Canvis
→Biografia
== Biografia ==
== Biografia ==
'''Sant Joan de Ribera''', també conegut com el '''Patriarca Ribera''', naixqué en la ciutat de [[Sevilla]], i morí en [[giner]] de l'any [[1611]]. Abans de ser [[Arquebisbe de Valéncia]] i patriarca de Antioquia havia segut bisbe de [[Badajoz]], fon l'anima de la restauració espiritual de la diòcesis valentina a l'aplicar les directrius del Concili de Trento. Durant el seu pontificat en l'Arquebisbat de [[Valéncia]] fundà un total de 83 convents. Fon beatificat pel [[Papa]] [[Joan XXIII]] el [[12 de juny]] de [[1960]].
'''Sant Joan de Ribera''', també conegut com el '''Patriarca Ribera''', naixqué en la ciutat de [[Sevilla]], i morí en [[giner]] de l'any [[1611]] en la ciutat de Valéncia. Abans de ser [[Arquebisbe de Valéncia]] i patriarca d'Antioquia havia segut bisbe de [[Badajoz]], fon l'ànima de la restauració espiritual de la diòcesis valentina a l'aplicar les directrius del Concili de Trento. Durant el seu pontificat en l'Arquebisbat de [[Valéncia]] fundà un total de 83 convents. Fon beatificat pel [[Papa]] [[Joan XXIII]] el [[12 de juny]] de [[1960]].
De posició noble, son pare, Per Afán de Ribera, fon Duc d'Alcalà, Marques de Tarifa i posteriorment al nàixer Joan, Virrei de [[Nàpols]]. Es va quedar orfe de mare sent molt jove i, en este sentit, va créixer sense l'amor d'una mare.
De posició noble, son pare, Per Afán de Ribera, fon Duc d'Alcalà, Marques de Tarifa i posteriorment al nàixer Joan, Virrei de [[Nàpols]]. Es va quedar orfe de mare sent molt jove i, en este sentit, va créixer sense l'amor d'una mare.
Va crear i va fundar el [[Real Colege del Corpus Christi de Valéncia|Real Colege del Corpus Christi]], conegut entre els valencians en el nom de '''Colege del Patriarca''', que va tindre com a comés principal la formació de sacerdots segons l'espirit i les disposicions del [[Concili de Trento]], tal com arreplega el mateix fundador en les constitucions, i se va convertir aixina en un eixemple i paradigma de la [[Contrarreforma]] en [[Valéncia]]. El clima religiós de la Contrarreforma i la personalitat i el mecenage artístic del fundador, el va convertir en una de les figures més influents d'este periodo, que va arribar a ostentar els càrrecs d'arquebisbe de [[Valéncia]], patriarca d'Antioquia, virrei, capità general, president de l'Audiència i canceller de l'[[Universitat de Valéncia]].
Va crear i va fundar el [[Real Colege del Corpus Christi de Valéncia|Real Colege del Corpus Christi]], conegut entre els valencians en el nom de '''Colege del Patriarca''', que va tindre com a comés principal la formació de sacerdots segons l'espirit i les disposicions del [[Concili de Trento]], tal com arreplega el mateix fundador en les constitucions, i se va convertir aixina en un eixemple i paradigma de la [[Contrarreforma]] en [[Valéncia]]. El clima religiós de la Contrarreforma i la personalitat i el mecenage artístic del fundador, el va convertir en una de les figures més influents d'este periodo, que va arribar a ostentar els càrrecs d'arquebisbe de [[Valéncia]], patriarca d'Antioquia, virrei, capità general, president de l'Audiència i canceller de l'[[Universitat de Valéncia]].
En ñ'any [[1597]] impulsà la fundació d'una orde religiosa femenina reformada, en la llinea de les [[carmelites descalces]]. En no conseguir que [[Santa Teresa de Jesús|Teresa de Jesús]] fundara un convent en Valéncia (Joan de Ribera volia que quedara baix la jurisdicció episcopal, cosa que la santa fundadora volia evitar en totes les seues fundacions), ell mateix va fundar un orde, el de les [[Agustines Descalces]], que seguia la ''[[Regla de Sant Agustí]] '' i les [[constitució religiosa|constitucions]] de les [[carmelites descalces]]. La primera fundació fon la d'[[Alcoy]], el [[18 de decembre]] de [[1597]].
