Diferència entre les revisions de "Aljama"
Sin resumen de edición |
Sin resumen de edición |
||
| (No es mostren 5 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[ | [[Archiu:MA Mezquita Aljama.jpg|thumb|250px|Mezquita Aljama de Medina Azahara]] | ||
L''''aljama''' (de l'[[àrap]] ''al-yama'a'', la congregació.), eren les entitats autònomes (en [[hebreu]] ''cahal'') en les que s'agrupaven les comunitats judeues durant l'[[Edat Mija]] en la [[península ibèrica]] i les [[illes Balears]] en les que es regien la vida dels seus membres, vigilant que les seues costums i la seua moral s'ajustaren a lo establit per la religió judeua. «Cobrava els seus propis imposts, gravant sobretot el consum de [[vi]], ordenava la vida econòmica dels seus membres, regulava les construccions en els barris judeus, autorisava l'obertura de noves tendes, prohibia el joc, assistia als pobres i procurava l'ensenyança als fills de les famílies humils». | L''''aljama''' (de l'[[àrap]] ''al-yama'a'', la congregació.), eren les entitats autònomes (en [[hebreu]] ''cahal'') en les que s'agrupaven les comunitats judeues. | ||
== Descripció == | |||
Eren les entitats autònomes en les que s'agrupaven les comunitats judeues durant l'[[Edat Mija]] en la [[península ibèrica]] i les [[illes Balears]] en les que es regien la vida dels seus membres, vigilant que les seues costums i la seua moral s'ajustaren a lo establit per la religió judeua. «Cobrava els seus propis imposts, gravant sobretot el consum de [[vi]], ordenava la vida econòmica dels seus membres, regulava les construccions en els barris judeus, autorisava l'obertura de noves tendes, prohibia el joc, assistia als pobres i procurava l'ensenyança als fills de les famílies humils». | |||
Per al cas del [[Al-Andalus]], [[Joseph Pérez]] ha destacat que l'aljama ni és un barri ni deu confondre's en el gueto: «l'aljama és una persona moral no un districte urbà; els judeus no viuen en guetos separats; si preferixen agrupar-se en determinats barris, és perque aixina ho decidixen lliurement: tenen, d'esta forma, major comoditat per a anar a la [[sinagoga]], per a enviar als seus fills a les escoles, per a abastir-se d'aliments conforme a les normes de la llei, etc...». Per la seua banda [[Agustín Torreblanca López|Agustín Torreblanca]] ha advertit que tampoc deu confondre's en juderia puix l'aljama «agrupava no només als habitants d'un barri sino també a persones que vivien en llogarets o caserius circumdants». | Per al cas del [[Al-Andalus]], [[Joseph Pérez]] ha destacat que l'aljama ni és un barri ni deu confondre's en el gueto: «l'aljama és una persona moral no un districte urbà; els judeus no viuen en guetos separats; si preferixen agrupar-se en determinats barris, és perque aixina ho decidixen lliurement: tenen, d'esta forma, major comoditat per a anar a la [[sinagoga]], per a enviar als seus fills a les escoles, per a abastir-se d'aliments conforme a les normes de la llei, etc...». Per la seua banda [[Agustín Torreblanca López|Agustín Torreblanca]] ha advertit que tampoc deu confondre's en juderia puix l'aljama «agrupava no només als habitants d'un barri sino també a persones que vivien en llogarets o caserius circumdants». | ||
== Definicions == | |||
El [[Diccionari General de la Llengua Valenciana]] de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV), definix la paraula aljama, en els següents significats: | El [[Diccionari General de la Llengua Valenciana]] de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV), definix la paraula aljama, en els següents significats: | ||
* Comunitat o junta de musulmans | * Comunitat o junta de musulmans | ||
* Comunitat o junta de judeus | * Comunitat o junta de judeus | ||
* Mesquita | * Mesquita | ||
* Sinagoga. | * Sinagoga | ||
* | * Moreria | ||
* | * Juderia | ||
== Referències == | |||
* Pérez, 2009, p. 32-33 | |||
* Torreblanca López, 1991, pp. 35-36 | |||
== Bibliografia == | |||
* Pérez, Joseph (2009) [2005]. Los judíos en España. Madrid: Marcial Pons. ISBN 84-96467-03-1 | |||
* Torreblanca López, Agustín (1991). «Aljama». En Miguel Artola, ed. Enciclopedia de Historia de España. V. Diccionario temático. Madrid: Alianza Editorial. pp. 35-36. ISBN 84-206-5241-5 | |||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||