Canvis

'''Peñalba''' (també denominada Cárrica) i '''Villatorcas'''.

'''Peñalba''' (també denominada Cárrica) i '''Villatorcas'''.

=== Localitats limítrofs ===

=== Localitats llimítrofes ===

[[Altura (Alt Palància)|Altura]], [[Castellnou]], [[Geldo]], [[Xérica]], [[Navaixes]], [[Soneja]], [[Sot de Ferrer]] i [[el Vall d’Almonesir]] en la [[província de Castelló]] i [[Alfara d'Algímia]], [[Algar de Palància]], [[Algímia d'Alfara]], [[Gàtova]], [[Serra]] i [[Torres Torres]] en la [[província de Valéncia]].

[[Altura (Alt Palància)|Altura]], [[Castellnou]], [[Xeldo]], [[Xérica]], [[Navaixes]], [[Soneixa]], [[Sot de Ferrer]] i [[La Vall d'Almonesir]] en la [[província de Castelló]] i [[Alfara d'Algímia]], [[Algar del Palància]], [[Algímia d'Alfara]], [[Gàtova]], [[Serra]] i [[Torres Torres]] en la [[província de Valéncia]].

=== Accessos ===

=== Accessos ===

A causa de la presència humana des de temps tan remots i la coincidència del nom ha segut identificada erròneament en la ciutat [[Iber|ibera]] de [[Segóbriga]] nomenada per diversos autors clàssics com [[Estrabó]], [[Plini]] o [[Claudio Ptolemeu|Ptolemeu]].

A causa de la presència humana des de temps tan remots i la coincidència del nom ha segut identificada erròneament en la ciutat [[Iber|ibera]] de [[Segóbriga]] nomenada per diversos autors clàssics com [[Estrabó]], [[Plini]] o [[Claudio Ptolemeu|Ptolemeu]].

Despuix de ser part de la [[Hispània]] romana, i [[visigoda]] el primer periodo d'esplendor de la ciutat arribà en la dominació [[Al-Ándalus|musulmana]]. Despuix d'aumentar la seua importància estratègica arriba a ser la residència de [[Zayd Abu Saïd]], últim governador almohade de [[Valéncia]], desposseït del càrrec per [[Zayyan ibn Mardanish|Zayyan]] qui es convertí en l'últim rei musulmà de la [[Taifa de Valéncia]], en [[1229]]. Zayd s'havia fet feudatari del rei aragonés [[Jaume I el Conquistador]] en [[1225]]. Despuix del seu exili en Sogorp, es ratificà el seu acort i Sogorp és utilisat com a base per a la següent conquista de Valéncia en l'any [[1238]].

Despuix de ser part de la [[Hispània]] romana, i [[visigots|visigoda]] el primer periodo d'esplendor de la ciutat arribà en la dominació [[Al-Àndalus|musulmana]]. Despuix d'aumentar la seua importància estratègica arriba a ser la residència de [[Zayd Abu Saïd]], últim governador almohade de [[Valéncia]], desposseït del càrrec per [[Zayyan ibn Mardanish|Zayyan]] qui es convertí en l'últim rei musulmà de la [[Taifa de Valéncia]], en [[1229]]. Zayd s'havia fet feudatari del rei aragonés [[Jaume I el Conquistador]] en [[1225]]. Despuix del seu exili en Sogorp, es ratificà el seu acort i Sogorp és utilisat com a base per a la següent conquista de Valéncia en l'any [[1238]].

Immediatament va ser nomenada [[diòcesis|seu episcopal]] al traslladar-se a ella la que fins llavors havia estat en la vila terolana de [[Albarrasí]]. Això li va guanyar l'enemistat del bisbat de Valéncia, devent la Santa Seu dirimir la qüestió a l'acordar la fusió de les seus d’Albarrasí i Sogorp en l'any [[1259]].

Immediatament va ser nomenada [[diòcesis|seu episcopal]] al traslladar-se a ella la que fins llavors havia estat en la vila terolana de [[Albarrasí]]. Això li va guanyar l'enemistat del bisbat de Valéncia, devent la Santa Seu dirimir la qüestió a l'acordar la fusió de les seus d’Albarrasí i Sogorp en l'any [[1259]].

