Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
861 bytes afegits ,  6 decembre
Llínea 14: Llínea 14:  
== Biografia ==
 
== Biografia ==
   −
Felip Mateu estudià Història en la Facultat de Filosofia i Lletres de l'[[Universitat de Valéncia]], llicenciant-se en Sobreixent i Premi Extraordinari el [[30 de setembre]] de [[1923]]. Entre els anys [[1924]] i [[1929]] va treballar en el seu doctorat en l'Universitat Central de Madrit, a on va ser discípul d'Elías Tormo Monzó, Manuel Gómez Moreno, Antonio Ballesteros Beretta i Severino Aznar. En [[1926]] llegí la seua tesis, Ensaig sobre una ''Casa Real de Moneda d'un dels Estats de la Corona d'Aragó: la Ceca de Valéncia i els acunyaments valencians dels sigles XIII al XVIII'', obtingué el sobreixent cum laude i orientaria la seua llabor investigadora cap a la [[Numismàtica|numismàtica]].
+
Felip Mateu estudià Història en la Facultat de Filosofia i Lletres de l'[[Universitat de Valéncia]], llicenciant-se en Sobreixent i Premi Extraordinari el [[30 de setembre]] de [[1923]]. Entre els anys [[1924]] i [[1929]] va treballar en el seu doctorat en l'Universitat Central de Madrit, a on fon discípul d'Elías Tormo Monzó, Manuel Gómez Moreno, [[Antonio Ballesteros Beretta]] i Severino Aznar. En [[1926]] llegí la seua tesis, Ensaig sobre una ''Casa Real de Moneda d'un dels Estats de la Corona d'Aragó: la Ceca de Valéncia i els acunyaments valencians dels sigles XIII al XVIII'', obtingué el sobreixent cum laude i orientaria la seua llabor investigadora cap a la [[Numismàtica|numismàtica]].
   −
Membre del Cos Facultatiu d'Archivers, Bibliotecaris i Arqueòlecs en destí temporal en la Secció Numismàtica del [[Museu Arqueològic Nacional]], prengué possessió el [[10 de juliol]] de [[1930]] com a director del Museu Arqueològic i de la Biblioteca Provincial de [[Tarragona]]. Fon vocal de la Comissió Provincial de Tarragona ([[24 de juliol]] de [[1931]]) i en [[1933]] passà a ser archiver i bibliotecari del l'Ajuntament de Vallecas ([[Madrit]]).
+
Membre del Cos Facultatiu d'Archivers, Bibliotecaris i Arqueòlecs en destí temporal en la Secció Numismàtica del [[Museu Arqueològic Nacional d'Espanya|Museu Arqueològic Nacional]], prengué possessió el [[10 de juliol]] de [[1930]] com a director del Museu Arqueològic i de la Biblioteca Provincial de [[Tarragona]]. Fon vocal de la Comissió Provincial de Tarragona ([[24 de juliol]] de [[1931]]) i en [[1933]] passà a ser archiver i bibliotecari del l'Ajuntament de Vallecas ([[Madrit]]).
    
En l'any [[1933]] fon nomenat conservador per concurs de la Secció de Numismàtica del Museu Arqueològic Nacional de Madrit, destacant els seus trascendents treballs de catalogació del monetari. Contribuí al salvament de part de l'or visigot del Museu Arqueològic Nacional en la nit del 4 al 5 de [[novembre]] de [[1936]], davant l'expropiació del Monetari (cfr. Publicació de l'acta en G.N., 21 de juny de 1971). En [[març]] de [[1937]] es va produir el trasllat de funcionaris de Madrit a Valéncia. Fon director accidental de l'[[Archiu General del Regne de Valéncia]] (1937-[[1939]]) i vocal de la Junta de Defensa del Tesor Artístic radicada en el colege del Patriarca i trasllat ad este de l'Archiu de la Catedral. Va contribuir al salvament d'archius varis en Valéncia i de la [[Catedral de Sogorp]] i feu gestions i actuacions a favor del tesor artístic i documental de la ciutat, época de custòdia ad ell confiada en defensa del Patrimoni (1937-1939).
 
