Canvis

[[File:Ajuntament lavallduixo.jpg|thumb|300px|Ajuntament de la Vall d'Uxó]]

[[File:Ajuntament lavallduixo.jpg|thumb|300px|Ajuntament de la Vall d'Uxó]]

'''La Vall d'Uxó''' (en [[castellà]] ''Vall d'Uxó''), és un [[municipi]] [[Comunitat Valenciana|valencià]] situat en la [[comarca]] de [[La Plana Baixa]], ubicat al començ de la Serra d'Espadà.  

'''La Vall d'Uxó''' (en [[castellà]] ''Vall d'Uxó''), és un [[municipi]] [[Comunitat Valenciana|valencià]] situat en la [[comarca]] de [[La Plana Baixa]], ubicat al començ de la Serra d'Espadà.

La Vall d'Uxó es troba al sur de la província de Castelló, a 25 Km de [[Castelló de la Plana]] i a 45 Km de [[Valéncia]]. Està a 8 quilómetros del [[Mar Mediterràneu|mar Mediterràneu]], enmig d'una vall al començ de la [[Serra d'Espadà]] i a 118 metros sobre el nivell del mar, lo que la fa gojar d'unes condicions climàtiques típiques d'esta costa en hiverns suaus i estius calorosos. La Vall d'Uxó està rodejada pels pobles d'[[Almenara]],  [[Artana]], [[Alfondeguilla]], [[La Llosa]], [[Moncofa]], [[Nules]] i [[Chilches]]; i pel sur toca també en el terme municipal de [[Sagunt]], ya en la província de Valéncia

La Vall d'Uxó està rodejada pels pobles d'[[Almenara]],  [[Artana]], [[Alfondeguilla]], [[La Llosa]], [[Moncofa]], [[Nules]] i [[Chilches]]; i pel sur toca també en el terme municipal de [[Sagunt]], ya en la [[província de Valéncia]].

==Història==

== Història ==

La seua història es remonta a la dominació romana, com ho demostren làpides i canals d'esta época. Durant la dominació musulmana s'assentaren, en esta vall, diferents tribus àraps, procedents del nort d'Àfrica, com ara els Zenete (actualment els Berebers de [[Mauritània]]) i els Bautasy. També se crearen un gran número de poblats. Les tropes de [[Jaume I]] ocuparen la vall en l'any [[1238]], a lo que va seguir una rebelió dels musulmans, alcançant en això una carta de població que respectava la religió, els usos i les costums islàmiques. La vall passà, en part, a l'infant Jaume d'Aragó i el restan a jurisdicció directa de la Corona.

La seua història es remonta a la dominació romana, com ho demostren làpides i canals d'esta época. Durant la dominació musulmana s'assentaren, en esta vall, diferents tribus àraps, procedents del nort d'Àfrica, com ara els Zenete (actualment els Berebers de [[Mauritània]]) i els Bautasy. També se crearen un gran número de poblats. Les tropes de [[Jaume I]] ocuparen la vall en l'any [[1238]], a lo que va seguir una rebelió dels musulmans, alcançant en això una carta de població que respectava la religió, els usos i les costums islàmiques. La vall passà, en part, a l'infant Jaume d'Aragó i el restan a jurisdicció directa de la Corona.

* [[Carta de Jaume I als moriscs de la Vall d'Uxó]]

* [[Carta de Jaume I als moriscs de la Vall d'Uxó]]

==Demografia==

== Demografia ==

 

Segons el cens del [[INE]] de l'any [[2021]], el municipi conta en una població de 31.549 habitants, sent aixina la quarta ciutat més gran de la província despuix de [[Castelló de La Plana]], [[Vilarreal]] i [[Borriana]].

Segons el cens del [[INE]] de l'any [[2021]], el municipi conta en una població de 31.549 habitants.

==Política i administració==

==Política i administració==

{{Alcaldes_España  | Alcalde_1 = Pedro Navarro Lereu - Vicente Zaragoza Michavila| Alcalde_2 = Vicente Zaragoza Michavila  | Alcalde_3 = Vicente Zaragoza Michavila  | Alcalde_4 = Ernest Fenollosa Ten  | Alcalde_5 = Vicent Aparici Moya  | Alcalde_6 = Vicent Aparici Moya  | Alcalde_7 = Josep Tur i Rubio  | Alcalde_8 = Isabel Bonig Trigueros/ Óscar Clavell  | Alcalde_9 = Óscar Clavell}}

{{Alcaldes_España  | Alcalde_1 = Pedro Navarro Lereu - Vicente Zaragoza Michavila| Alcalde_2 = Vicente Zaragoza Michavila  | Alcalde_3 = Vicente Zaragoza Michavila  | Alcalde_4 = Ernest Fenollosa Ten  | Alcalde_5 = Vicent Aparici Moya  | Alcalde_6 = Vicent Aparici Moya  | Alcalde_7 = Josep Tur i Rubio  | Alcalde_8 = Isabel Bonig Trigueros/ Óscar Clavell  | Alcalde_9 = Óscar Clavell}}

==Monuments==

== Monuments ==

 

=== Monuments religiosos ===

=== Monuments religiosos ===

[[File:Façana principal de l'ermita de Sant Vicent de la Vall d'Uixó.jpg|thumb|200px|Ermita de Sant Vicent Ferrer]]

[[File:Façana principal de l'ermita de Sant Vicent de la Vall d'Uixó.jpg|thumb|200px|Ermita de Sant Vicent Ferrer]]

* '''Iglésia del Santíssim Crist del Calvari.

* '''Iglésia del Santíssim Crist del Calvari.

* '''Mare de Déu de Lourdes'''.

* '''Mare de Déu de Lourdes'''.

* '''Iglésia de Ntra. Sra. de la Assunció'''. Frontera barroca tipo retaule. Acabada de construir a finals del [[sigle XVII]]. La Capella del Sagrari es molt interessant, en taulells de l'época.  

* '''[[Iglésia de l'Assunció (Vall d'Uxó)|Iglésia de Ntra. Sra. de la Assunció]]'''. Frontera barroca tipo retaule. Acabada de construir a finals del [[sigle XVII]]. La Capella del Sagrari es molt interessant, en taulells de l'época.  

* '''Ermita de Sant Vicent Ferrer''', del sigle XVII, en la plaça Sant Vicent. Construida segurament sobre una antiga mesquita musulmana.

* '''Ermita de Sant Vicent Ferrer''', del sigle XVII, en la plaça Sant Vicent. Construida segurament sobre una antiga mesquita musulmana.

* '''Ermita de La Sagrada Família''', del sigle XVIII, situada en el parage de Sant Josep. Junt a ella se trobava un ermitori, hui convertit en un Centre d'Informació i exposicions.

* '''Ermita de La Sagrada Família''', del sigle XVIII, situada en el parage de Sant Josep. Junt a ella se trobava un ermitori, hui convertit en un Centre d'Informació i exposicions.

=== Monuments civils ===

=== Monuments civils ===

* '''[[Torre de Benizahat]]''': en el carrer de la Mare de Deu de l'Assunció. La única torre existent en l'actualitat, en l'interior del casc urbà. Fon construïda en el sigle XII pel poble musulmà.

* '''[[Torre de Benizahat]]''': en el carrer de la Mare de Deu de l'Assunció. La única torre existent en l'actualitat, en l'interior del casc urbà. Fon construïda en el sigle XII pel poble musulmà.

* '''Necròpolis Hispano-Visigoda''': situada en el barri L'Unió. Necròpolis recientment excavada. Se trobaren huit fosses en els sostralls de 66 individuos, pertenecixents als sigles VI i VII.

* '''Necròpolis Hispano-Visigoda''': situada en el barri L'Unió. Necròpolis recientment excavada. Se trobaren huit fosses en els sostralls de 66 individuos, pertenecixents als sigles VI i VII.

* '''Ciutat Ibèrica de la Punta de Orleil''': en la partida La Punta. Sostralls d'una ciutat de la que no ha segut identificada la denominació. Fon excavada en part. Sostres de dos grans edificis públics de pedra tallada i de quatre files de muralles perteneixents a diverses èpoques.

* '''Ciutat Ibèrica de la Punta de Orleil''': en la partida La Punta. Sostralls d'una ciutat de la que no ha segut identificada la denominació. Fon excavada en part. Sostres de dos grans edificis públics de pedra tallada i de quatre files de muralles perteneixents a diverses èpoques.