=== Monuments religiosos ===

=== Monuments religiosos ===

[[Image:Catedral segorbe.jpg|thumb|250px|Catedral de Sogorp]]

[[Image:Catedral segorbe.jpg|thumb|250px|Catedral de Sogorp]]

* '''[[Catedral Basílica de Sogorp|Catedral Basílica]] ''' Es va iniciar la seua construcció en el [[sigle XIII]] adossada a la muralla en estil gòtic de que a penes queden algunes restes en la frontera oest, voltes de creueria ocultes en algunes capelles, els murs mestres, el torrelló de Santa Bàrbara, la torre de les campanes i el claustre. Això és degut a la remodelació iniciada en l'any [[1791]] d’estil academiciste. És d’una sola nau, sense creuer ni cúpula, en capelles entre els contraforts. És destacable el claustre gòtic, de planta trapezoidal, obligat per l'irregularitat de la muralla a que s'adossa, ya que constituïx un dels eixemplars més rars, de gran atractiu en la seua senzillea.

* '''[[Catedral de Sogorp|Catedral Basílica]]''' Es va iniciar la seua construcció en el [[sigle XIII]] adossada a la muralla en estil gòtic de que a penes queden algunes restes en la frontera oest, voltes de creueria ocultes en algunes capelles, els murs mestres, el torrelló de Santa Bàrbara, la torre de les campanes i el claustre. Això és degut a la remodelació iniciada en l'any [[1791]] d’estil academiciste. És d’una sola nau, sense creuer ni cúpula, en capelles entre els contraforts. És destacable el claustre gòtic, de planta trapezoidal, obligat per l'irregularitat de la muralla a que s'adossa, ya que constituïx un dels eixemplars més rars, de gran atractiu en la seua senzillea.

* '''Museu catedralici''' Es troba instalat en el claustre alt, al que s'accedix per una escala del [[sigle XVIII]]. Destaca per la seua àmplia colecció de pintura gòtica valenciana sent la millor colecció despuix del museu de Belles Arts de [[Valéncia]]. A banda algunes obres soltes, cal destacar el conjunt de taules procedent de l'antic retaule major de la catedral, obra monumental eixida del taller de [[Vicent Macip]] entre els anys [[1525]] i [[1531]]. També és resenyable la mostra d’escultures, orfebreria i teixits, destacant en gran manera un relleu de la verge de la llet en marbre de Carrara de [[Donatello]]

* '''Museu catedralici''' Es troba instalat en el claustre alt, al que s'accedix per una escala del [[sigle XVIII]]. Destaca per la seua àmplia colecció de pintura gòtica valenciana sent la millor colecció despuix del museu de Belles Arts de [[Valéncia]]. A banda algunes obres soltes, cal destacar el conjunt de taules procedent de l'antic retaule major de la catedral, obra monumental eixida del taller de [[Vicent Macip]] entre els anys [[1525]] i [[1531]]. També és resenyable la mostra d’escultures, orfebreria i teixits, destacant en gran manera un relleu de la verge de la llet en marbre de Carrara de [[Donatello]]

== Festes ==

== Festes ==

A lo llarc de l’any es produïxen cantitat d'actes festius en la població i pedanies. Entre ells destaquen les festes de barri com les de Sant Antoni Abat a finals de Giner, les festes típiques d’estiu dels barris de Sant Cristòfol, Sant Roc, Plaça de l'Àngel Custodi i les festes patronals de les pedanies de Peñalba i Villatorcas.  

A lo llarc de l’any es produïxen cantitat d'actes festius en la població i pedanies. Entre ells destaquen les festes de barri com les de Sant Antoni Abat a finals de Giner, les festes típiques d’estiu dels barris de Sant Cristòfol, Sant Roc, Plaça de l'Àngel Custodi i les festes patronals de les pedanies de Peñalba i Villatorcas.  

