154 882
edicions
Canvis
sense resum d'edició
Ha treballat activament per l'associacionisme cívic de respal a les víctimes del terrorisme en Espanya. El seu treball en este camp s'ha complementat en la seua funció com a presidenta de la [[Fundació de Víctimes del Terrorisme]] i posteriorment en el [[Colectiu de Víctimes del Terrorisme]] (COVITE).
Ha treballat activament per l'associacionisme cívic de respal a les víctimes del terrorisme en Espanya. El seu treball en este camp s'ha complementat en la seua funció com a presidenta de la [[Fundació de Víctimes del Terrorisme]] i posteriorment en el [[Colectiu de Víctimes del Terrorisme]] (COVITE).
La seua llabor ha segut reconeguda en diversos guardons com el Premi Sájarov als Drets Humans en [[2000]] —com a membre de ¡Basta Ya!— o la Medalla de l'Orde del Mèrit Constitucional en [[2003]]. No obstant, el seu posicionament públic contra el terrorisme li va supondre un elevat grau d'acossament, amenaces i agressions de violència física i simbòlica, veent-se obligada a viure baix escolta policial durant 13 anys i a abandonar el seu lloc de residència per a traslladar-se, junt a la seua família, fòra del [[País Vasc]].
La seua llabor ha segut reconeguda en diversos guardons com el Premi Sájarov als Drets Humans en l'any [[2000]] —com a membre de ¡Basta Ya!— o la Medalla de l'Orde del Mèrit Constitucional en l'any [[2003]]. No obstant, el seu posicionament públic contra el terrorisme li va supondre un elevat grau d'acossament, amenaces i agressions de violència física i simbòlica, veent-se obligada a viure baix escolta policial durant 13 anys i a abandonar el seu lloc de residència per a traslladar-se, junt a la seua família, fòra del [[País Vasc]].
Despuix de la seua incorporació al [[Parlament Europeu]], Pagazaurtundúa ha continuat en l'activisme per la dignitat i justícia per a les víctimes de la banda terrrorista [[ETA]].
Despuix de la seua incorporació al [[Parlament Europeu]], Pagazaurtundúa ha continuat en l'activisme per la dignitat i justícia per a les víctimes de la banda terrrorista [[ETA]].
La seua carrera política començà en el PSOE-PSE, a on va desenrollar diverses funcions fins a l'abandó de la formació per profundes discrepàncies en la direcció. Fon parlamentària vasca de [[1993]] a [[1998]] pel PSE-EE ([[PSOE]]) i assessora de Política Llingüística de [[Fernando Buesa]] en el Departament d'Educació del [[Govern Vasc]], aixina com secretària d'Educació i Cultura del PSE-EE des de l'any [[1993]] a l'any[[1997]]. Des de [[1999]] fins a [[2007]] fon regidora i portaveu municipal del PSE-EE en [[Urnieta]].
La seua carrera política començà en el PSOE-PSE, a on va desenrollar diverses funcions fins a l'abandó de la formació per profundes discrepàncies en la direcció. Fon parlamentària vasca de [[1993]] a [[1998]] pel PSE-EE ([[PSOE]]) i assessora de Política Llingüística de [[Fernando Buesa]] en el Departament d'Educació del [[Govern Vasc]], aixina com secretària d'Educació i Cultura del PSE-EE des de l'any [[1993]] a l'any[[1997]]. Des de [[1999]] fins a [[2007]] fon regidora i portaveu municipal del PSE-EE en [[Urnieta]].
El seu distanciament en el PSOE es va produir de forma paulatina quan el PSOE va acollir les tesis de [[Jesús Eguiguren]], que pretenia acostar el partit al nacionalisme vasc. També per la política antiterrorista mampresa pel govern de [[José Luis Rodríguez Zapatero]] i pel mateix PSOE, aixina com per les relacions de [[Patxi López]] i el PSE-EE en l'entorn nacionaliste vasc i abertzale, mostrant les seues reticències cap als contactes mantinguts en [[Batasuna]] i cap al cridat procés de pau obert despuix de l'alt el fòc permanent decretat per [[ETA]], cridant a "l'unitat dels demócrates i a l'acció de la justícia contra els terroristes i tots aquells que els amparen, justifiquen i respalen". En maig de [[2005]] junt a la viuda del seu germà Joseba Pagazaurtundúa, Estíbaliz Garmendia, el també regidor socialiste en [[Miravalles]], Nicolás Gutiérrez, la llavors eurodiputada del PSOE [[Rosa Díez]], el filòsof [[Fernando Savater]] i el professor [[Mikel Iriondo]] enviaren una carta oberta a Patxi López reprochant-li el tracte menys cortés donat a [[María San Gil]], del [[Partit Popular]], front a les parlamentàries de [[Partit Comuniste de les Terres Vasques|EHAK]], en la seua ronda de contactes parlamentaris.