[[File:Coves de sant Josep de la Vall d'Uixó, barques.JPG|thumb|200px|Grutes de Sant Josep]]

[[File:Coves de sant Josep de la Vall d'Uixó, barques.JPG|thumb|200px|Grutes de Sant Josep]]

*[[Grutes de Sant Josep|Grutes o Coves de Sant Josep]]

* [[Grutes de Sant Josep|Grutes o Coves de Sant Josep]], les Coves de Sant Josep són el riu soterràneu navegable més llarc d'[[Europa]], a soles se pot visitar una part d'ell. Pero no solament pel seu atractiu i patrimoni natural est espai és tan singular oferint una experiència única, sino perque ademés posseïx en el seu interior pintures rupestres que estan catalogades i protegides per la [[UNESCO]].

* '''Conjunt d'Aqüeductes de Sant Josep i l'Alcúdia''': localisat en la carretera de Sant Josep, al final del casc urbà. Constituixen despuix del riu subterràneu de Sant Josep, el lloc d'interés més important del municipi. L'aqüeducte de Sant Josep va ser construït en época romana i utilisat fins mijans del sigle XX. Va patir diverses reparacions en l'época migeval. Se troba complet des del seu orige, en la "Font de Sant Josep", encara que enmascarat en part per construccions modernes. Junt a ell, un atre aqüeducte d'época migeval, que forma un conjunt hídrico que meneja dos molins.

* '''Conjunt d'Aqüeductes de Sant Josep i l'Alcúdia''': localisat en la carretera de Sant Josep, al final del casc urbà. Constituixen despuix del riu subterràneu de Sant Josep, el lloc d'interés més important del municipi. L'aqüeducte de Sant Josep va ser construït en época romana i utilisat fins mijans del sigle XX. Va patir diverses reparacions en l'época migeval. Se troba complet des del seu orige, en la "Font de Sant Josep", encara que enmascarat en part per construccions modernes. Junt a ell, un atre aqüeducte d'época migeval, que forma un conjunt hídrico que meneja dos molins.

* '''Castell d'Uxó''', sobre la cima del mont noguero a més de 400 m. sobre el nivell de la mar. Data del sigle X, construït pels àraps durant la seua ocupació. Se tracta d'una fortificació de grans dimensions i va tindre en la seua época gran importància per la seua estratègica situació en les ultímes estribacions de la serra d'Espadà controlant la plana i el tràfic pirata en les costes.

* '''Castell d'Uxó''', sobre la cima del mont noguero a més de 400 m. sobre el nivell de la mar. Data del sigle X, construït pels àraps durant la seua ocupació. Se tracta d'una fortificació de grans dimensions i va tindre en la seua época gran importància per la seua estratègica situació en les ultímes estribacions de la serra d'Espadà controlant la plana i el tràfic pirata en les costes.

*'''Torre de la Torrassa''', en la partida de la Torrassa junt a la rotonda que enllaça en l'autovía A7 i la carretera cap a la Vilavella. se tracta d'una torre guaita de planta cuadrada. Només se conserven dos parets i un aljup.

*'''Torre de la Torrassa''', en la partida de la Torrassa junt a la rotonda que enllaça en l'autovía A7 i la carretera cap a la Vilavella. se tracta d'una torre guaita de planta cuadrada. Només se conserven dos parets i un aljup.

*'''Poblat ibèric de Sant Josep''', junt a l'ermita de la Sagrada Família, sobre les [[grutes de Sant Josep]], encara s'aprècien els basaments de les cases i de la seua muralla parcialment.

*'''Poblat ibèric de Sant Josep''', junt a l'ermita de la Sagrada Família, sobre les [[grutes de Sant Josep]], encara s'aprècien els basaments de les cases i de la seua muralla parcialment.

 

== Bibliografia ==

== Bibliografia ==

* Peñarroja Torrejon, Lleopolt (2013) ''Història de Vall d'Uxó''. Castellón: Diputación Provincial. ISBN  978-8415301-30-1

* Peñarroja Torrejon, Lleopolt (2013) ''Història de Vall d'Uxó''. Castellón: Diputación Provincial. ISBN  978-8415301-30-1

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==

{{commonscat|La Vall d'Uixó}}

{{commonscat|La Vall d'Uixó}}

{{Municipis de La Plana Baixa}}

{{Municipis de La Plana Baixa}}

[[Categoria:Pobles de la Província de Castelló]]

[[Categoria:Pobles de la Província de Castelló]]

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]