Diferència entre les revisions de "Nadalenca"
| Llínea 25: | Llínea 25: | ||
=== Nadalenques valencianes === | === Nadalenques valencianes === | ||
| − | La tradició de les nadalenques en el Regne de Valéncia es viu en intensitat, mesclant lo familiar en lo públic, destacant "les estrenes" (en castellà, ''aguinaldos''), el cant en família o en els carrers en simbombes i panderetes, i les actuacions corals i folclòriques en places com la del Patriarca, en un toc especial per l'us d'instruments autòctons i el folclore local, ademés d'atres tradicions com els belems i la Cavalcata | + | La tradició de les nadalenques en el [[Regne de Valéncia]] es viu en intensitat, mesclant lo familiar en lo públic, destacant "les estrenes" (en castellà, ''aguinaldos''), el cant en família o en els carrers en simbombes i panderetes, i les actuacions corals i folclòriques en places com la del Patriarca, en un toc especial per l'us d'instruments autòctons i el folclore local, ademés d'atres tradicions com els belems i la [[Cavalcata dels Reixos]], especialment la d'[[Alcoy]]. |
Les nadalenques es solen cantar en castellà o en [[llengua valenciana]]. | Les nadalenques es solen cantar en castellà o en [[llengua valenciana]]. | ||
Revisió de 19:00 29 dec 2025
La nadalenca, cançó de Nadal o nadalenques, en castellà, Villancicos, són unes cançons típiques de Nadal que tracten sobre el naiximent de Jesús, l'adoració del reis i pastors... i que solen cantar-se davant del belem.
Història
Les primeres nadalenques que se coneixen foren compostes pels evangelisadors en el sigle V, en la finalitat de portar la Bona Nova als aldeans que no sabien llegir.
Les seues lletres parlaven sobre el Misteri de l'Encarnació en parlar popular i estaven inspirats en la llitúrgia del Nadal.
Posteriorment se combinaren en els poemes cortesans i les cançons populars del poble, heretades de tradicions, de generació en generació, i molts procedixen de composicions espanyoles del sigle XV i XVI i tenien els seus orígens en antics cults pagans (en castellà la paraula Villancico és un diminutiu de la paraula vilana).
Durant tota l'existència s'havia seguit esta tradició, pero a mitan del sigle XVIII les autoritats eclesiàstiques es varen opondre i amenaçaren als difusors en castics i sancions. Estes amenaces no donaren el resultat pensat degut a que la gent seguia recordant les cançons i no les volia perdre.
Al vore's el clero impotent, optà per la permissió d'estos càntics teòricament pagans pero que per les dates de Nadal feyen alusions a la religió i prohibint a les dònes els seus càntics i l'us d'instruments tradicionals, com eren la simbomba i la pandereta. Poquet a poquet, estes restriccions foren desapareguent fins als nostres dies que, per sort, ya han passat a l'història.
Se diu que el compositor de les primeres nadalenques tal i com ya les coneixem, fon el Marqués de Santillana, que compongué una série de cançons per a celebrar, en les seues tres filles, el Misteri del Nadal.
Nadalenques en Espanya
La tradició de les nadalenques en Espanya és una costum arraïlada que evolucionà de cançons populars i profanes (de vilans) dels sigles XV-XVIII sobre temes quotidians a càntics exclusivament nadalencs, en lletres religioses sobre el naiximent de Jesús, transmetent valors com la pau i l'alegria, i unint a les famílies durant les festes, enfortint el patrimoni cultural i la fe.
Hi han nadalenques molt conegudes que es canten en Nadal, com: La Marimorena, Los peces en el río, Campana sobre campana, Ya vienen los Reyes Magos o El tamborilero, entre atres.
Nadalenques valencianes
La tradició de les nadalenques en el Regne de Valéncia es viu en intensitat, mesclant lo familiar en lo públic, destacant "les estrenes" (en castellà, aguinaldos), el cant en família o en els carrers en simbombes i panderetes, i les actuacions corals i folclòriques en places com la del Patriarca, en un toc especial per l'us d'instruments autòctons i el folclore local, ademés d'atres tradicions com els belems i la Cavalcata dels Reixos, especialment la d'Alcoy.
Les nadalenques es solen cantar en castellà o en llengua valenciana.
Nit de pau
Nit de pau, en castellà, Noche de paz, és la nadalenca més cantada del món i ha segut traduïda a més de cent idiomes. Esta nadalenca, naixqué un 24 de decembre de l'any 1818 en Oberndorf (Alemània), un poble situat prop de Salzburc i de la frontera d'Àustria en Baviera, de la mà del capellà Joseph Mohr, que oficiava misses en l'Iglésia de Sant Nicolau, i de l'organiste de la localitat, Franz Xaver Gruber.
El capellà, al vore la tristea reflexada en els rostres de les persones del seu poble en ple Nadal -Europa estava recuperant-se de les guerres colonisadores de Napoleó (1816-1818)- va propondre a l'organiste fer junts una cançó per a la Nit de Nadal i escrigué la lletra. L'organiste li posà la música. Secundats pel cor de l'Iglésia, capellà i organiste estrenaren la nadalenca. El primer com a tenor i el segon com a baix.
Atres tradicions nadalenques
Atres tradicions nadalenques són:
Vore també
Enllaços externs
«Nadalenca». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).
- Nadalenques (espanyol)
- Tradiciones de Navidad (espanyol)