=== Unió Progrés i Democràcia ===
En [[novembre]] de [[2013]] participà en el II Congrés d'[[Unió Progrés i Democràcia]] (UPyD). El [[5 de febrer]] de [[2014]] va anunciar junt a Rosa Díez que es presentaria a les eleccions europees en la posició número 2 de la llista de UPyD com a independent, just despuix de [[Francisco Sosa Wagner]], a qui posteriorment li dedicà un ''fisking''.
Despuix de conseguir l'acta d'eurodiputada, es va afiliar a UPyD, el [[3 de setembre]] de [[2014]]. En [[octubre]] de 2014 fon nomenada portaveu de la delegació d'Unió Progrés i Democràcia en el Parlament Europeu en substitució de Francisco Sosa Wagner. Maite Pagazaurtundúa ostenta el càrrec de vicepresidenta segona de la subcomissió de Drets Humans pel [[Grup ALDE]] despuix de la dimissió de l'eurodiputat de UPyD [[Fernando Maura]].
Gràcies a un acort de colaboració electoral entre UPyD i [[Ciutadans]], Maite Pagazaurtundúa es va incorporar com a independent en el lloc número 2 de la llista de Ciutadans per a les eleccions al [[Parlament Europeu]] de l'any [[2019]], conseguint l'acta d'eurodiputada i, encara que mantenint la seua afiliació a UPyD, integrant-se en la delegació Ciutadans Europeus dins del grup polític [[Renovar Europa]].
Despuix de la dissolució de UPyD en [[decembre]] de l'any [[2020]] es va integrar en el partit polític Ciutadans.
== Presidenta de la Fundació de Víctimes del Terrorisme ==
Maite Pagaza ha presidit la [[Fundació Víctimes del Terrorisme]] durant els anys [[2005]] i [[2012]], any en que, despuix del canvi de Govern i l'arribada de [[Mariano Rajoy]] (PP) a la Moncloa, fon substituïda per [[María del Mar Blanco]]. Durant el seu mandat va promoure que s'iniciara una campanya per a clarificar els més de 400 assessinats d'ETA sense resoldre, lo que ha eixercitat principalment [[COVITE]] des de llavors. Ademés, va promoure la publicació del llibre ''Vidas Rotas. Historia de los hombres, mujeres y niños víctimas de ETA'', que arreplega la crònica de tots els assessinats comesos per la banda terrorista.
== Obra ==
Ha escrit diversos llibres, com:
* ''Los Pagaza. Historia de una familia vasca'' (Temas de Hoy, 2004): llibre biogràfic en el que conta l'història de la seua família i cóm varen viure l'assessinat del seu germà. L'autora fa un retrat de la societat vasca davant l'acossament violent als no nacionalistes.
* ''El viudo sensible y otros secretos'' (Seix Barral, 2005). Llibre de relats.
* ''Aralda'' (Espasa, 2010)
* ''Operación Cochinillo'' (Editorial Espasa, 2014). Una novela satírica sobre la corrupció que transcorre en Segòvia.
* ''Lluvia de fango'' (Confluencias, 2016). Recopilació d'artículs.
Ademés és articulista quinzenal de la revista femenina ''Yo Dona'', i escriu en assiduïtat en prensa nacional i regional.
== Premis i guardons ==
Ha rebut numerosos premis i reconeiximents a la seua carrera:
* Premi Enrique Ruano Casanova pro Drets Humans (2018): pel seu activisme en favor de les víctimes del terrorisme, concedit per l'[[Universitat Complutense de Madrit]]
* Premi Henneo (2018): per la seua defensa a les llibertats i els DDHH concedit pel ''[[Heraldo de Aragón]]''.
* Premi Tolerància (2018): concedit per l'Associació per a la Tolerància.
* Premi Corona d'Esther (2017): concedit pel [[Centre Sefarad-Israel]].
* Medalla de l'Orde del Mèrit Constitucional (2003): concedit per l'[[Orde del Mèrit Constitucional]].
* Premi Sájarov (2000): com a membre de la plataforma cívica ''[[¡Basta Ya!]]'' concedit pel ple del [[Parlament Europeu]].
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==