Canvis

== Biografia ==

== Biografia ==

Felip Mateu estudià Història en la Facultat de Filosofia i Lletres de l'[[Universitat de Valéncia]], llicenciant-se en Sobreixent i Premi Extraordinari el [[30 de setembre]] de [[1923]]. Entre els anys [[1924]] i [[1929]] va treballar en el seu doctorat en l'Universitat Central de Madrit, a on va ser discípul d'Elías Tormo Monzó, Manuel Gómez Moreno, Antonio Ballesteros Beretta i Severino Aznar. En [[1926]] llegí la seua tesis, Ensaig sobre una ''Casa Real de Moneda d'un dels Estats de la Corona d'Aragó: la Ceca de Valéncia i els acunyaments valencians dels sigles XIII al XVIII'', obtingué el sobreixent cum laude i orientaria la seua llabor investigadora cap a la [[Numismàtica|numismàtica]].

Felip Mateu estudià Història en la Facultat de Filosofia i Lletres de l'[[Universitat de Valéncia]], llicenciant-se en Sobreixent i Premi Extraordinari el [[30 de setembre]] de [[1923]]. Entre els anys [[1924]] i [[1929]] va treballar en el seu doctorat en l'Universitat Central de Madrit, a on fon discípul d'Elías Tormo Monzó, Manuel Gómez Moreno, [[Antonio Ballesteros Beretta]] i Severino Aznar. En [[1926]] llegí la seua tesis, Ensaig sobre una ''Casa Real de Moneda d'un dels Estats de la Corona d'Aragó: la Ceca de Valéncia i els acunyaments valencians dels sigles XIII al XVIII'', obtingué el sobreixent cum laude i orientaria la seua llabor investigadora cap a la [[Numismàtica|numismàtica]].

Membre del Cos Facultatiu d'Archivers, Bibliotecaris i Arqueòlecs en destí temporal en la Secció Numismàtica del [[Museu Arqueològic Nacional]], prengué possessió el [[10 de juliol]] de [[1930]] com a director del Museu Arqueològic i de la Biblioteca Provincial de [[Tarragona]]. Fon vocal de la Comissió Provincial de Tarragona ([[24 de juliol]] de [[1931]]) i en [[1933]] passà a ser archiver i bibliotecari del l'Ajuntament de Vallecas ([[Madrit]]).

Membre del Cos Facultatiu d'Archivers, Bibliotecaris i Arqueòlecs en destí temporal en la Secció Numismàtica del [[Museu Arqueològic Nacional d'Espanya|Museu Arqueològic Nacional]], prengué possessió el [[10 de juliol]] de [[1930]] com a director del Museu Arqueològic i de la Biblioteca Provincial de [[Tarragona]]. Fon vocal de la Comissió Provincial de Tarragona ([[24 de juliol]] de [[1931]]) i en [[1933]] passà a ser archiver i bibliotecari del l'Ajuntament de Vallecas ([[Madrit]]).

En l'any [[1933]] fon nomenat conservador per concurs de la Secció de Numismàtica del Museu Arqueològic Nacional de Madrit, destacant els seus trascendents treballs de catalogació del monetari. Contribuí al salvament de part de l'or visigot del Museu Arqueològic Nacional en la nit del 4 al 5 de [[novembre]] de [[1936]], davant l'expropiació del Monetari (cfr. Publicació de l'acta en G.N., 21 de juny de 1971). En [[març]] de [[1937]] es va produir el trasllat de funcionaris de Madrit a Valéncia. Fon director accidental de l'[[Archiu General del Regne de Valéncia]] (1937-[[1939]]) i vocal de la Junta de Defensa del Tesor Artístic radicada en el colege del Patriarca i trasllat ad este de l'Archiu de la Catedral. Va contribuir al salvament d'archius varis en Valéncia i de la [[Catedral de Sogorp]] i feu gestions i actuacions a favor del tesor artístic i documental de la ciutat, época de custòdia ad ell confiada en defensa del Patrimoni (1937-1939).

En l'any [[1933]] fon nomenat conservador per concurs de la Secció de Numismàtica del Museu Arqueològic Nacional de Madrit, destacant els seus trascendents treballs de catalogació del monetari. Contribuí al salvament de part de l'or visigot del Museu Arqueològic Nacional en la nit del 4 al 5 de [[novembre]] de [[1936]], davant l'expropiació del Monetari (cfr. Publicació de l'acta en G.N., 21 de juny de 1971). En [[març]] de [[1937]] es va produir el trasllat de funcionaris de Madrit a Valéncia. Fon director accidental de l'[[Archiu General del Regne de Valéncia]] (1937-[[1939]]) i vocal de la Junta de Defensa del Tesor Artístic radicada en el colege del Patriarca i trasllat ad este de l'Archiu de la Catedral. Va contribuir al salvament d'archius varis en Valéncia i de la [[Catedral de Sogorp]] i feu gestions i actuacions a favor del tesor artístic i documental de la ciutat, época de custòdia ad ell confiada en defensa del Patrimoni (1937-1939).

