[[Alt Palància]], situada | '''Sogorp''' (en [[castellà]] ''Segorbe''), és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], capital de la [[Comarques de la Comunitat Valenciana|comarca]] de l'[[Alt Palància]], situada al sur de la [[província de Castelló]]. | ||
== Geografia == | == Geografia == | ||
| Llínea 14: | Llínea 13: | ||
'''Peñalba''' (també denominada Cárrica) i '''Villatorcas'''. | '''Peñalba''' (també denominada Cárrica) i '''Villatorcas'''. | ||
=== Localitats | === Localitats llimítrofes === | ||
[[Altura (Alt Palància)|Altura]], [[Castellnou]], [[ | [[Altura (Alt Palància)|Altura]], [[Castellnou]], [[Xeldo]], [[Xérica]], [[Navaixes]], [[Soneixa]], [[Sot de Ferrer]] i [[La Vall d'Almonesir]] en la [[província de Castelló]] i [[Alfara d'Algímia]], [[Algar del Palància]], [[Algímia d'Alfara]], [[Gàtova]], [[Serra]] i [[Torres Torres]] en la [[província de Valéncia]]. | ||
=== Accessos === | === Accessos === | ||
| Llínea 26: | Llínea 25: | ||
A causa de la presència humana des de temps tan remots i la coincidència del nom ha segut identificada erròneament en la ciutat [[Iber|ibera]] de [[Segóbriga]] nomenada per diversos autors clàssics com [[Estrabó]], [[Plini]] o [[Claudio Ptolemeu|Ptolemeu]]. | A causa de la presència humana des de temps tan remots i la coincidència del nom ha segut identificada erròneament en la ciutat [[Iber|ibera]] de [[Segóbriga]] nomenada per diversos autors clàssics com [[Estrabó]], [[Plini]] o [[Claudio Ptolemeu|Ptolemeu]]. | ||
Despuix de ser part de la [[Hispània]] romana, i [[visigoda]] el primer periodo d'esplendor de la ciutat arribà en la dominació [[Al- | Despuix de ser part de la [[Hispània]] romana, i [[visigots|visigoda]] el primer periodo d'esplendor de la ciutat arribà en la dominació [[Al-Àndalus|musulmana]]. Despuix d'aumentar la seua importància estratègica arriba a ser la residència de [[Zayd Abu Saïd]], últim governador almohade de [[Valéncia]], desposseït del càrrec per [[Zayyan ibn Mardanish|Zayyan]] qui es convertí en l'últim rei musulmà de la [[Taifa de Valéncia]], en [[1229]]. Zayd s'havia fet feudatari del rei aragonés [[Jaume I el Conquistador]] en [[1225]]. Despuix del seu exili en Sogorp, es ratificà el seu acort i Sogorp és utilisat com a base per a la següent conquista de Valéncia en l'any [[1238]]. | ||
Immediatament va ser nomenada [[diòcesis|seu episcopal]] al traslladar-se a ella la que fins llavors havia estat en la vila terolana de [[Albarrasí]]. Això li va guanyar l'enemistat del bisbat de Valéncia, devent la Santa Seu dirimir la qüestió a l'acordar la fusió de les seus d’Albarrasí i Sogorp en l'any [[1259]]. | Immediatament va ser nomenada [[diòcesis|seu episcopal]] al traslladar-se a ella la que fins llavors havia estat en la vila terolana de [[Albarrasí]]. Això li va guanyar l'enemistat del bisbat de Valéncia, devent la Santa Seu dirimir la qüestió a l'acordar la fusió de les seus d’Albarrasí i Sogorp en l'any [[1259]]. | ||
| Llínea 48: | Llínea 47: | ||
== Demografia == | == Demografia == | ||
Sogorp conta en una població de 9. | Sogorp conta en una població de 9.146 habitants en l'any 2022 segons el cens del [[INE Espanya|INE]], repartits entre el núcleu principal i les [[pedanies]] de Peñalba i Villatorcas. Recentment ha patit un notable increment en el seu padró degut a l'arribada d'immigrants superant els 8.000 habitants per primera vegada des de finals del [[sigle XIX]]. | ||
{| {{ | <center> | ||
!bgcolor= | {|align="center" {{tablabonita}} | ||
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica | |||
|- | |- | ||
![[1857]] !! [[1887]]!! [[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2000]] !! [[2006]] !! [[2007]] !! [[2019]] !! [[2022]] | |||
