Canvis

1137 bytes afegits ,  4 giner
sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1: −
[[File:Louis Bertrand.jpg|thumb|250px|Pintura de Zuerbarán. Lluís Bertran]]
+
{{Biografia|
 
+
| nom = Lluís Bertran Eixarch
'''Lluís Bertran Eixarch''' ([[Valéncia]], [[1 de giner]] de [[1526]] - † [[9 d'octubre]] de [[1581]]), més conegut com '''Sant Lluís Bertran''', és un [[sant]] de l'orde dels [[dominics]], canonisat pel [[Papa]] [[Climent X]] en l'any [[1691]].
+
| image = [[File:Louis Bertrand.jpg|250px|Pintura de Zurbarán. Lluís Bertran]]
 +
| peu =
 +
| nacionalitat = [[Regne de Valéncia|Valenciana]]
 +
| ocupació = Religiós.
 +
| data_naix = [[1 de giner]] de [[1526]] 
 +
| lloc_naix = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]]
 +
| data_mort = [[9 d'octubre]] de [[1581]]
 +
| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]]
 +
}}
 +
'''Lluís Bertran Eixarch''' ([[Valéncia]], [[1 de giner]] de [[1526]] - † [[9 d'octubre]] de [[1581]]), més conegut com a '''Sant Lluís Bertran''' o '''Sant Lluís Beltran''', fon un religiós i missioner [[Valencians|valencià]]. És un [[sant]] de l'orde dels [[dominics]], canonisat pel [[Papa]] [[Climent X]] en l'any [[1691]].
    
== Biografia ==
 
== Biografia ==
Llínea 7: Llínea 16:  
Lluís Bertran va nàixer en la Ciutat de [[Valéncia]] l'[[1 de giner]] de [[1526]], fill del notari Joan Lluís Bertran i de Joana Angela Eixarch. La seua yaya Ursula Ferrer, casada en Joan Bertran, fon neboda de [[Sant Vicent Ferrer]]. Fon batejat en la parroquia de Sant Esteve, en la pica de Sant Vicent. Fon el major de huit fills. Des dels huit anys comença a resar el Sant Rosari i infligir-se mortificacions corporals. Als setze anys, contra la voluntat dels seus pares, abandona el llar patern per a pelegrinar al sepulcre de l'Apòstol en [[Santiago de Compostela]]. A la seua tornada intenta ingressar en el Noviciat dels Dominics de la seua ciutat natal pero, degut a la negativa dels seus pares, se li nega l'ingrés. Decidit en el seu propòsit assistix, d'incognit, a les reunions conventuals per a escoltar les plàtiques del Superior.   
 
