Diferència entre les revisions de "Lluís Despuig" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No es mostren 6 edicions intermiges d'4 usuaris)

Llínea 1:

[[File:Virgen02.jpg|thumb|250px|Lluís Despuig. La Verge del Caballer de Montesa (Museo del Prado)]]

'''Lluís Despuig''' ([[Xàtiva]], c. [[1410]] - † [[Valéncia]], [[3 d'octubre]] [[1482]]) va ser un noble [[Comunitat Valenciana|valencià]], oriunt de [[Xàtiva]], que va alcançar el càrrec de [[Orde de Montesa|Maestre de l'Orde de Montesa]] i va collir una extensa llabor al servici dels reis de la [[Corona d'Aragó]].

Llínea 25:

Llínea 27:

És sobretot durant l'any [[1441]] quan va a mostrar una major activitat, tant en la campanya d'estiu com en la d'autumne. Campanyes que són definitives per a la victòria real sobre les tropes de [[Renat I|Renat d'Anjou]]. En la primera d'elles, el rei partix cap al noroest de Nàpols al front del gros de l'eixèrcit. L'objectiu: capturar varis castells i possessions de [[Francesco Sforza]] mentres en la capital el restant de les seues tropes mantenien el sege. En dita expedició Lluís Despuig dirigix un grup de 12 combatents a cavall baix el ranc de [[capità]], i en un moment determinat, se li presenta una oportunitat de destacar: [[Batalla de Biccari|la batalla de Biccari]], en la [[Apulia]], a on el montesí es colocà al front de les tropes reals per a comandar l'assalt a la ciutat. Sobre este acontenyiment existix una narració molt completa dels fets aportada per [[José Ametller i Vinyas]]:

''Un dels cavallers més principals del [[Regne de Valéncia]] ~~cridat~~ Luis Podius (Despuig) maestre de l'orde de Montesa, home de gran estatura, ànim i força, encara que era atacat en tota classe de proyectils, es va voler mantindre ferm i no abandonar el lloc a que havia aplegat; *empero acodint cap a aquella part major número d'enemics, li varen agarrar i li varen tirar al fos. No per açò es va voler donar per vençut, sino que alçant-se en la major audàcia, en una obrir i tancar d'ulls, va tornar a ocupar el lloc d'a on se li havia tirat. Era est una rampa o pendent molt violenta i era dificilísim poder-se tindre en peu en lo més alt d'ella. ¿ Qué significava tal dificultat per a un home tan animos ? Va manar als companyers d'armes que estaven més prop que li *apuntalasen i sostingueren en les piques i partesanas. En eixa disposició va tornar a batre's braument desafiant en l'espasa i en la llança als defensors de la plaça. Mentres heroicament es conduïa va rebre una estocada i en ella una ferida baix de l'ull dret; pero ni encara lastimado d'esta manera va desistir de la baralla. Entretant un llunt d'allí s'estava socavant el mur i com caiguera ràpidament en mig de l'expectació general, va agarrar de sorpresa a alguns d'els que anaven a l'assalt. Llavors per aquella brecha es va efectuar una irrupció dels nostres dins de la plaça, trencant als seus habitants que no retrocediren en la defensa. Pres el lloc, es va permetre el saqueig als soldats...''

''Un dels cavallers més principals del [[Regne de Valéncia]] nomenat Luis Podius (Despuig) maestre de l'orde de Montesa, home de gran estatura, ànim i força, encara que era atacat en tota classe de proyectils, es va voler mantindre ferm i no abandonar el lloc a que havia aplegat; *empero acodint cap a aquella part major número d'enemics, li varen agarrar i li varen tirar al fos. No per açò es va voler donar per vençut, sino que alçant-se en la major audàcia, en una obrir i tancar d'ulls, va tornar a ocupar el lloc d'a on se li havia tirat. Era est una rampa o pendent molt violenta i era dificilísim poder-se tindre en peu en lo més alt d'ella. ¿ Qué significava tal dificultat per a un home tan animos ? Va manar als companyers d'armes que estaven més prop que li *apuntalasen i sostingueren en les piques i partesanas. En eixa disposició va tornar a batre's braument desafiant en l'espasa i en la llança als defensors de la plaça. Mentres heroicament es conduïa va rebre una estocada i en ella una ferida baix de l'ull dret; pero ni encara lastimado d'esta manera va desistir de la baralla. Entretant un llunt d'allí s'estava socavant el mur i com caiguera ràpidament en mig de l'expectació general, va agarrar de sorpresa a alguns d'els que anaven a l'assalt. Llavors per aquella brecha es va efectuar una irrupció dels nostres dins de la plaça, trencant als seus habitants que no retrocediren en la defensa. Pres el lloc, es va permetre el saqueig als soldats...''

