Canvis

El '''Castell de Corbera''', està situat en la població valenciana del mateix nom, [[Corbera]]. És una fortalea musulmana del [[sigle XI]] edificada sobre restants romans, que es localisa en un promontori, la Serra de Corbera, controlant el pas del [[riu Xúquer]], des del que es domina tota la [[Ribera Baixa]] i la costa. És una fortalea situada estratègicament entre les poblacions de [[Cullera]] i [[Alzira]].

El '''Castell de Corbera''', està situat en la població valenciana del mateix nom, [[Corbera]]. És una fortalea musulmana del [[sigle XI]] edificada sobre restants romans, que es localisa en un promontori, la Serra de Corbera, controlant el pas del [[riu Xúquer]], des del que es domina tota la [[Ribera Baixa]] i la costa. És una fortalea situada estratègicament entre les poblacions de [[Cullera]] i [[Alzira]].

El conjunt de la fortalea de Corbera fon declarat [[Be d'Interés Cultural]] en l'any [[1985]].

El conjunt de la fortalea de Corbera fon declarat [[Be d'Interés Cultural]] en l'any [[1985]].

== Història ==

== Història ==

El castell d'orige islàmic nomenat ''Qurbáyra'', fon nomenat per primera volta per [[Ibn al-Jatib]] en [[1229]] que senyalava que la fortificació depenia d'[[Alzira]]. Formava part d'un entramat defensiu valencià que llimitava en l'oest en la d'Alzira i a l'est en [[Cullera]]. Permaneixeria baix poder musulmà fins a [[1248]], data en que és conquistada per [[Jaume I]].

El castell d'orige islàmic nomenat ''Qurbáyra'', fon nomenat per primera volta per [[Ibn al-Jatib]] en l'any [[1229]] que senyalava que la fortificació depenia d'[[Alzira]]. Formava part d'un entramat defensiu valencià que llimitava en l'oest en la d'Alzira i a l'est en [[Cullera]]. Permaneixeria baix poder musulmà fins a l'any [[1248]], data en que és conquistada per [[Jaume I]].

El Castell va jugar un important paper durant la [[Guerra de les Germanies]], a on en juny de [[1521]] tingué lloc el sege i ocupació dels agermanats comandats pel racional Joan Caro, aplegats des d'Alzira, contra els guàrdies del rei [[Carles I]] que ho ocupaven. Despuix de prendre la fortalea, quedà molt danyada, els agermanats el varen abandonar en finalisar el més de juny davant la proximitat de les tropes realistes del virrei [[Diego Hurtado de Mendoza]], comte de Mélito enviat pel rei Carles I. El sege el va destruir per complet sense que posteriorment els intents de reconstrucció de [[1580]] i [[1597]] es dugueren finalment a terme, per lo que quedà abandonat. En l'any [[1640]] el rei [[Felip IV]] concedí autorisació als veïns de Corbera per a que ampraren materials de les ruïnes del castell en la construcció del carrer de Sant Vicent Màrtir de la mateixa població, en lo que el seu estat quedà arruïnat definitivament.

El Castell va jugar un important paper durant la [[Guerra de les Germanies]], a on en [[juny]] de [[1521]] tingué lloc el sege i ocupació dels agermanats comandats pel racional Joan Caro, aplegats des d'Alzira, contra els guàrdies del rei [[Carles I]] que ho ocupaven. Despuix de prendre la fortalea, quedà molt danyada, els agermanats el varen abandonar en finalisar el més de juny davant la proximitat de les tropes realistes del virrei [[Diego Hurtado de Mendoza]], comte de Mélito enviat pel rei [[Carles V d'Alemanya|Carles I]]. El sege el va destruir per complet sense que posteriorment els intents de reconstrucció de [[1580]] i [[1597]] es dugueren finalment a terme, per lo que quedà abandonat. En l'any [[1640]] el rei [[Felip IV]] concedí autorisació als veïns de Corbera per a que ampraren materials de les ruïnes del castell en la construcció del carrer de Sant Vicent Màrtir de la mateixa població, en lo que el seu estat quedà arruïnat definitivament.

== Descripció ==

== Descripció ==

Es tracta d'una fortalea allargada que es componia d'un anell exterior defensiu o albacara dispost en “cremallera”, els murs de la qual varen ser construïts en tapiador (encara es conserva en un dels seus murs una inscripció cúfica d'alabança a Alà) i més tart coronats per almenes d'época cristiana i un recint superior en el que es trobaven les dependències.

Es tracta d'una fortalea allargada que es componia d'un anell exterior defensiu o albacara dispost en “cremallera”, els murs de la qual varen ser construïts en tapiador (encara es conserva en un dels seus murs una inscripció cúfica d'alabança a Alà) i més tart coronats per almenes d'época cristiana i un recint superior en el que es trobaven les dependències.

Actualment es conserva en bon estat l'accés a la fortalea que s'efectua a través d'un arc i zona coberta en volta de canó, i la torre albarrana en una altura de 16 metros. De l'interior, a on han desaparegut casi per complet totes les seues estructures, es conserva l'aljub i un dels fronts de la torre de l'homenage, endevinant-se també el pati d'armes.

Actualment es conserva en bon estat l'accés a la fortalea que s'efectua a través d'un arc i zona coberta en volta de canó, i la torre albarrana en una altura de 16 metros. De l'interior, a on han desaparegut casi per complet totes les seues estructures, es conserva l'[[Aljup]] i un dels fronts de la torre de l'homenage, endevinant-se també el pati d'armes.

== Vore també ==

== Vore també ==

* [[Corbera]]

* [[Corbera]]

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==

* [https://es.wikipedia.org/wiki/Castillo_de_Corbera Castell de Corbera en Wikipedia]

* [https://es.wikipedia.org/wiki/Castillo_de_Corbera Castell de Corbera en Wikipedia]