Diferència entre les revisions de "Ramón Menéndez Pidal"
Sense resum d'edició |
|||
| (No es mostren 31 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Image:Ramón Menéndez Pidal 01.jpg | {{Biografia| | ||
'''Ramón Menéndez Pidal''' ([[La Corunya]], [[13 de març]] de [[1869]] - [[Madrit]], [[14 de novembre]] de [[1968]]) fon un filòlec i | | nom = Ramón Menéndez Pidal | ||
| image = [[Image:Ramón Menéndez Pidal 01.jpg|230px|Ramón Menéndez Pidal]] | |||
| peu = | |||
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | |||
| ocupació = Filòlec, historiador i escritor. | |||
| data_naix = [[13 de març]] de [[1869]] | |||
| lloc_naix = [[La Corunya]], [[Galícia]], [[Espanya]] | |||
| data_mort = [[14 de novembre]] de [[1968]] | |||
| lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]] | |||
}} | |||
'''Ramón Menéndez Pidal''' ([[La Corunya]], [[13 de març]] de [[1869]] - † [[Madrit]], [[14 de novembre]] de [[1968]]) fon un filòlec, historiador i escritor espanyol. | |||
==Biografia== | Ramón Menéndez Pidal fon un destacat filòlec, historiador i migevaliste espanyol, membre de la [[Generació del 98]], conegut per ser el fundador de l'Escola Filològica Espanyola i per les seues investigacions pioneres sobre l'èpica i el romancer espanyol. Creà obres fonamentals com el ''Manual elemental de gramática histórica española'' (1904) i ''Orígenes del español'' (1926), i fon membre i director de la [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE). | ||
== Biografia == | |||
Verdader iniciador de la filologia hispànica, creà una important escola d'investigadors i crítics. Fon discípul de [[Marcelino Menéndez Pelayo|Menéndez Pelayo]] en l'Universitat de Madrit, a on es va doctorar en [[1893]]. Membre de la [[Real Acadèmia de la Llengua|Real Acadèmia]] ([[RAE]]) des de [[1902]], va presidir esta institució a partir de l'any [[1925]]. | Verdader iniciador de la filologia hispànica, creà una important escola d'investigadors i crítics. Fon discípul de [[Marcelino Menéndez Pelayo|Menéndez Pelayo]] en l'Universitat de Madrit, a on es va doctorar en [[1893]]. Membre de la [[Real Acadèmia de la Llengua|Real Acadèmia]] ([[RAE]]) des de [[1902]], va presidir esta institució a partir de l'any [[1925]]. | ||
A través del Centre d'Estudis Històrics (fundat en [[1910]]) i de la Revista de Filologia Espanyola ([[1914]]) va propiciar el sorgiment d'una nova generació d'investigadors com [[Américo Castro]], [[Dámaso Alonso]] o García Solalinde. Durant la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]] es va refugiar en [[Cuba]] i en els [[Estats Units]]. | A través del Centre d'Estudis Històrics (fundat en l'any [[1910]]) i de la Revista de Filologia Espanyola ([[1914]]) va propiciar el sorgiment d'una nova generació d'investigadors com [[Américo Castro]], [[Dámaso Alonso]] o García Solalinde. Durant la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]] es va refugiar en [[Cuba]] i en els [[Estats Units]]. | ||
Menéndez Pidal incorporà als estudis llingüístics i lliteraris del seu país els métodos comparatistes i historicistes europeus, en lo que va assentar les bases de la moderna filologia hispànica i es va convertir en un dels més prestigiosos romanistes de l'época. En ''La llegenda dels infants de Lara'' ([[1896]]) inicià els seus treballs sobre èpica espanyola primitiva, llabor continuada en una série d'ensajos sobre el ''Poema del Cid'', cuidadosament editat per ell entre [[1908]] i [[1911]], i en obres com ''L'epopeya castellana a través de la lliteratura espanyola'' (1910) i ''La Chanson de Roland i el neotradicionalismo'' ([[1959]]). El seu apreci per la figura de [[Rodrigo Díaz de Vivar]], en consonància en els autors de la [[Generació del 98]], el va portar a escriure ''L'Espanya del Cid'' ([[1929]]), en la que va manifestar la seua dimensió d'historiador. | Menéndez Pidal incorporà als estudis llingüístics i lliteraris del seu país els métodos comparatistes i historicistes europeus, en lo que va assentar les bases de la moderna filologia hispànica i es va convertir en un dels més prestigiosos romanistes de l'época. En ''La llegenda dels infants de Lara'' ([[1896]]) inicià els seus treballs sobre èpica espanyola primitiva, llabor continuada en una série d'ensajos sobre el ''Poema del Cid'', cuidadosament editat per ell entre [[1908]] i [[1911]], i en obres com ''L'epopeya castellana a través de la lliteratura espanyola'' (1910) i ''La Chanson de Roland i el neotradicionalismo'' ([[1959]]). El seu apreci per la figura de [[Rodrigo Díaz de Vivar]], en consonància en els autors de la [[Generació del 98]], el va portar a escriure ''L'Espanya del Cid'' ([[1929]]), en la que va manifestar la seua dimensió d'historiador. | ||