La [[Batalla de Biccari|pren de Biccari]] generaria un gran prestigi a Lluís Despuig, que passaria a tindre un lloc privilegiat dins de la disciplina castrense de l'eixèrcit aragonés.

Llínea 51:

Llínea 53:

No obstant, en l'any [[1482]] es produïx una última demanda dels seus servicis per part del rei Fernando. L'inestabilitat política i econòmica que venia deteriorant la vida pública del [[Regne de Valéncia]] s'erigia com un sério inconvenient per als plans del monarca aragonés. La [[Artículo destacado Guerra de Granada|guerra en Granada]] estava prop i devia partir cap al sur al cap de l'eixèrcit, pero no convenia marchar deixant arrere els problemes sense resoldre. És per això que recorre a les mans del mestre de Montesa per a arreplegar les regnes del maltrecho carro valencià, a fin de que la seua experiència i la seua mà esquerra conseguiren assossegar la situació. D'esta manera, el [[28 de juny]] de [[1482]], Fernando el Catòlic expedia en [[Còrdova]] el segon nomenament de frey Lluís Despuig com a lloctinent general del [[Regne de Valéncia]].

No obstant, els plans del rei [[Fernando II]] es varen anar al trast tres mesos despuix. El 3 d'octubre de 1482, fray Lluís Despuig moria en el Palau maestral de Valéncia, i en ell totes les esperances depositades pel Rei Catòlic en el proyecte de l'autoritat real i el apaciguament social en el [[Regne de Valencia|regne del Turia]].

== Referències ==

* Ametller i Vinyas, José (1903-1928). Alfonso V y la crisis religiosa en Italia. Gerona

* Pons Alós, Vicent (1995). «La societat de Xàtiva en l'època dels Borja». Xàtiva i els Borja. Una projecció europea 1: 165-188

* Sáinz de la Maza Lasoli, Regina (1996). «La incorporación de la Orden de San Jorge de Alfama a la de Montesa». Jornadas de Historia de las Órdenes Militares 1: 75-96

== Bibliografia ==

*Javierre Mur, Áurea (1945). Privilegios reales de la Orden de Montesa en la Edad Media: catálogo de la série existente enn el AHN. Madrid.

* Javierre Mur, Áurea (1945). Privilegios reales de la Orden de Montesa en la Edad Media: catálogo de la série existente enn el AHN. Madrid.

*Javierre Mur, Áurea (1956). «Aportación documental a las relaciones entre Alfonso V de Aragón y el Ducado de Milán». IV Congreso de Historia de la Corona de Aragón 1: 95-112.

* Javierre Mur, Áurea (1956). «Aportación documental a las relaciones entre Alfonso V de Aragón y el Ducado de Milán». IV Congreso de Historia de la Corona de Aragón 1: 95-112.

*Sáiz Serrano, Jorge (2008). Caballeros del rey. Nobleza y guerra en el reinado de Alfonso el Magnánimo. ~~Valencia~~: ~~Universidad~~ de ~~Valencia.~~

* Sáiz Serrano, Jorge (2008). Caballeros del rey. Nobleza y guerra en el reinado de Alfonso el Magnánimo. Valéncia: Universitat de Valéncia

*Ortega Pérez, José Leandro (2018). «Un modelo de promoción social nobiliario al abrigo de la monarquía: frey Lluís Despuig, maestre de Montesa». Actas del Congreso Internacionl por el VII Centenario de la fundación de la *Orden de Santa María de Montesa y San Jorge de Alfama. Historia y Patrimonio (Valencia-Montesa, 24-27 d'octubre de 2017) ((en prensa)).

* Ortega Pérez, José Leandro (2018). «Un modelo de promoción social nobiliario al abrigo de la monarquía: frey Lluís Despuig, maestre de Montesa». Actas del Congreso Internacionl por el VII Centenario de la fundación de la *Orden de Santa María de Montesa y San Jorge de Alfama. Historia y Patrimonio (Valencia-Montesa, 24-27 d'octubre de 2017) ((en prensa)).

