| Llínea 1: |
Llínea 1: |
| − | [[Archivo:Reunión de la OPEP, Kuwait, dec. 2005.jpg|250px|thumb|Reunió de la [[OPEP]] en [[Kuwait]]. Actualment els [[Paisos Exportadors de Petròleu]] es reunixen i prenen decisions conjuntes sobre quotes de [[mercat]], [[preu]]s, etc. que els permet controlar la [[Producció (economia)|producció]] i [[distribució]] del [[petròleu]] renunciant a [[mercat competitiu|competir]] entre sí, formant un organisme conjunt que maneja la [[oferta]] de pràcticament tot el mercat.]] | + | [[Archiu:Reunión de la OPEP, Kuwait, dec. 2005.jpg|250px|thumb|Reunió de la [[OPEP]] en [[Kuwait]]. Actualment els [[Paisos Exportadors de Petròleu]] es reunixen i prenen decisions conjuntes sobre quotes de [[mercat]], [[preu]]s, etc. que els permet controlar la [[Producció (economia)|producció]] i [[distribució]] del [[petròleu]] renunciant a [[mercat competitiu|competir]] entre sí, formant un organisme conjunt que maneja la [[oferta]] de pràcticament tot el mercat.]] |
| | | | |
| | En [[economia]] es denomina '''cartell''' o '''càrtel''' a un [[acort]] informal entre empreses del mateix sector, el fi del qual és reduir o eliminar la competència en un determinat [[mercat]]. Els càrtels solen estar encaminats a desenrollar un control sobre la [[Producció (economia)|producció]] i la [[distribució]] de tal manera que per mig de la [[colusió]] de les empreses que ho formen, estes formen una estructura de [[monopoli|mercat *monopolística]], obtenint un [[Monopoli#Poder del monopoliste|poder sobre el mercat]] en el qual obtenen els majors beneficis possibles en perjuí dels [[consumidor]]és. Per això, les conseqüències per a estos són les mateixes que en un [[monopoli|@monopolista]]. La diferència radica que els [[Benefici econòmic|beneficis]] totals (que els màxims possibles de conseguir en el mercat) són repartits entre els [[Producció (economia)|productors]]. Les seues principals activitats se centren en fixar els [[preu]]s, llimitar la [[oferta]] disponible, dividir el mercat i compartir els beneficis. En l'actualitat, el terme se sol aplicar als acorts que regulen la competència en el [[comerç internacional]]. | | En [[economia]] es denomina '''cartell''' o '''càrtel''' a un [[acort]] informal entre empreses del mateix sector, el fi del qual és reduir o eliminar la competència en un determinat [[mercat]]. Els càrtels solen estar encaminats a desenrollar un control sobre la [[Producció (economia)|producció]] i la [[distribució]] de tal manera que per mig de la [[colusió]] de les empreses que ho formen, estes formen una estructura de [[monopoli|mercat *monopolística]], obtenint un [[Monopoli#Poder del monopoliste|poder sobre el mercat]] en el qual obtenen els majors beneficis possibles en perjuí dels [[consumidor]]és. Per això, les conseqüències per a estos són les mateixes que en un [[monopoli|@monopolista]]. La diferència radica que els [[Benefici econòmic|beneficis]] totals (que els màxims possibles de conseguir en el mercat) són repartits entre els [[Producció (economia)|productors]]. Les seues principals activitats se centren en fixar els [[preu]]s, llimitar la [[oferta]] disponible, dividir el mercat i compartir els beneficis. En l'actualitat, el terme se sol aplicar als acorts que regulen la competència en el [[comerç internacional]]. |
| Llínea 5: |
Llínea 5: |
| | Els defensors dels càrtels afirmen que estos ajuden a estabilisar els mercats, a reduir els [[cost de producció|costs de producció]], a eliminar [[aranzel]]és elevats, a distribuir els [[benefici econòmic|beneficis]] equitativament i a beneficiar als [[consumidor]]és. Els seus detractors senyalen que, quan no existix competència, els preus són majors i l'oferta menor. Hui en dia es considera que els seus inconvenients són majors que les seues ventages i a sovint s'establixen llímits llegals per a restringir el desenroll de nous càrtels. | | Els defensors dels càrtels afirmen que estos ajuden a estabilisar els mercats, a reduir els [[cost de producció|costs de producció]], a eliminar [[aranzel]]és elevats, a distribuir els [[benefici econòmic|beneficis]] equitativament i a beneficiar als [[consumidor]]és. Els seus detractors senyalen que, quan no existix competència, els preus són majors i l'oferta menor. Hui en dia es considera que els seus inconvenients són majors que les seues ventages i a sovint s'establixen llímits llegals per a restringir el desenroll de nous càrtels. |
| | | | |
| − | Actualment es troben prohibits i sancionats per llei la formació de càrtels entre vàries empreses del mateix sector en la majoria de paisos. | + | Actualment es troben prohibits i sancionats per llei la formació de càrtels entre vàries empreses del mateix sector en la majoria de països. |
| | | | |
| | == Vore també == | | == Vore també == |
| Llínea 13: |
Llínea 13: |
| | * [[OPEP]] | | * [[OPEP]] |
| | * [[Concentració de mercat]] | | * [[Concentració de mercat]] |
| − | | + | |
| | + | [[Categoria:Empreses]] |
| | [[Categoria:Tipos d'empreses]] | | [[Categoria:Tipos d'empreses]] |
| | [[Categoria:Teoria de les organisacions]] | | [[Categoria:Teoria de les organisacions]] |