Diferència entre les revisions de "Leonardo Torres Quevedo"
Sense resum d'edició |
|||
| (No se mostra una edició intermija del mateix usuari) | |||
| Llínea 30: | Llínea 30: | ||
* Banda de l'orde de la República | * Banda de l'orde de la República | ||
* Doctor honoris causa per l'Universitat de París | * Doctor honoris causa per l'Universitat de París | ||
* Té dedicats carrers i places en [[Bilbao]], Alcalá de Henares, [[Don Benito]], [[Palencia]], [[Santander]], Torrelavega i [[Saragossa]]. | |||
== Referències == | == Referències == | ||
Última revisió del 18:42 27 dec 2025
| Leonardo Torres Quevedo | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Leonardo Torres Quevedo en l'any 1921 | |||
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Ingenier, matemàtic i inventor. | ||
| Naiximent: | 28 de decembre de 1852 | ||
| Lloc de naiximent: | Santa Cruz de Iguña, Molledo, Cantàbria, Espanya | ||
| Defunció: | 18 de decembre de 1936 | ||
| Lloc de defunció: | Madrit, Espanya | ||
Leonardo Torres Quevedo (Santa Cruz de Iguña, Molledo, Cantàbria, 28 de decembre de 1852 - † Madrit, 18 de decembre de 1936) fon un ingenier de camins, matemàtic i inventor espanyol de finals del sigle XIX i principis del XX.
Invents
[editar | editar còdic]Prolífic i versàtil innovador, fon una figura reputada tant en el seu país com en l'estranger per les seues destacables contribucions en l'àmbit de la Mecànica i la Matemàtica aplicada aixina com en atres camps de l'ingenieria, inclosos els telefèrics, els dirigibles o el radiocontrol.
La seua tasca pionera en Automàtica, conceptual i pràctica, va alcançar resonància internacional i els seus aparats han segut citats com a precursors de la cibernètica, del càlcul analògic i de l'informàtica.
En els últims anys de la seua vida Torres Quevedo va dirigir la seua atenció al camp de la pedagogia, a investigar aquells elements o màquines que podrien ajudar als educadors en la seua tasca. Palesos sobre les màquines d'escriure, paginació marginal dels manuals) i les de la busca proyectable i el proyector didàctic.
La busca proyectable, també conegut com a punter làser es basa en l'ombra produïda per un cos opac que es mou prop de la placa proyectada, esta ombra és la que utilisaria com a punter. Per a això va dissenyar un sistema articulat que permetia desplaçar, a voluntat del ponent, un punt o punts al costat de la placa de proyecció, lo que permetia senyalar les zones d'interés en la transparència. Torres Quevedo expressa aixina la necessitat d'este invent: «Ben conegudes són les dificultats en les que entropeça un professor per a ilustrar el seu discurs, valent-se de proyeccions lluminoses. Necessita colocar-se front a la pantalla cuidant de no ocultar la figura proyectada per a cridar l'atenció dels seus alumnes sobre els detalls que més els interessen i ensenyar-li'ls en una busca».
També va construir un proyector didàctic que millorava la forma en la que les diapositives es colocaven sobre les plaques de vidre per a proyectar-les.
Reconeiximents
[editar | editar còdic]- Gran Creu de l'Orde de Carlos III
- Gran Creu de la Orden Civil de Alfonso XII
- Medalla Echegaray
- Comendador de la Legió d'Honor
- Banda de l'orde de la República
- Doctor honoris causa per l'Universitat de París
- Té dedicats carrers i places en Bilbao, Alcalá de Henares, Don Benito, Palencia, Santander, Torrelavega i Saragossa.
Referències
[editar | editar còdic]- Rodríguez Alcalde, Leopoldo (1966). Leonardo Torres Quevedo y la cibernética (1.ª edición). Madrid: Ediciones Cid. p. 28
- Torres Quevedo, Leonardo (1914). «Ensayos sobre Automática. Su definición. Extensión teórica de sus aplicaciones». Revista de la Real Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales (XII): 391-419
Bibliografia
[editar | editar còdic]- González Redondo, Francisco A. Leonardo Torres Quevedo: su vida, su mundo. Ed. Catarata, 2024. ISBN: 978-84-1067-109-6
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Leonardo Torres Quevedo.