|- | |- | ||
| align=center| 7.951 || align=center| 7.440 ||align=center| 7.045 || align=center| 7.190 || align=center| 6.555 || align=center| 6.603 || align=center|6.502 || align=center| 7.317 || align=center| 7.538 || align=center| 7.342 || align=center| 7.535 || align=center| 7.435 || align=center| 7.839 || align=center| 8.730 || align=center| 8.889 || align=center| 8.979 || align=center| 9.146 | |||
|} | |} | ||
<div style="font-size: 90%" > | <div style="font-size: 90%" > | ||
'''Font''': per a les senyes de [[1857]] a [[2006]], població de fet segons l'[[INE (Espanya)|Institut Nacional d’Estadística]] [http://www.ine.es/intercensal/index]. S’inclou en esta taula la població de Villatorcas, que en el cens de l'any 1857 era un municipi independent. | '''Font''': per a les senyes de [[1857]] a [[2006]], població de fet segons l'[[INE (Espanya)|Institut Nacional d’Estadística]] [http://www.ine.es/intercensal/index]. S’inclou en esta taula la població de Villatorcas, que en el cens de l'any 1857 era un municipi independent. | ||
</div> | </div> | ||
</center> | |||
== Monuments == | == Monuments == | ||
=== Monuments religiosos === | === Monuments religiosos === | ||
[[Image:Catedral segorbe.jpg|thumb|250px|Catedral de Sogorp]] | [[Image:Catedral segorbe.jpg|thumb|250px|Catedral de Sogorp]] | ||
* '''[[Catedral | * '''[[Catedral de Sogorp|Catedral Basílica]]''' Es va iniciar la seua construcció en el [[sigle XIII]] adossada a la muralla en estil gòtic de que a penes queden algunes restes en la frontera oest, voltes de creueria ocultes en algunes capelles, els murs mestres, el torrelló de Santa Bàrbara, la torre de les campanes i el claustre. Això és degut a la remodelació iniciada en l'any [[1791]] d’estil academiciste. És d’una sola nau, sense creuer ni cúpula, en capelles entre els contraforts. És destacable el claustre gòtic, de planta trapezoidal, obligat per l'irregularitat de la muralla a que s'adossa, ya que constituïx un dels eixemplars més rars, de gran atractiu en la seua senzillea. | ||
* '''Museu catedralici''' Es troba instalat en el claustre alt, al que s'accedix per una escala del [[sigle XVIII]]. Destaca per la seua àmplia colecció de pintura gòtica valenciana sent la millor colecció despuix del museu de Belles Arts de [[Valéncia]]. A banda algunes obres soltes, cal destacar el conjunt de taules procedent de l'antic retaule major de la catedral, obra monumental eixida del taller de [[Vicent Macip]] entre els anys [[1525]] i [[1531]]. També és resenyable la mostra d’escultures, orfebreria i teixits, destacant en gran manera un relleu de la verge de la llet en marbre de Carrara de [[Donatello]] | * '''Museu catedralici''' Es troba instalat en el claustre alt, al que s'accedix per una escala del [[sigle XVIII]]. Destaca per la seua àmplia colecció de pintura gòtica valenciana sent la millor colecció despuix del museu de Belles Arts de [[Valéncia]]. A banda algunes obres soltes, cal destacar el conjunt de taules procedent de l'antic retaule major de la catedral, obra monumental eixida del taller de [[Vicent Macip]] entre els anys [[1525]] i [[1531]]. També és resenyable la mostra d’escultures, orfebreria i teixits, destacant en gran manera un relleu de la verge de la llet en marbre de Carrara de [[Donatello]] | ||
| Llínea 81: | Llínea 82: | ||
* '''Torre del bochí'''. Se diu aixina perque era la residència del bochí. És de cos cilíndric, en una altura de 17,30 m. La part inferior és massiça fins a l'altura d’uns 8,30 m, i la part interna del cos superior té forma d’hexàgon seccionat i obert cap a l'interior en volta de creueria. La seua construcció va haver de realisar-se entorn al [[sigle XIV]]. | * '''Torre del bochí'''. Se diu aixina perque era la residència del bochí. És de cos cilíndric, en una altura de 17,30 m. La part inferior és massiça fins a l'altura d’uns 8,30 m, i la part interna del cos superior té forma d’hexàgon seccionat i obert cap a l'interior en volta de creueria. La seua construcció va haver de realisar-se entorn al [[sigle XIV]]. | ||
[[ | [[Archiu:Segorbe. Torre del Botxí y acueducto 2.JPG|250px|miniaturadeimagen|Torre del Bochí i aqüeducte]] | ||
* '''Torre de la presó.''' Esta torre del sigle XIV situada junt en una de les antigues portes d'accés a la ciutat. Exteriorment és de planta cilíndrica en un cos inferior de major diàmetro i provablement més primitiu que l’anterior, en el que se situen les celes que varen ser utilisades com a presons. El segon cos tenen un diàmetro de 8,70 m. I està dividit interiorment en dos plantes de secció octogonal, en voltes de creueria estil gòtic, espilleres i comunicació fins a la terraça per una escala de caragol embeguda en el mur. L’altura total és de 21,30 m. | * '''Torre de la presó.''' Esta torre del sigle XIV situada junt en una de les antigues portes d'accés a la ciutat. Exteriorment és de planta cilíndrica en un cos inferior de major diàmetro i provablement més primitiu que l’anterior, en el que se situen les celes que varen ser utilisades com a presons. El segon cos tenen un diàmetro de 8,70 m. I està dividit interiorment en dos plantes de secció octogonal, en voltes de creueria estil gòtic, espilleres i comunicació fins a la terraça per una escala de caragol embeguda en el mur. L’altura total és de 21,30 m. | ||
| Llínea 100: | Llínea 101: | ||
== Festes == | == Festes == | ||
[[Archiu:Entrada toros Segorbe.jpg|thumb|L'entrada a l'altura de la Casa Garcerán.]] | |||
A lo llarc de l’any es produïxen cantitat d'actes festius en la població i pedanies. Entre ells destaquen les festes de barri com les de Sant Antoni Abat a finals de Giner, les festes típiques d’estiu dels barris de Sant Cristòfol, Sant Roc, Plaça de l'Àngel Custodi i les festes patronals de les pedanies de Peñalba i Villatorcas. | A lo llarc de l’any es produïxen cantitat d'actes festius en la població i pedanies. Entre ells destaquen les festes de barri com les de Sant Antoni Abat a finals de Giner, les festes típiques d’estiu dels barris de Sant Cristòfol, Sant Roc, Plaça de l'Àngel Custodi i les festes patronals de les pedanies de Peñalba i Villatorcas. | ||
Actes festius més nous com les [[falles]] de Sant Josep i la fira migeval es consoliden any darrere any atraent cada vegada a més públic. En [[decembre]] i en el transcurs del pont de l'Immaculada se celebra la fira de l'Immaculada en la que un gran mercat ambulant i numeroses atraccions infantils fan les delícies | Actes festius més nous com les [[falles]] de Sant Josep i la fira migeval es consoliden any darrere any atraent cada vegada a més públic. En [[decembre]] i en el transcurs del pont de l'Immaculada se celebra la fira de l'Immaculada, coneguda també com Fira de la Puríssima, en la que un gran mercat ambulant i numeroses atraccions infantils fan les delícies dels que van a visitar-la. | ||
No obstant això les festes més celebres de Sogorp són les Patronals, celebrades a partir de | No obstant això les festes més celebres de Sogorp són les Patronals, celebrades a partir de l'últim dissabte d'[[agost]] comprenent les dos semanes següents. Les dites festes se celebren en honor a la Mare de Deu en la seua triple advocació de l'Esperança, el Loreto i la [[Cova Santa]]. Les festes es dividixen en dos parts: la primera semana se centra en els actes religiosos, sent declarada Festa d'Interés Turístic Nacional, coincidint el seu començament sempre l'últim dissabte d'agost. Durant la segona semana destaca l'[[entrada de bous i cavalls]] declarada Festa d'Interés Turístic Internacional. | ||
== Política == | == Política == | ||
| Llínea 114: | Llínea 116: | ||
| Alcalde_3 = Miguel Ángel González Sanchís (fins a 1989) / Luis Pedro Martín | | Alcalde_3 = Miguel Ángel González Sanchís (fins a 1989) / Luis Pedro Martín | ||
| Partit_3 = PSPV-PSOE / [[PR]]-CREMA | | Partit_3 = PSPV-PSOE / [[PR]]-CREMA | ||
| Alcalde_4 = Olga | | Alcalde_4 = Olga Raro Plasencia | ||
| Partit_4 = PSPV-PSOE | | Partit_4 = PSPV-PSOE | ||
| Alcalde_5 = Rafael Calvo | | Alcalde_5 = Rafael Calvo Calpe | ||
| Partit_5 = [[PP]]-[[CDS]] | | Partit_5 = [[PP]]-[[CDS]] | ||
| Alcalde_6 = Rafael Calvo | | Alcalde_6 = Rafael Calvo Calpe | ||
| Partit_6 = PP | | Partit_6 = PP | ||
| Alcalde_7 = Rafael Calvo | | Alcalde_7 = Rafael Calvo Calpe | ||
| Partit_7 = PP | | Partit_7 = PP | ||
| Alcalde_8 = Rafael Calvo | | Alcalde_8 = Rafael Calvo Calpe | ||
| Partit_8 = PP | | Partit_8 = PP | ||
| Alcalde_9 = Rafael Calvo Calpe | |||
| Partit_9 = PP | |||
| Alcalde_10 = José Rafael Magdalena Benedicto | |||
| Partit_10 = PSPV-PSOE | |||
| Alcalde_11 = Mari Carmen Climent García | |||
| Partit_11 = PP | |||
| Alcalde_12 = Mari Carmen Climent García | |||
| Partit_12 = PP | |||
}} | }} | ||
| Llínea 132: | Llínea 142: | ||
* [[Francesch Vicent]]: autor del primer tractat d'[[escacs]] del món | * [[Francesch Vicent]]: autor del primer tractat d'[[escacs]] del món | ||
* [[ | * [[Juli Cervera i Baviera]]: pioner de la radiotelefonia (actualment ha segut reconegut com l'inventor de la [[ràdio]]) | ||
* [[Antonio Soriano Mor]]: fundador de la Llibreria Espanyola de [[Paris]]. | * [[Antonio Soriano Mor]]: fundador de la Llibreria Espanyola de [[Paris]]. | ||
| Llínea 141: | Llínea 151: | ||
* [[Fernando del Rosario]], Vicepresident de la Creu Roja Espanyola, i president autonòmic de la [[Creu Roja]] de la Comunitat Valenciana. | * [[Fernando del Rosario]], Vicepresident de la Creu Roja Espanyola, i president autonòmic de la [[Creu Roja]] de la Comunitat Valenciana. | ||
== Vore també == | |||
* [[Anex:Municipis de la província de Castelló]] | |||
== Referències == | |||
{{listaref}} | |||
* [https://www.segorbe.es Ajuntament de Sogorp] | |||
* [https://www.dipcas.es/es/ Diputació provincial de Castelló] | |||
* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias] | |||
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Segorbe INE. Població de Sogorp] | |||
* [https://web.archive.org/web/20150216011800/http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística] | |||
== Bibliografia == | |||
* [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA. | |||
* Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia. Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit | |||
* Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia | |||
* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005] | |||
* Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar» | |||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
{{commonscat|Segorbe}} | {{commonscat|Segorbe}} | ||
{{Municipis de L'Alt Palància}} | {{Municipis de L'Alt Palància}} | ||
{{Capitals comarques}} | {{Capitals comarques}} | ||
[[Categoria:Sogorp]] | |||
[[Categoria:Pobles de la Província de Castelló]] | [[Categoria:Pobles de la Província de Castelló]] | ||
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]] | [[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]] | ||