== Enllaços externs ==

[[Categoria:Biografies]]

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
+[[File:Virgen02.jpg|thumb|250px|Lluís Despuig. La Verge del Caballer de Montesa (Museo del Prado)]]
 '''Lluís Despuig''' ([[Xàtiva]], c. [[1410]] - † [[Valéncia]], [[3 d'octubre]] [[1482]]) va ser un noble [[Comunitat Valenciana|valencià]], oriunt de [[Xàtiva]], que va alcançar el càrrec de [[Orde de Montesa|Maestre de l'Orde de Montesa]] i va collir una extensa llabor al servici dels reis de la [[Corona d'Aragó]].
@@ Llínea 25: / Llínea 27: @@
 És sobretot durant l'any [[1441]] quan va a mostrar una major activitat, tant en la campanya d'estiu com en la d'autumne. Campanyes que són definitives per a la victòria real sobre les tropes de [[Renat I|Renat d'Anjou]]. En la primera d'elles, el rei partix cap al noroest de Nàpols al front del gros de l'eixèrcit. L'objectiu: capturar varis castells i possessions de [[Francesco Sforza]] mentres en la capital el restant de les seues tropes mantenien el sege. En dita expedició Lluís Despuig dirigix un grup de 12 combatents a cavall baix el ranc de [[capità]], i en un moment determinat, se li presenta una oportunitat de destacar: [[Batalla de Biccari|la batalla de Biccari]], en la [[Apulia]], a on el montesí es colocà al front de les tropes reals per a comandar l'assalt a la ciutat. Sobre este acontenyiment existix una narració molt completa dels fets aportada per [[José Ametller i Vinyas]]:
-''Un dels cavallers més principals del [[Regne de Valéncia]] cridat Luis Podius (Despuig) maestre de l'orde de Montesa, home de gran estatura, ànim i força, encara que era atacat en tota classe de proyectils, es va voler mantindre ferm i no abandonar el lloc a que havia aplegat; *empero acodint cap a aquella part major número d'enemics, li varen agarrar i li varen tirar al fos. No per açò es va voler donar per vençut, sino que alçant-se en la major audàcia, en una obrir i tancar d'ulls, va tornar a ocupar el lloc d'a on se li havia tirat. Era est una rampa o pendent molt violenta i era dificilísim poder-se tindre en peu en lo més alt d'ella. ¿ Qué significava tal dificultat per a un home tan animos ? Va manar als companyers d'armes que estaven més prop que li *apuntalasen i sostingueren en les piques i partesanas. En eixa disposició va tornar a batre's braument desafiant en l'espasa i en la llança als defensors de la plaça. Mentres heroicament es conduïa va rebre una estocada i en ella una ferida baix de l'ull dret; pero ni encara lastimado d'esta manera va desistir de la baralla. Entretant un llunt d'allí s'estava socavant el mur i com caiguera ràpidament en mig de l'expectació general, va agarrar de sorpresa a alguns d'els que anaven a l'assalt. Llavors per aquella brecha es va efectuar una irrupció dels nostres dins de la plaça, trencant als seus habitants que no retrocediren en la defensa. Pres el lloc, es va permetre el saqueig als soldats...''
+''Un dels cavallers més principals del [[Regne de Valéncia]] nomenat Luis Podius (Despuig) maestre de l'orde de Montesa, home de gran estatura, ànim i força, encara que era atacat en tota classe de proyectils, es va voler mantindre ferm i no abandonar el lloc a que havia aplegat; *empero acodint cap a aquella part major número d'enemics, li varen agarrar i li varen tirar al fos. No per açò es va voler donar per vençut, sino que alçant-se en la major audàcia, en una obrir i tancar d'ulls, va tornar a ocupar el lloc d'a on se li havia tirat. Era est una rampa o pendent molt violenta i era dificilísim poder-se tindre en peu en lo més alt d'ella. ¿ Qué significava tal dificultat per a un home tan animos ? Va manar als companyers d'armes que estaven més prop que li *apuntalasen i sostingueren en les piques i partesanas. En eixa disposició va tornar a batre's braument desafiant en l'espasa i en la llança als defensors de la plaça. Mentres heroicament es conduïa va rebre una estocada i en ella una ferida baix de l'ull dret; pero ni encara lastimado d'esta manera va desistir de la baralla. Entretant un llunt d'allí s'estava socavant el mur i com caiguera ràpidament en mig de l'expectació general, va agarrar de sorpresa a alguns d'els que anaven a l'assalt. Llavors per aquella brecha es va efectuar una irrupció dels nostres dins de la plaça, trencant als seus habitants que no retrocediren en la defensa. Pres el lloc, es va permetre el saqueig als soldats...''