==Cites== | == Obra == | ||
*''La leyenda de los siete infantes de Lara'' (1896) | |||
*''Catálogo de las Crónicas Generales de España'' (1898) | |||
*''Antología de prosistas castellanos'' (1898) | |||
*''Notas para el romancero del Conde Fernán González'' (1899) | |||
*''Poema de Yuçuf'' (1902) | |||
*''Manual elemental de gramática histórica española'' (1904) | |||
*''El dialecto leonés'' (1906) | |||
*''Primera Crónica General de España'' (1906) | |||
*''La epopeya castellana a través de la literatura española'' (1910) | |||
*''Cantar del mío Cid: texto, gramática y vocabulario'' (1908–1912) | |||
*''Orígenes del español'' (1926) | |||
*''Flor nueva de romances viejos'' (1928) | |||
*''La España del Cid'' (1929) | |||
*''La idea imperial de Carlos V'' (1938) | |||
*''El idioma español en sus primeros tiempos'' (1942), d'esta publicació s'han fet vàries edicions. | |||
*''La lengua de Cristóbal Colón'' (1942) | |||
*''La lengua de Cristóbal Colón y otros ensayos'' (1942) | |||
*''Historia y epopeya de los orígenes de Castilla'' (1942) | |||
*''Historia del Cid'' (1942) | |||
*''Toponimia ibero-vasca en la Celtiberia'' (1950) | |||
*''Reliquias de la poesía épica española'' (1952) | |||
*''Toponimia prerrománica hispana'' (1952–1953) | |||
*''Romancero hispánico'' (1953) | |||
*''Toponimia prerrománica hispana'' (1953) | |||
*''Castilla, la tradición, el idioma'' (1955) | |||
*''Poesía juglaresca y juglares'' (última redacció de 1957) | |||
*''En torno a la lengua vasca'' (1962) | |||
*''El Padre Las Casas: su verdadera personalidad'' (1963) | |||
*''Crestomatía del español medieval'' (1965–1966) | |||
*''Historia de España'' (iniciada en 1935 i completada en 2004) | |||
== Cites == | |||
* ''Manual elemental de gramática histórica española'' ([[Madrit]], [[1904]]), per Ramón Menéndez Pidal: | |||
{{Cita|'' | {{Cita|''Es la lengua valenciana la primera lengua romance literaria de Europa, de cuyos clásicos no sólo aprendieron catalanes sino incluso castellanos.''|''Manual elemental de gramática histórica española'' (Madrid, 1904)}} | ||
Ramón Menéndez Pidal, conta que | * Ramón Menéndez Pidal, conta que ''Mío Cid'' ([[El Sit|Rodrigo Díaz de Vivar]]), al conquistar la ciutat de Valéncia, en l'any [[1090]], encarregà la vigilància i defensa de la ciutat als [[Mossàrap|mossàraps]] que hi havien dins: | ||
{{Cita|''... perque foren criats en els moros i parlaven aixina com ells i sabien les seues maneres i costums.''|''Primera Crónica General de España | {{Cita|''... perque foren criats en els moros i parlaven aixina com ells i sabien les seues maneres i costums.''|''Primera Crónica General. Estoria de España de Alfonso X'' ([[1906]])}} | ||
{{Cita|''No hay porción de España que, bajo el aspecto cultural, se iguale a Valencia en ofrecer un interés tan vario, tan alto y tan sostenido en todas las épocas de una larga historia a través de los milenios.''|Ramón Menéndez Pidal}} | {{Cita|''No hay porción de España que, bajo el aspecto cultural, se iguale a Valencia en ofrecer un interés tan vario, tan alto y tan sostenido en todas las épocas de una larga historia a través de los milenios.''|Ramón Menéndez Pidal}} | ||
==Enllaços externs== | {{Cita|[1095] En la Crónica General del Campejador, després d'apoderar-se de Valéncia: 'encargó de la custodia de sus puertas y murallas a peones cristianos de los almoçaves que eran criados en tierras de moros', ya que 'fablavan asssy como ellos (romanç) et sabien sus maneras et sus costumbres...'|''Primera Crónica General de España'' (1906), pag. 587, per Ramón Menéndez Pidal. Nota: 141 anys abans de Jaume I}} | ||
* ''El idioma español en sus primeros tiempos'' (Madrit, [[1942]]), per Ramón Menéndez Pidal: | |||
{{Cita|''... Cataluña entonces era sólo Marca Hispánica y hablaba provenzal, del que desciende el catalán. A diferencia del valenciano que viene de la lengua romance y una buena muestra es el libro de San Pedro Pascual, escrito en romance, y que se conserva en El Escorial: San Pedro Pascual nació en 1227, once años antes de la Reconquista de Valencia, y era hijo de padres mozárabes...''|''El idioma español en sus primeros tiempos'' (Madrid, 1942)}} | |||
* En el llibre titulat ''Antes y después de la conquista de Valencia'' (Valéncia, 1991), per [[Francisco Lliso i Genovés]], diu lo següent: | |||
{{Cita|''El mismo Menéndez Pidal en su libro ''Obras completas'', 1966, escribe: '... y llaman Confederación Catalano Aragonesa a lo que siempre se llamó Reino de Aragón...'. Referente a esta Confederación Catalano Aragonesa, que histórica y científicamente hay que rechazar, ya que fue una frase acuñada por D. Antonio Bofarull y de Brocá en 1869, dice Mateu y Llopis: '... el título hizo fortuna y muchos fueron cayendo -fuimos cayendo en nuesta juventud- en la utilización de este concepto erróneo, pues los documentos no hablan de tal confederación, ni de federaciones previas precisas para que hubiera ésta'.''|''Antes y después de la conquista de Valencia'' (Valéncia, 1991), per Fco. Lliso i Genovés.}} | |||
* Com diu la filòloga [[Teresa Puerto|Mª Teresa Puerto]] en el seu artícul titulat: ''Llengua valenciana vs. dialecte barceloní'' (''[[Las Provincias]]'', dijous, 16 de novembre de [[2006]]), la [[llengua valenciana]] complix totes les condicions per a ser una llengua: | |||
{{Cita|L'ilustre gramàtic espanyol Ramón Menéndez Pidal, en la seua ''Gramática Histórica'' (Madrit, [[1977]]) de la qual hem begut la majoria de filòlecs del sigle XX, sempre va reconéixer la independència i categoria històrica de la Llengua Valenciana, en la seua trayectòria evolutiva, respalada pels tres elements indispensables que fonamenten una llengua:}} | |||
{{Cita| | |||
1. les seues etimologies genuïnes. | |||
2. la seua trayectòria d'acort en els principis i lleis d'evolució de la llengua. | |||
3. l'autoritat indiscutible d'uns Clàssics que l'han desenrollat i consagrat al llarc d'un Sigle d'Or Lliterari. | |||
La Llengua Valenciana té eixos tres elements indispensables junt ad atres, també, d'essencial calibre: | |||
1. posseïx des del sigle XV d'una koiné o substrat llingüístic en plena autonomia fonètica, lèxica, morfosintàctica, fonètica i semàntica; | |||
2. posseïx gramàtiques que la estructuren com a llengua (Gramàtica d'Andreu Sempere. Alcoy 1546). | |||
3. posseïx diccionaris (Liber Elegantiarum... ”el més antic lèxic d'una llengua romanç” del valencià Joan Esteve. 1472). | |||
4. posseïx una Bíblia traduïda del llatí (Bíblia de Frai Bonifaci Ferrer. 1478). | |||
5. posseïx un Kempis, traduït del llatí per Miquel Perez (1482). | |||
6. i..., sobretot, posseïx el primer Sigle d'Or Lliterari d'una llengua neollatina europea durant el qual centenars d'autors van proclamar en el pròlec o en el colofó de les seues obres el seu “estic escrivint en nostra vulgada llengua materna valenciana”.}} | |||
== Vore també == | |||
* [[Atlas Lingüístico de la Península Ibérica]] | |||
== Enllaços externs == | |||
{{commonscat|Ramón Menéndez Pidal}} | {{commonscat|Ramón Menéndez Pidal}} | ||
* [http://www.biografiasyvidas.com/biografia/m/menendez_pidal.htm Menéndez Pidal - Biografías y Vidas] | * [http://www.biografiasyvidas.com/biografia/m/menendez_pidal.htm Menéndez Pidal - Biografías y Vidas] | ||
* [http://www.rae.es/academicos/ramon-menendez-pidal-0 Ramón Menéndez Pidal - Real Academia Española] | * [http://www.rae.es/academicos/ramon-menendez-pidal-0 Ramón Menéndez Pidal - Real Academia Española] | ||
[[Categoria:Biografies]] | |||
[[Categoria:Historiadors]] | [[Categoria:Historiadors]] | ||
[[Categoria:Historiadors espanyols]] | |||
[[Categoria:Filòlecs]] | [[Categoria:Filòlecs]] | ||
[[Categoria:Filòlecs espanyols]] | |||
[[Categoria:Escritors]] | |||
[[Categoria:Escritors d'Espanya]] | |||
[[Categoria:Generació del 98]] | |||
[[Categoria:Sigle XIX]] | |||
[[Categoria:Sigle XX]] | |||