Canvis

773 bytes afegits ,  El dumenge a les 20:05
sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1:  
[[Image:Tycho Brahe 2.jpg|thumb|250px|Retrat de Tycho Brahe]]
 
[[Image:Tycho Brahe 2.jpg|thumb|250px|Retrat de Tycho Brahe]]
'''Tycho Brahe''' ([[Castell de Knutstorp|Castell de Knudstrup]], [[Escània]], [[14 de decembre]] de [[1546]] [[Praga]], [[24 d'octubre]] de [[1601]]) fon un [[astrònom]] [[Dinamarca|danés]], considerat el més gran observador del cel en el periodo anterior a l'invenció del [[telescopi]].
+
'''Tycho Brahe''' ([[Castell de Knutstorp|Castell de Knudstrup]], [[Escània]], [[14 de decembre]] de [[1546]] - † [[Praga]], [[24 d'octubre]] de [[1601]]) fon un [[astrònom]] [[Dinamarca|danés]], considerat el més gran observador del cel en el periodo anterior a l'invenció del [[telescopi]].
    
Va fer que es construïra [[Uraniborg]], un palau que es convertiria en el primer institut d'investigació astronòmica. Els instruments dissenyats per Brahe li varen permetre medir les posicions de les [[Estrela|estreles]] i els [[Planeta|planetes]] en una precisió molt superior a la de l'época. Atret per la fama de Brahe, [[Johannes Kepler]] va acceptar una invitació que li va fer per a treballar junt a ell en [[Praga]]. Tycho pensava que el progrés en [[astronomia]] no podia conseguir-se per l'observació ocasional i investigacions puntuals sino que es necessitaven mesures sistemàtiques, nit despuix de nit, utilisant els instruments més precisos possibles.
 
Va fer que es construïra [[Uraniborg]], un palau que es convertiria en el primer institut d'investigació astronòmica. Els instruments dissenyats per Brahe li varen permetre medir les posicions de les [[Estrela|estreles]] i els [[Planeta|planetes]] en una precisió molt superior a la de l'época. Atret per la fama de Brahe, [[Johannes Kepler]] va acceptar una invitació que li va fer per a treballar junt a ell en [[Praga]]. Tycho pensava que el progrés en [[astronomia]] no podia conseguir-se per l'observació ocasional i investigacions puntuals sino que es necessitaven mesures sistemàtiques, nit despuix de nit, utilisant els instruments més precisos possibles.
Llínea 6: Llínea 6:  
Despuix de la mort de Brahe les mesures sobre la posició dels planetes varen passar a possessió de Kepler, i les mesures del moviment de [[Mart (planeta)|Mart]], en particular del seu [[Retrogradació dels planetes|moviment retrògrat]], varen ser essencials per a que poguera formular les tres lleis que rigen el moviment dels planetes. Posteriorment, estes lleis varen servir de base a la [[llei de la gravitació universal]] de [[Isaac Newton|Newton]].
 
Despuix de la mort de Brahe les mesures sobre la posició dels planetes varen passar a possessió de Kepler, i les mesures del moviment de [[Mart (planeta)|Mart]], en particular del seu [[Retrogradació dels planetes|moviment retrògrat]], varen ser essencials per a que poguera formular les tres lleis que rigen el moviment dels planetes. Posteriorment, estes lleis varen servir de base a la [[llei de la gravitació universal]] de [[Isaac Newton|Newton]].
    +
== Referències ==
 +
* Adam Mosley; Departamento de Historia y Filosofía de la Ciencia de la Universidad de Cambridge. Tycho Brahe y la Astrología 1999
 +
* ''The Martyrs of Science, or the Lives of Galileo, Tycho Brahe, and Kepler'' (1841)
 +
 +
== Bibliografia ==
 +
* Bérenguer, Jean (1993). ''El imperio de los Habsburgo (1273–1918)''. Barcelona: Crítica. ISBN 84-7423-572-3
 +
* Gribbin, John (2006). ''Historia de la ciencia, 1543–2001'' (2ª edición). Barcelona: Crítica. ISBN 84-8432-607-1
 +
* Stewart, Ian (2012). ''Historia de las matemáticas en los últimos 10.000 año''s. Barcelona: Crítica. ISBN 978-84-9892-329-2
 +
* Thoren, Victor E. (1990). ''The Lord of Uraniborg: A Biography of Tycho Brahe'' (en [[anglés]]). Cambridge University Press. ISBN 9780521351584
 +
 
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
 
{{Commonscat|Tycho Brahe}}
 
{{Commonscat|Tycho Brahe}}
      −
 
+
[[Categoria:Biografies]]
 
[[Categoria:Astrònoms]]
 
[[Categoria:Astrònoms]]
[[Categoria:Biografies]]
 
154 189

edicions