Fins a l'any [[1972]], data de la seua jubilació, va deixar una trayectòria d'organisació i restauració de les naus gòtiques de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, sèu de la Biblioteca, en l'impuls de la formació professional, creació de seccions tècniques, actualisació de servicis bibliogràfics i increment de les Biblioteques Populars. Fon pensionat pel CSIC i per la Junta de Relacions Culturals per a l'estudi de Biblioteques en [[Portugal]] i en Biblioteques d'[[Paisos Baixos|Holanda]], [[Suècia]] i [[Noruega]].

Fins a l'any [[1972]], data de la seua jubilació, va deixar una trayectòria d'organisació i restauració de les naus gòtiques de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, sèu de la Biblioteca, en l'impuls de la formació professional, creació de seccions tècniques, actualisació de servicis bibliogràfics i increment de les Biblioteques Populars. Fon pensionat pel CSIC i per la Junta de Relacions Culturals per a l'estudi de Biblioteques en [[Portugal]] i en Biblioteques d'[[Paisos Baixos|Holanda]], [[Suècia]] i [[Noruega]].

En la ciutat de Valéncia freqüentà l'[[Archiu del Regne de Valéncia]] i va entrar en contacte en els més destacats historiadors valencians de l'época: [[Jaume Cebrián Ibor|Jaume]] i [[Luis Cebrián Ibor]], [[José Chocomeli Galán]], [[José Rodrigo Pertegàs]], [[José Martínez Aloy]], [[Francesc Almarche]] i [[Josep Sanchis Sivera]]. Es va relacionar en ambients valencianistes, sent el primer director de la [[Revista Acció Valenciana|revista Acció Valenciana]] i va formar part del grup [[Acció Cultural Valenciana]], junt al [[Pancatalanisme|pancatalaniste]] [[Manuel Sanchis Guarner]]. En l'any [[1932]] fon un dels signataris de les [[Normes de Castelló]]. Ad estos primers anys pertanyen alguns artículs escrits en valencià, entre ells l'ensaig ''El País Valencià'' (sic) ([[1933]]), que formava part dels Quaderns d'Orientació Valencianista ''L'Estel''.

En la ciutat de Valéncia freqüentà l'[[Archiu del Regne de Valéncia]] i va entrar en contacte en els més destacats historiadors valencians de l'época: [[Jaume Cebrián Ibor|Jaume]] i [[Luis Cebrián Ibor]], [[José Chocomeli Galán]], [[José Rodrigo Pertegás]], [[José Martínez Aloy]], [[Francesc Almarche]] i [[Josep Sanchis Sivera]]. Es va relacionar en ambients valencianistes, sent el primer director de la [[Revista Acció Valenciana|revista Acció Valenciana]] i va formar part del grup [[Acció Cultural Valenciana]], junt al [[Pancatalanisme|pancatalaniste]] [[Manuel Sanchis Guarner]]. En l'any [[1932]] fon un dels signataris de les [[Normes de Castelló]]. Ad estos primers anys pertanyen alguns artículs escrits en valencià, entre ells l'ensaig ''El País Valencià'' (sic) ([[1933]]), que formava part dels Quaderns d'Orientació Valencianista ''L'Estel''.

Fon un epígon d'aquella professió del Cos Facultatiu d'Archivers, Bibliotecaris i Arqueòlecs, fidel al lema Virgilià: “sic vos non vobis”. Rigorós en el método vocacional de l'investigació ''in labore quies'', un dels lemes dels seus ex libris, li va permetre treballar fins als norantasis anys.

Fon un epígon d'aquella professió del Cos Facultatiu d'Archivers, Bibliotecaris i Arqueòlecs, fidel al lema Virgilià: “sic vos non vobis”. Rigorós en el método vocacional de l'investigació ''in labore quies'', un dels lemes dels seus ex libris, li va permetre treballar fins als norantasis anys.

== Cites ==

== Cites ==

{{Cita|''En la Universidad de Valencia el día 27 de Enero de 1918 se crea una cátedra de Llengua Valenciana por iniciativa del Centre de Cultura Valenciana, la cual fue regentada por el docto filólogo [[Lluís Fullana|P. Lluis Fullana]], y esto da origen a la creación del 'Patronat de Llengües' del mencionado centro docente. Igualmente, y a propuesta de este centro, el P. Fullana ser el primer profesor de Llengua Valenciana en la Universidad Literaria de Valencia. Sobre la competencia de su magisterio, de sus documentadas lecciones, y sabia didáctica, es elocuente el testimonio que en carta del 29 de Marzo de 1974 escribe el catedrático de Paleografía y Diplomática de la Universidad de Barcelona, D. Felip Mateu i Llopis, al P. Benjamín Agulló en estos términos:''

{{Cita|''En la Universidad de Valencia el día 27 de Enero de 1918 se crea una cátedra de Llengua Valenciana por iniciativa del Centre de Cultura Valenciana, la cual fue regentada por el docto filólogo [[Lluís Fullana|P. Lluis Fullana]], y esto da origen a la creación del 'Patronat de Llengües' del mencionado centro docente. Igualmente, y a propuesta de este centro, el P. Fullana ser el primer profesor de Llengua Valenciana en la Universidad Literaria de Valencia. Sobre la competencia de su magisterio, de sus documentadas lecciones, y sabia didáctica, es elocuente el testimonio que en carta del 29 de Marzo de 1974 escribe el catedrático de Paleografía y Diplomática de la Universidad de Barcelona, D. Felip Mateu i Llopis, al P. Benjamín Agulló en estos términos:''