Diferència entre les revisions de "Lluís Bertran"
Sense resum d'edició |
Sense resum d'edició |
||
| (No es mostren 3 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
{{Biografia| | {{Biografia| | ||
| nom = Lluís Bertran Eixarch | | nom = Lluís Bertran Eixarch | ||
| image = [[File:Louis Bertrand.jpg | | image = [[File:Louis Bertrand.jpg|250px|Pintura de Zurbarán. Lluís Bertran]] | ||
| peu = | | peu = | ||
| nacionalitat = [[Regne de Valéncia|Valenciana]] | | nacionalitat = [[Regne de Valéncia|Valenciana]] | ||
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]] | | lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]] | ||
}} | }} | ||
'''Lluís Bertran Eixarch''' ([[Valéncia]], [[1 de giner]] de [[1526]] - † [[9 d'octubre]] de [[1581]]), més conegut com a '''Sant Lluís Bertran''' o '''Sant Lluís Beltran''', | '''Lluís Bertran Eixarch''' ([[Valéncia]], [[1 de giner]] de [[1526]] - † [[9 d'octubre]] de [[1581]]), més conegut com a '''Sant Lluís Bertran''' o '''Sant Lluís Beltran''', fon un religiós i missioner [[Valencians|valencià]]. És un [[sant]] de l'orde dels [[dominics]], canonisat pel [[Papa]] [[Climent X]] en l'any [[1691]]. | ||
== Biografia == | == Biografia == | ||
| Llínea 16: | Llínea 16: | ||
Lluís Bertran va nàixer en la Ciutat de [[Valéncia]] l'[[1 de giner]] de [[1526]], fill del notari Joan Lluís Bertran i de Joana Angela Eixarch. La seua yaya Ursula Ferrer, casada en Joan Bertran, fon neboda de [[Sant Vicent Ferrer]]. Fon batejat en la parroquia de Sant Esteve, en la pica de Sant Vicent. Fon el major de huit fills. Des dels huit anys comença a resar el Sant Rosari i infligir-se mortificacions corporals. Als setze anys, contra la voluntat dels seus pares, abandona el llar patern per a pelegrinar al sepulcre de l'Apòstol en [[Santiago de Compostela]]. A la seua tornada intenta ingressar en el Noviciat dels Dominics de la seua ciutat natal pero, degut a la negativa dels seus pares, se li nega l'ingrés. Decidit en el seu propòsit assistix, d'incognit, a les reunions conventuals per a escoltar les plàtiques del Superior. | Lluís Bertran va nàixer en la Ciutat de [[Valéncia]] l'[[1 de giner]] de [[1526]], fill del notari Joan Lluís Bertran i de Joana Angela Eixarch. La seua yaya Ursula Ferrer, casada en Joan Bertran, fon neboda de [[Sant Vicent Ferrer]]. Fon batejat en la parroquia de Sant Esteve, en la pica de Sant Vicent. Fon el major de huit fills. Des dels huit anys comença a resar el Sant Rosari i infligir-se mortificacions corporals. Als setze anys, contra la voluntat dels seus pares, abandona el llar patern per a pelegrinar al sepulcre de l'Apòstol en [[Santiago de Compostela]]. A la seua tornada intenta ingressar en el Noviciat dels Dominics de la seua ciutat natal pero, degut a la negativa dels seus pares, se li nega l'ingrés. Decidit en el seu propòsit assistix, d'incognit, a les reunions conventuals per a escoltar les plàtiques del Superior. | ||
Va ingressar en el convent dels dominics de Valéncia en l'any [[1544]]. Va anar, com molts atres dominics, com a missioner a [[Amèrica]]. Va desembarcar en [[Cartagena d'Índies]] i va eixercitar la seua llabor missionera en la regió del Baix Magdalena. En l'any [[1568]] va ser triat Prior del convent de Santo Domingo, en [[Santa Fe de Bogotá]]. La crueltat, l'avarícia i els abusos dels ''encomenderos'' dels oficials reals ocupats en la conquista d'eixes terres i l'opressió dels indígenes, varen ser els principals obstàculs que va tindre que véncer en el seu treball missioner i cansat de no poder remediar eixos mals va solicitar el trasllat a [[Europa]]. Hi ha diverses llegendes i històries sobre els conflictes que este flare va tindre en els conquistadors, que varen intentar assessinar-lo moltes vegades. | Va ingressar en el convent dels dominics de Valéncia en l'any [[1544]]. Va anar, com molts atres dominics, com a missioner a [[Amèrica]]. Va desembarcar en [[Cartagena d'Índies]] i va eixercitar la seua llabor missionera en la regió del Baix Magdalena. En l'any [[1568]] va ser triat Prior del convent de Santo Domingo, en [[Santa Fe de Bogotá]]. Desenrollant una gran llabor evangelisadora, tant en Espanya com en Hispanoamèrica, a on ademés es va mostrar com un clar defensor dels pobles indígenes, integrant la defensa heròica de la dignitat indígena en una vida espiritual marcada pel misticisme i la conversió de mils de persones. La crueltat, l'avarícia i els abusos dels ''encomenderos'' dels oficials reals ocupats en la conquista d'eixes terres i l'opressió dels indígenes, varen ser els principals obstàculs que va tindre que véncer en el seu treball missioner i cansat de no poder remediar eixos mals va solicitar el trasllat a [[Europa]]. Hi ha diverses llegendes i històries sobre els conflictes que este flare va tindre en els conquistadors, que varen intentar assessinar-lo moltes vegades. | ||
Canta la seua primera missa el [[23 d'octubre]] de [[1547]]. Ordenat sacerdot en l'any 1547 era ya una verdadera encarnació de la vida de l'Orde: "Idea factus Ordinis" i es destinat al recent fundat Convent de Santa Creu de [[Llombay]]. | Canta la seua primera missa el [[23 d'octubre]] de [[1547]]. Ordenat sacerdot en l'any 1547 era ya una verdadera encarnació de la vida de l'Orde: "Idea factus Ordinis" i es destinat al recent fundat Convent de Santa Creu de [[Llombay]]. | ||
| Llínea 53: | Llínea 53: | ||
Foren més de cent els milacres contabilisats en el seu expedient de beatificació. | Foren més de cent els milacres contabilisats en el seu expedient de beatificació. | ||
== Referències == | == Referències == | ||
* «Buñol». Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Geografía. Editorial Prensa Valenciana. 2009 | * «Buñol». Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Geografía. Editorial Prensa Valenciana. 2009 | ||