Actes festius més nous com les [[falles]] de Sant Josep i la fira migeval es consoliden any darrere any atraent cada vegada a més públic. En [[decembre]] i en el transcurs del pont de l'Immaculada se celebra la fira de l'Immaculada en la que un gran mercat ambulant i numeroses atraccions infantils fan les delícies de que venen a visitar-la.  

Actes festius més nous com les [[falles]] de Sant Josep i la fira migeval es consoliden any darrere any atraent cada vegada a més públic. En [[decembre]] i en el transcurs del pont de l'Immaculada se celebra la fira de l'Immaculada, coneguda també com Fira de la Puríssima, en la que un gran mercat ambulant i numeroses atraccions infantils fan les delícies dels que van a visitar-la.  

No obstant això les festes més celebres de Sogorp són les Patronals, celebrades a partir de l’últim dissabte d’[[agost]] comprenent les dos semanes següents. Les dites festes se celebren en honor a la Mare de Deu en la seua triple advocació de l'Esperança, el Loreto i la [[Cova Santa]]. Les festes es dividixen en dos parts: la primera semana se centra en els actes religiosos, sent declarada Festa d’Interés turístic Nacional, coincidint el seu començament sempre l'últim dissabte d'agost. Durant la segona semana destaca la [[entrada de bous i cavalls]] declarada festa d'Interés Turístic Internacional.

No obstant això les festes més celebres de Sogorp són les Patronals, celebrades a partir de l'últim dissabte d'[[agost]] comprenent les dos semanes següents. Les dites festes se celebren en honor a la Mare de Deu en la seua triple advocació de l'Esperança, el Loreto i la [[Cova Santa]]. Les festes es dividixen en dos parts: la primera semana se centra en els actes religiosos, sent declarada Festa d'Interés Turístic Nacional, coincidint el seu començament sempre l'últim dissabte d'agost. Durant la segona semana destaca l'[[entrada de bous i cavalls]] declarada Festa d'Interés Turístic Internacional.

== Política ==

== Política ==

|  Alcalde_3 = Miguel Ángel González Sanchís (fins a 1989) / Luis Pedro Martín

|  Alcalde_3 = Miguel Ángel González Sanchís (fins a 1989) / Luis Pedro Martín

|  Partit_3 = PSPV-PSOE / [[PR]]-CREMA

|  Partit_3 = PSPV-PSOE / [[PR]]-CREMA

|  Alcalde_4 = Olga Rar Plasència

|  Alcalde_4 = Olga Raro Plasencia

|  Partit_4 = PSPV-PSOE

|  Partit_4 = PSPV-PSOE

|  Alcalde_5 = Rafael Calvo Calp

|  Alcalde_5 = Rafael Calvo Calpe

|  Partit_5 = [[PP]]-[[CDS]]

|  Partit_5 = [[PP]]-[[CDS]]

|  Alcalde_6 = Rafael Calvo Calp

|  Alcalde_6 = Rafael Calvo Calpe

|  Partit_6 = PP

|  Partit_6 = PP

|  Alcalde_7 = Rafael Calvo Calp

|  Alcalde_7 = Rafael Calvo Calpe

|  Partit_7 = PP

|  Partit_7 = PP

|  Alcalde_8 = Rafael Calvo Calp

|  Alcalde_8 = Rafael Calvo Calpe

|  Partit_8 = PP

|  Partit_8 = PP

|  Alcalde_9 = Rafael Calvo Calp

|  Alcalde_9 = Rafael Calvo Calpe

|  Partit_9 = PP

|  Partit_9 = PP

|  Alcalde_10 = José Rafael Magdalena Benedicto

|  Alcalde_10 = José Rafael Magdalena Benedicto

== Vore també ==

== Vore també ==

* [[Anex:Municipis de la província de Castelló]]

* [[Anex:Municipis de la província de Castelló]]

 

== Referències ==

== Referències ==

{{listaref}}

{{listaref}}

{{Capitals comarques}}

{{Capitals comarques}}

[[Categoria:Pobles de la Província de Castelló]]

[[Categoria:Pobles de la Província de Castelló]]

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]