En l'any [[1597]] impulsà la fundació d'una orde religiosa femenina reformada, en la llinea de les [[carmelites descalces]]. En no conseguir que [[Santa Teresa de Jesús|Teresa de Jesús]] fundara un convent en Valéncia (Joan de Ribera volia que quedara baix la jurisdicció episcopal, cosa que la santa fundadora volia evitar en totes les seues fundacions), ell mateix va fundar un orde, el de les [[Agustines Descalces]], que seguia la ''[[Regla de Sant Agustí]] '' i les [[constitució religiosa|constitucions]] de les [[carmelites descalces]]. La primera fundació fon la d'[[Alcoy]], el [[18 de decembre]] de [[1597]].
Fon beatificat en l'any [[1796]] i declarat Sant pel Papa [[Joan XXIII]] en [[1960]]. El Papa [[Sant Pius V]] el nomenà ''"Lumen totius Hispaniae"'' (Llumbrera de tota Espanya).
Fon beatificat en l'any [[1796]] i declarat Sant pel Papa [[Joan XXIII]] en [[1960]]. El Papa [[Sant Pius V]] el nomenà ''"Lumen totius Hispaniae"'' (Llumbrera de tota Espanya).
==Vore també==
== Vore també ==
* [[Agustines Descalces]]
* [[Agustines Descalces]]
* [[Real Colege del Corpus Christi de Valéncia]]
* [[Real Colege del Corpus Christi de Valéncia]]
* [[Roca del Patriarca]]
* [[Roca del Patriarca]]
== Referències ==
== Referències ==
* [https://www.catholic-hierarchy.org/bishop/bderibera.html Joan de Ribera. Catholic-hierarchy.org]
* [https://www.catholic-hierarchy.org/bishop/bderibera.html Joan de Ribera. Catholic-hierarchy.org]
* García-Arenal Rodriquez, Mercedes; Gerard A. Wiegers (eds). The Expulsion of the Moriscos from Spain: A Mediterranean Diaspora (en [[anglés]]). BRILL, 2014-09-18, p. 134. ISBN 978-90-04-27935-3
* Rodrigo Zarzosa, Carmen «Un programa iconográfico en torno a la Eucaristía: el Real Colegio de Corpus Christi de Valencia». Religiosidad y ceremonias en torno a la eucaristía: actas del simposium 1/4-IX-2003. Ediciones Escurialenses, 2003, pàg. 733–752
== Bibliografia ==
== Bibliografia ==
* Atienza López, Angela. Tiempos de conventos: una historia social de las fundaciones en la España moderna (en [[castellà]]). Marcial Pons Historia, 2008, p. 357. ISBN 978-84-96467-73-6.
* [https://dialnet.unirioja.es/servlet/tesis?codigo=167400 Benito Doménech, Fernando. Arte de la contrarreforma en Valencia: San Juan de Ribera y el Real Colegio de Corpus Christi. Pinturas y pintores (Tesi) (en castellà). Universidad Complutense de Madrid, 1980]
* Navarro Sorní, Miguel «La cultura del Patriarca Juan de Ribera a través de su biblioteca.». Studia philologica valentina, 15, 2013, pàg. 221–243. ISSN: 1135-9560
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
{{Commonscat| Juan de Ribera}}
{{Commonscat| Juan de Ribera}}
* [https://web.archive.org/web/20121128200033/http://www.parroquiasanjuanderibera.com/ Parroquia de Sant Joan de Ribera. [[Burjassot]]]
{{successió
| predecessor = [[Fernando de Loazes]]
| títul = [[File:Escudo de la archidiócesis de Valencia.svg|50px]]<br />[[Arquebisbe de Valéncia]]
| periodo = [[1569]] - [[1611]]
| successor = [[Pedro de Castro y Nero]]
}}
[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Religió]]
[[Categoria:Religió]]