Lluís Bertran va nàixer en la Ciutat de [[Valéncia]] l'[[1 de giner]] de [[1526]], fill del notari Joan Lluís Bertran i de Joana Angela Eixarch. La seua yaya Ursula Ferrer, casada en Joan Bertran, fon neboda de [[Sant Vicent Ferrer]]. Fon batejat en la parroquia de Sant Esteve, en la pica de Sant Vicent. Fon el major de huit fills. Des dels huit anys comença a resar el Sant Rosari i infligir-se mortificacions corporals. Als setze anys, contra la voluntat dels seus pares, abandona el llar patern per a pelegrinar al sepulcre de l'Apòstol en [[Santiago de Compostela]]. A la seua tornada intenta ingressar en el Noviciat dels Dominics de la seua ciutat natal pero, degut a la negativa dels seus pares, se li nega l'ingrés. Decidit en el seu propòsit assistix, d'incognit, a les reunions conventuals per a escoltar les plàtiques del Superior.   
   −
Va ingressar en el convent dels dominics de Valéncia en l'any [[1544]]. Va anar, com molts atres dominics, com a missioner a [[Amèrica]]. Va desembarcar en [[Cartagena d'Índies]] i va eixercitar la seua llabor missionera en la regió del Baix Magdalena. En l'any [[1568]] va ser triat Prior del convent de Santo Domingo, en [[Santa Fe de Bogotá]]. La crueltat, l'avarícia i els abusos dels ''encomenderos'' dels oficials reals ocupats en la conquista d'eixes terres i l'opressió dels indígenes, varen ser els principals obstàculs que va tindre que véncer en el seu treball missioner i cansat de no poder remediar eixos mals va solicitar el trasllat a [[Europa]]. Hi ha diverses llegendes i històries sobre els conflictes que este flare va tindre en els conquistadors, que varen intentar assessinar-lo moltes vegades.
+
Va ingressar en el convent dels dominics de Valéncia en l'any [[1544]]. Va anar, com molts atres dominics, com a missioner a [[Amèrica]]. Va desembarcar en [[Cartagena d'Índies]] i va eixercitar la seua llabor missionera en la regió del Baix Magdalena. En l'any [[1568]] va ser triat Prior del convent de Santo Domingo, en [[Santa Fe de Bogotá]]. Desenrollant una gran llabor evangelisadora, tant en Espanya com en Hispanoamèrica, a on ademés es va mostrar com un clar defensor dels pobles indígenes, integrant la defensa heròica de la dignitat indígena en una vida espiritual marcada pel misticisme i la conversió de mils de persones. La crueltat, l'avarícia i els abusos dels ''encomenderos'' dels oficials reals ocupats en la conquista d'eixes terres i l'opressió dels indígenes, varen ser els principals obstàculs que va tindre que véncer en el seu treball missioner i cansat de no poder remediar eixos mals va solicitar el trasllat a [[Europa]]. Hi ha diverses llegendes i històries sobre els conflictes que este flare va tindre en els conquistadors, que varen intentar assessinar-lo moltes vegades.
    
Canta la seua primera missa el [[23 d'octubre]] de [[1547]]. Ordenat sacerdot en l'any 1547 era ya una verdadera encarnació de la vida de l'Orde: "Idea factus Ordinis" i es destinat al recent fundat Convent de Santa Creu de [[Llombay]].
 
Canta la seua primera missa el [[23 d'octubre]] de [[1547]]. Ordenat sacerdot en l'any 1547 era ya una verdadera encarnació de la vida de l'Orde: "Idea factus Ordinis" i es destinat al recent fundat Convent de Santa Creu de [[Llombay]].
Llínea 43: Llínea 52:  
En [[1578]] quan anava a predicar a un ermitori que existia en l'horta de [[Russafa]], sanà a un malalt fent-li beure en el buit de les seues mans, aigua normal d'una font próxima, des d'eixe moment se digué ''Font de Sant Lluís'' a l'ermita i al seu caseriu.
 
En [[1578]] quan anava a predicar a un ermitori que existia en l'horta de [[Russafa]], sanà a un malalt fent-li beure en el buit de les seues mans, aigua normal d'una font próxima, des d'eixe moment se digué ''Font de Sant Lluís'' a l'ermita i al seu caseriu.
   −
Foren més de cent els milacres contabilisats en el seu expedient de beatificació.   
+
Foren més de cent els milacres contabilisats en el seu expedient de beatificació.
 +
 
 +
== Referències ==
 +
* «Buñol». Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Geografía. Editorial Prensa Valenciana. 2009
 +
*  Corbín Ferer, Juan-Luis (1995). «Capítulo II: La Fonteta de Sant Lluís». Ruzafa: La bien plantada (3ª edició). Valéncia: Federico Domenech. p. 69-71. ISBN 84-85402-88-X
 +
* [https://www.aciprensa.com/santo/273/san-luis-beltran-patrono-de-colombia «San Lluís Bertran, Patró de Colombia»]
    
== Bibliografia ==
 
== Bibliografia ==
* ''Luis Beltrán. El santo de los contrastes''. Galduf Blasco, Vicente.
+
* Galduf Blasco, Vicente. ''Luis Beltrán. El santo de los contrastes''
* ''La vida valenciana en la predicación de San Luis Beltran''. Llop Catala, Miguel.
+
* Llop Catala, Miguel.''La vida valenciana en la predicación de San Luis Beltran''
* ''Vida y milagros de San Luis Beltrán''. Sempere, Lorenzo.
+
* Sempere, Lorenzo.''Vida y milagros de San Luis Beltrán''
    
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
32 548

edicions