Diferència entre les revisions de "Persona física"

La '''persona física''' o '''persona natural''' és un [[concepte]] estrictament [[jurídic]], elaborat pels [[Dret romà|juristes romans]] i que es definix diferentment segons cada [[sistema jurídic]]. En alguns casos se pot fer referència a estes com a [[persones]] d'[[existència]] [[visibilitat|visible]], d'existència [[real]], [[Natura|naturals]] o qualsevol [[ser humà]].

Lo seu orige [[etimologia|etimològic]] ve del llatí ''persona'' (genitiu, ''personae''), que era aquella [[màixquera]] ''per sonare'' (és dir, per a fer-se escoltar), que portaven los [[actor]]s de l'[[Antiguetat clàssica|antiguetat]] i que ocultava la seua cara al mateix temps que conseguia fer ressonar la seua [[veu]]. És dir, una [[ficció]] sobre el ser que la portava.  

Esta consideració ve del [[fet]] de que no tots los [[ésser]]s [[humans]] podien ser considerats persones, com era el cas dels [[esclavitut|esclaus]]. Actualment, les persones [[físiques]] tenen, a soles pel fet d'existir, est [[atribut]] donat per [[dret]], és dir, la [[personalitat]] comporta la titularitat de drets.

Segons cada sistema jurídic concret, la personalitat pot ser determinada pel [[naiximent]] ([[teoria de la vitalitat]]), o bé el recent naixcut ha de complir una série de requisits afegits ([[teoria de la viabilitat]]).  

Per eixemple, en [[Argentina]], lo [[Còdic Civil]] reconeix la seua existència des del moment de la [[concepció]] i nomena 'persones per nàixer' a les que, una volta concebudes, encara no han naixcut. Si la persona per nàixer mor abans d'estar completament separada del [[cos humà|cos]] de la [[mare]], és considerada com si mai haguera existit.

En [[Espanya]], lo Còdic Civil, als artículs 29 i 30, establix un règim que seguix la teoria de la [[viabilitat]], i exigix haver naixcut en forma humana i haver sobrevixcut vintiquatre hores fòra de la mare. D'esta manera, un [[bebé]] que [[mort|mor]] a les poques hores del seu naiximent no es tindria en consideració, per eixemple, en la repartició d'una [[herència]].

S'ha de valorar que en dret espanyol los [[fetos]] en l'úter de la mare se nomenen ''nasciturus'', i que gogen d'una protecció jurídica específica, per si naixen finalment que puguen tindre personalitat jurídica plena. Aixina, un chiquet que encara no ha naixcut pot arribar a heretar los bens de son pare, si este muiguera durant la seua gestació. A efectes [[constitució|constitucionals]] sobre la protecció del feto davant la possibilitat de pràctiques [[abort|abortives]], existix una sentència del [[Tribunal Constitucional]] (STC 53/85) que declara al feto com un be jurídicament protegit i exigix la seua protecció, a tots los efectes civils (per la consideració com a persona nos remet a la legislació civil). Per este motiu, encara que un feto no tinga personalitat jurídica pròpia, pot ser objecte d'una protecció específica.

La personalitat jurídica té efectes dins l'esfera del [[dret privat]] de la persona jurídica, i per això es regula, generalment, al corresponent còdic civil. Pero lo tractament de la persona al [[dret penal]] és independent.

Per això, en Espanya, encara que fins a les 24 hores un bebé no és considerat persona, segons lo còdic civil, un [[homicidi]] es considera com a tal només que el bebé haja naixcut. Si no haguera naixcut, se consideraria un possible [[delicte]] d'abort, pero mai d'homicidi.

Com a conseqüència, se poden donar casos a on una persona humana és persona des del punt de vista penal pero no civil, si només ha naixcut unes hores abans. Lo seu homicidi o [[assessinat]] comportaria conseqüències penals, pero no civils, com l'exclusió d'herència, per eixemple.  

Los drets de la personalitat pertanyien inicialment al camp del [[dret civil]], ausades, lo [[Còdic de Napoleó]] que serví de model per a molts atres no va desenrollar esta categoria essencial de drets.

Los drets de la persona física han conseguit lo seu reconeiximent gràcies a documents tals com la [[Declaració Universal dels Drets Humans]] de l'[[ONU]] i posteriorment en la seua inclusió com a [[dret positiu]] en les diferents constitucions, lo que ha impulsat lo seu respecte pels poders públics.

En lo cas del dret espanyol lo més ampli catàlec dels mateixos se troben en lo Títul Primer de la [[Constitució Espanyola]] i, especialment, en lo seu ''artícul 10'': "la dignitat de la persona, los drets individuals que li són inherents, lo lliure desenrollament de la personalitat, lo respecte a la Llei i als drets de la resta són lo fonament de l'orde polític i de la pau social".

{{ORDENA:Persona Fisica}}