 La [[Batalla de Biccari|pren de Biccari]] generaria un gran prestigi a Lluís Despuig, que passaria a tindre un lloc privilegiat dins de la disciplina castrense de l'eixèrcit aragonés.
@@ Llínea 51: / Llínea 53: @@
 No obstant, en l'any [[1482]] es produïx una última demanda dels seus servicis per part del rei Fernando. L'inestabilitat política i econòmica que venia deteriorant la vida pública del [[Regne de Valéncia]] s'erigia com un sério inconvenient per als plans del monarca aragonés. La [[Artículo destacado Guerra de Granada|guerra en Granada]] estava prop i devia partir cap al sur al cap de l'eixèrcit, pero no convenia marchar deixant arrere els problemes sense resoldre. És per això que recorre a les mans del mestre de Montesa per a arreplegar les regnes del maltrecho carro valencià, a fin de que la seua experiència i la seua mà esquerra conseguiren assossegar la situació. D'esta manera, el [[28 de juny]] de [[1482]], Fernando el Catòlic expedia en [[Còrdova]] el segon nomenament de frey Lluís Despuig com a lloctinent general del [[Regne de Valéncia]].
 No obstant, els plans del rei [[Fernando II]] es varen anar al trast tres mesos despuix. El 3 d'octubre de 1482, fray Lluís Despuig moria en el Palau maestral de Valéncia, i en ell totes les esperances depositades pel Rei Catòlic en el proyecte de l'autoritat real i el apaciguament social en el [[Regne de Valencia|regne del Turia]].
+== Referències ==
+* Ametller i Vinyas, José (1903-1928). Alfonso V y la crisis religiosa en Italia. Gerona
+* Pons Alós, Vicent (1995). «La societat de Xàtiva en l'època dels Borja». Xàtiva i els Borja. Una projecció europea 1: 165-188
+* Sáinz de la Maza Lasoli, Regina (1996). «La incorporación de la Orden de San Jorge de Alfama a la de Montesa». Jornadas de Historia de las Órdenes Militares 1: 75-96
 == Bibliografia ==
-*Javierre Mur, Áurea (1945). Privilegios reales de la Orden de Montesa en la Edad Media: catálogo de la série existente enn el AHN. Madrid.
+* Javierre Mur, Áurea (1945). Privilegios reales de la Orden de Montesa en la Edad Media: catálogo de la série existente enn el AHN. Madrid.
-*Javierre Mur, Áurea (1956). «Aportación documental a las relaciones entre Alfonso V de Aragón y el Ducado de Milán». IV Congreso de Historia de la Corona de Aragón 1: 95-112.
+* Javierre Mur, Áurea (1956). «Aportación documental a las relaciones entre Alfonso V de Aragón y el Ducado de Milán». IV Congreso de Historia de la Corona de Aragón 1: 95-112.
-*Sáiz Serrano, Jorge (2008). Caballeros del rey. Nobleza y guerra en el reinado de Alfonso el Magnánimo. Valencia: Universidad de Valencia.
+* Sáiz Serrano, Jorge (2008). Caballeros del rey. Nobleza y guerra en el reinado de Alfonso el Magnánimo. Valéncia: Universitat de Valéncia
-*Ortega Pérez, José Leandro (2018). «Un modelo de promoción social nobiliario al abrigo de la monarquía: frey Lluís Despuig, maestre de Montesa». Actas del Congreso Internacionl por el VII Centenario de la fundación de la *Orden de Santa María de Montesa y San Jorge de Alfama. Historia y Patrimonio (Valencia-Montesa, 24-27 d'octubre de 2017) ((en prensa)).
+* Ortega Pérez, José Leandro (2018). «Un modelo de promoción social nobiliario al abrigo de la monarquía: frey Lluís Despuig, maestre de Montesa». Actas del Congreso Internacionl por el VII Centenario de la fundación de la *Orden de Santa María de Montesa y San Jorge de Alfama. Historia y Patrimonio (Valencia-Montesa, 24-27 d'octubre de 2017) ((en prensa)).
-{{Traduït de|es|Luis Despuig}}
+== Enllaços externs ==
+{{Commonscat|Order of Montesa}}
 [[Categoria:Biografies]]