En l'any [[1933]] fon nomenat conservador per concurs de la Secció de Numismàtica del Museu Arqueològic Nacional de Madrit, destacant els seus trascendents treballs de catalogació del monetari. Contribuí al salvament de part de l'or visigot del Museu Arqueològic Nacional en la nit del 4 al 5 de [[novembre]] de [[1936]], davant l'expropiació del Monetari (cfr. Publicació de l'acta en G.N., 21 de juny de 1971). En [[març]] de [[1937]] es va produir el trasllat de funcionaris de Madrit a Valéncia. Fon director accidental de l'[[Archiu General del Regne de Valéncia]] (1937-[[1939]]) i vocal de la Junta de Defensa del Tesor Artístic radicada en el colege del Patriarca i trasllat ad este de l'Archiu de la Catedral. Va contribuir al salvament d'archius varis en Valéncia i de la [[Catedral de Sogorp]] i feu gestions i actuacions a favor del tesor artístic i documental de la ciutat, época de custòdia ad ell confiada en defensa del Patrimoni (1937-1939).
Llínea 53: Llínea 53:     
== Cites ==
 
== Cites ==
 +
 +
{{Cita|''El mismo [[Ramón Menéndez Pidal|Menéndez Pidal]] en su libro ''Obras completas'', 1966, escribe: '... y llaman Confederación Catalano Aragonesa a lo que siempre se llamó Reino de Aragón...'. Referente a esta Confederación Catalano Aragonesa, que histórica y científicamente hay que rechazar, ya que fue una frase acuñada por [[Antonio de Bofarull i Brocà|D. Antonio Bofarull y de Brocá]] en 1869, dice [[Felip Mateu i Llopis|Mateu y Llopis]]: '... el título hizo fortuna y muchos fueron cayendo -fuimos cayendo en nuesta juventud- en la utilización de este concepto erróneo, pues los documentos no hablan de tal confederación, ni de federaciones previas precisas para que hubiera ésta'.''|''Antes y después de la conquista de Valencia'' (Valéncia, 1991), per [[Francisco Lliso i Genovés]].}}
    
{{Cita|''En la Universidad de Valencia el día 27 de Enero de 1918 se crea una cátedra de Llengua Valenciana por iniciativa del Centre de Cultura Valenciana, la cual fue regentada por el docto filólogo [[Lluís Fullana|P. Lluis Fullana]], y esto da origen a la creación del 'Patronat de Llengües' del mencionado centro docente. Igualmente, y a propuesta de este centro, el P. Fullana ser el primer profesor de Llengua Valenciana en la Universidad Literaria de Valencia. Sobre la competencia de su magisterio, de sus documentadas lecciones, y sabia didáctica, es elocuente el testimonio que en carta del 29 de Marzo de 1974 escribe el catedrático de Paleografía y Diplomática de la Universidad de Barcelona, D. Felip Mateu i Llopis, al P. Benjamín Agulló en estos términos:''
 
{{Cita|''En la Universidad de Valencia el día 27 de Enero de 1918 se crea una cátedra de Llengua Valenciana por iniciativa del Centre de Cultura Valenciana, la cual fue regentada por el docto filólogo [[Lluís Fullana|P. Lluis Fullana]], y esto da origen a la creación del 'Patronat de Llengües' del mencionado centro docente. Igualmente, y a propuesta de este centro, el P. Fullana ser el primer profesor de Llengua Valenciana en la Universidad Literaria de Valencia. Sobre la competencia de su magisterio, de sus documentadas lecciones, y sabia didáctica, es elocuente el testimonio que en carta del 29 de Marzo de 1974 escribe el catedrático de Paleografía y Diplomática de la Universidad de Barcelona, D. Felip Mateu i Llopis, al P. Benjamín Agulló en estos términos:''
31 971

edicions

Menú de navegació