Anar al contingut

Diferència entre les revisions de "Konrad Lorenz"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Sense resum d'edició
Sense resum d'edició
 
(No es mostren 23 edicions intermiges d'6 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
{{Plantilla:Infotaula persona
{{Biografia|
|nom = Konrad Lorenz
|nom = Konrad Lorenz [[Image:Nobel_prize_medal.svg|20px]]
|image = Konrad Lorenz.JPG
|image = [[File:Konrad Lorenz.JPG|250px]]
|peu = Konrad Lorenz en 1978
|peu = Konrad Lorenz en 1978
|data_naix =  {{Data naiximent|1903|9|7}}   
|data_naix =  {{Data naiximent|1903|9|7}}   
Llínea 7: Llínea 7:
|data_mort =  {{Data defunció i edat|1989|2|27|1903|9|7}}
|data_mort =  {{Data defunció i edat|1989|2|27|1903|9|7}}
|lloc_mort = [[Alterberg]]
|lloc_mort = [[Alterberg]]
|nacionalitat = [[Àustria|Austriac]]
|nacionalitat = [[Àustria|Austríac]]
|signatura =  
|signatura =  
}}
}}
'''Konrad Zacharias Lorenz''' ([[Viena]], [[7 de novembre]] de [[1903]]-[[Alterberg]], [[27 de febrer]] de [[1989]]) fon un zoòlec [[Àustria|Austriac]].
'''Konrad Zacharias Lorenz''' ([[Viena]], [[7 de novembre]] de [[1903]] - [[Alterberg]], [[27 de febrer]] de [[1989]]) fon un zoòlec [[Àustria|Austríac]].


Estudià [[Medicina]] en l'[[Universitat de Columbia]] en [[Nova York]] i al finalisar els seus estudis se dedicà a la [[zoologia]], i obtingué el doctorat d'esta materia en l'[[Universitat de Viena]]. Treballà sobre el comportament animal i és u dels pares de l'[[etologia]]. Fon nomenat director de l'[[Institut Max Plank]] d'Etologia de Seewiesen en l'Alta Baviera alemana.
Estudià [[Medicina]] en l'[[Universitat de Columbia]] en [[Nova York]] i al finalisar els seus estudis se dedicà a la [[zoologia]], i obtingué el doctorat d'esta matèria en l'[[Universitat de Viena]]. Treballà sobre el comportament animal i és u dels pares de l'[[etologia]]. Fon nomenat director de l'[[Institut Max Plank]] d'Etologia de Seewiesen en l'Alta Baviera alemana.


Rebé el [[Premi Nobel]] de [[Fisiologia]] o [[Medicina]] en [[1973]], en acabar de descriure l'''Imprinting'', procés fisiològic generat despuix del naiximent que garantisa el comportament maternal i filial entre mare i cria; estos encontres s'integraren posteriorment en la teoria de la volença humana.
Rebé el [[Premi Nobel]] de [[Fisiologia]] i [[Medicina]] en l'any [[1973]], en acabar de descriure l'''Imprinting'', procés fisiològic generat despuix del naiximent que garantisa el comportament maternal i filial entre mare i cria; estos encontres s'integraren posteriorment en la teoria de la volença humana.      


{{Successió
{{Successió
Llínea 22: Llínea 22:
|periodo=[[1973]]
|periodo=[[1973]]
}}
}}
 
     
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
* [[Wikimedia Commons]] alberga contingut multimèdia sobre '''[https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Konrad_Lorenz Konrad Lorenz]'''
{{Commonscat|Konrad_Lorenz}}


[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Zoologia]]
[[Categoria:Zoologia]]
[[Categoria:Fisiologia]]
[[Categoria:Fisiologia]]
[[Categoria:Premi Nobel]]
[[Categoria:Premi Nobel]]
[[Categoria:Premis Nobel de Medicina]]

Última revisió del 18:43 27 dec 2025

Konrad Lorenz
Archiu:Konrad Lorenz.JPG
Konrad Lorenz en 1978
Nacionalitat: Austríac
Ocupació: {{{ocupació}}}
Naiximent: 7 de setembre de 1903
Lloc de naiximent: Viena
Defunció: 27 de febrer de 1989 (als 85 anys)
Lloc de defunció: Alterberg

Konrad Zacharias Lorenz (Viena, 7 de novembre de 1903 - † Alterberg, 27 de febrer de 1989) fon un zoòlec Austríac.

Estudià Medicina en l'Universitat de Columbia en Nova York i al finalisar els seus estudis se dedicà a la zoologia, i obtingué el doctorat d'esta matèria en l'Universitat de Viena. Treballà sobre el comportament animal i és u dels pares de l'etologia. Fon nomenat director de l'Institut Max Plank d'Etologia de Seewiesen en l'Alta Baviera alemana.

Rebé el Premi Nobel de Fisiologia i Medicina en l'any 1973, en acabar de descriure l'Imprinting, procés fisiològic generat despuix del naiximent que garantisa el comportament maternal i filial entre mare i cria; estos encontres s'integraren posteriorment en la teoria de la volença humana.


Predecessor:
Gerald M. Edelman
Rodney Robert Porter
Erro al crear miniatura:
Premi Nobel de Fisiologia o Medicina

1973
Successor:
Albert Claude
Christian de Duve
George E. Palade

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons