Canvis

878 bytes afegits ,  El dumenge a les 20:05
sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1:  
[[Image:Tycho Brahe 2.jpg|thumb|250px|Retrat de Tycho Brahe]]
 
[[Image:Tycho Brahe 2.jpg|thumb|250px|Retrat de Tycho Brahe]]
'''Tycho Brahe''' ([[Castell de Knutstorp|Castell de Knudstrup]], [[Escània]], [[14 de decembre]] de [[1546]] [[Praga]], [[24 d'octubre]] de [[1601]]) fon un [[astrònom]] [[Dinamarca|danés]], considerat el més gran observador del cel en el periodo anterior a l'invenció del [[telescopi]].
+
'''Tycho Brahe''' ([[Castell de Knutstorp|Castell de Knudstrup]], [[Escània]], [[14 de decembre]] de [[1546]] - † [[Praga]], [[24 d'octubre]] de [[1601]]) fon un [[astrònom]] [[Dinamarca|danés]], considerat el més gran observador del cel en el periodo anterior a l'invenció del [[telescopi]].
    
Va fer que es construïra [[Uraniborg]], un palau que es convertiria en el primer institut d'investigació astronòmica. Els instruments dissenyats per Brahe li varen permetre medir les posicions de les [[Estrela|estreles]] i els [[Planeta|planetes]] en una precisió molt superior a la de l'época. Atret per la fama de Brahe, [[Johannes Kepler]] va acceptar una invitació que li va fer per a treballar junt a ell en [[Praga]]. Tycho pensava que el progrés en [[astronomia]] no podia conseguir-se per l'observació ocasional i investigacions puntuals sino que es necessitaven mesures sistemàtiques, nit despuix de nit, utilisant els instruments més precisos possibles.
 
Va fer que es construïra [[Uraniborg]], un palau que es convertiria en el primer institut d'investigació astronòmica. Els instruments dissenyats per Brahe li varen permetre medir les posicions de les [[Estrela|estreles]] i els [[Planeta|planetes]] en una precisió molt superior a la de l'época. Atret per la fama de Brahe, [[Johannes Kepler]] va acceptar una invitació que li va fer per a treballar junt a ell en [[Praga]]. Tycho pensava que el progrés en [[astronomia]] no podia conseguir-se per l'observació ocasional i investigacions puntuals sino que es necessitaven mesures sistemàtiques, nit despuix de nit, utilisant els instruments més precisos possibles.
    
Despuix de la mort de Brahe les mesures sobre la posició dels planetes varen passar a possessió de Kepler, i les mesures del moviment de [[Mart (planeta)|Mart]], en particular del seu [[Retrogradació dels planetes|moviment retrògrat]], varen ser essencials per a que poguera formular les tres lleis que rigen el moviment dels planetes. Posteriorment, estes lleis varen servir de base a la [[llei de la gravitació universal]] de [[Isaac Newton|Newton]].
 
Despuix de la mort de Brahe les mesures sobre la posició dels planetes varen passar a possessió de Kepler, i les mesures del moviment de [[Mart (planeta)|Mart]], en particular del seu [[Retrogradació dels planetes|moviment retrògrat]], varen ser essencials per a que poguera formular les tres lleis que rigen el moviment dels planetes. Posteriorment, estes lleis varen servir de base a la [[llei de la gravitació universal]] de [[Isaac Newton|Newton]].
 +
 +
== Referències ==
 +
* Adam Mosley; Departamento de Historia y Filosofía de la Ciencia de la Universidad de Cambridge. Tycho Brahe y la Astrología 1999
 +
* ''The Martyrs of Science, or the Lives of Galileo, Tycho Brahe, and Kepler'' (1841)
 +
 +
== Bibliografia ==
 +
* Bérenguer, Jean (1993). ''El imperio de los Habsburgo (1273–1918)''. Barcelona: Crítica. ISBN 84-7423-572-3
 +
* Gribbin, John (2006). ''Historia de la ciencia, 1543–2001'' (2ª edición). Barcelona: Crítica. ISBN 84-8432-607-1
 +
* Stewart, Ian (2012). ''Historia de las matemáticas en los últimos 10.000 año''s. Barcelona: Crítica. ISBN 978-84-9892-329-2
 +
* Thoren, Victor E. (1990). ''The Lord of Uraniborg: A Biography of Tycho Brahe'' (en [[anglés]]). Cambridge University Press. ISBN 9780521351584
 +
 
 +
== Enllaços externs ==
 +
{{Commonscat|Tycho Brahe}}
 +
 +
 +
[[Categoria:Biografies]]
 +
[[Categoria:Astrònoms]]
154 189

edicions