Diferència entre les revisions de "Madagascar"
Sin resumen de edición |
|||
| (No es mostren 16 edicions intermiges d'4 usuaris) | |||
| Llínea 5: | Llínea 5: | ||
| image_escut_tamany = 125px | | image_escut_tamany = 125px | ||
| image_mapa = MDG orthographic.svg | | image_mapa = MDG orthographic.svg | ||
| lema_nacional =''Tanindrazana, Fahafahana, Fandrosoana'' <br />([[Idioma | | lema_nacional =''Tanindrazana, Fahafahana, Fandrosoana'' <br />([[Idioma malgache|malgache]]: ''Pàtria, Llibertat, Progrés'') | ||
| himne_nacional =''[[Ry Tanindraza nay malala ô]] '' | | himne_nacional =''[[Ry Tanindraza nay malala ô]] '' | ||
| capital =[[Antananarivo]] | | capital =[[Antananarivo]] | ||
| Llínea 12: | Llínea 12: | ||
| ciutat_principal =[[Antananarivo]] | | ciutat_principal =[[Antananarivo]] | ||
| festa_nacional= | | festa_nacional= | ||
| idioma_oficial = * [[Idioma | | idioma_oficial = * [[Idioma malgache|Malgache]]<br /> * [[idioma francés|Francés]]<br /> * [[Idioma anglés|Anglés]] | ||
| govern =[[República presidencialista]] baix un Govern Provisional | | govern =[[República presidencialista]] baix un Govern Provisional | ||
| dirigents_títuls = [[Anex:President de Madagascar|President de l'Alta Autoritat de Transició de Madagascar]]<br />[[Primer Ministre]] | | dirigents_títuls = [[Anex:President de Madagascar|President de l'Alta Autoritat de Transició de Madagascar]]<br />[[Primer Ministre]] | ||
| Llínea 41: | Llínea 41: | ||
| IDH_categoria =<font color="#ffcc00">Mig</font> | | IDH_categoria =<font color="#ffcc00">Mig</font> | ||
| moneda = [[Ariary]] (<code>[[ISO 4217|MGA]]</code>) | | moneda = [[Ariary]] (<code>[[ISO 4217|MGA]]</code>) | ||
| gentilici = | | gentilici = Malgache<ref>{{DGLV|Malgache}}</ref> | ||
| horari = [[Temps Coordinat | | horari = [[Temps Universal Coordinat|UTC]] +3 | ||
| horari_estiu = [[Temps Coordinat | | horari_estiu = [[Temps Universal Coordinat|UTC]] +3 | ||
| cctld= .mg | | cctld= .mg | ||
| còdic_telefònic = 261 | | còdic_telefònic = 261 | ||
| Llínea 52: | Llínea 52: | ||
}} | }} | ||
'''Madagascar''', oficialment '''República de Madagascar''', és una nació insular situada en l'[[oceà Índic]], front la costa surest del continent africà, a l'altura de [[Moçambic]]. Ademés és l'[[illa]] més gran d'[[Àfrica]] i la quarta més gran del [[Terra|món]]. Està separada del continent pel [[canal de Moçambic]]. Hi ha que destacar que antigament l'illa es trobava unida al continent africà, del qual es va separar, lo qual ha fet que l'aïllament originat a raïl de la separació siga la causa de la conservació en el seu territori de multitut d'espècies úniques en el món. Aixina, alberga el 5% de les espècies d'animals i plantes del món (del qual més del 80% són [[Endemisme|endèmiques]] de Madagascar). De les més notables són els [[lémur]]s que són una infraorde de primats, el [[Cryptoprocta ferox|fossa]] carnívor, tres famílies endèmiques d'[[aus]] i sis espècies endèmiques de [[baobab]]s. | |||
El gentilici de Madagascar és malgache (no madagascarenc o malgaig), i l'idioma nacional és el [[malgache]]. | |||
El gentilici de Madagascar és | |||
== Història == | == Història == | ||
| Llínea 67: | Llínea 64: | ||
Posteriorment va hi hagueren migracions [[bantús]] des del continent que es varen fondre en la població local, sobretot en la part est de l'illa. Al començament de l'[[Edat Mija]] arribaren els primers comerciants [[Pèrsia|perses]] i cap a l'any [[1000]], els [[àrap]]s. Frut de la seua estància és el que en la part nort de l'illa es practique actualment l'[[islam]]. | Posteriorment va hi hagueren migracions [[bantús]] des del continent que es varen fondre en la població local, sobretot en la part est de l'illa. Al començament de l'[[Edat Mija]] arribaren els primers comerciants [[Pèrsia|perses]] i cap a l'any [[1000]], els [[àrap]]s. Frut de la seua estància és el que en la part nort de l'illa es practique actualment l'[[islam]]. | ||
Durant els dos sigles següents, [[Portugal]], [[Espanya]], [[Gran Bretanya]] i [[França]] varen intentar instalar-se en la costa, pero foren expulsats per la resistència dels natius, que a finals del [[sigle XVII]] s'havien unificat devall el regne d'[[Imerina]], en base en l'altiplà central. Finalment, els francesos conseguiren el seu propòsit de construir bases comercials en les costes | Durant els dos sigles següents, [[Portugal]], [[Espanya]], [[Gran Bretanya]] i [[França]] varen intentar instalar-se en la costa, pero foren expulsats per la resistència dels natius, que a finals del [[sigle XVII]] s'havien unificat devall el regne d'[[Imerina]], en base en l'altiplà central. Finalment, els francesos conseguiren el seu propòsit de construir bases comercials en les costes malgaches, unes vegades per la força i atres diplomàticament, a finals del [[sigle XVIII]]. Durant les [[Guerres Napoleòniques]], el rei [[Radama I]] d'Imerina es va posar del costat dels britànics, que aumentaren la seua influència en l'illa a costa dels francesos i entrenaren als natius en l'us d'armes modernes. No obstant, a la mort de Radama I en [[1828]] es va perseguir als britànics, inclosos els missioners. Durant el regnat de [[Radama II]] ([[1861]]–[[1863]]) s'introduiren una série de reformes modernistes i Madagascar es va obrir al contacte en francesos i britànics, lo qual causà que els sectors més tradicionalistes mataren al rei i feren marcha arrere als canvis. [[França]] es va anexar l'illa per complet en [[1895]] despuix de derrotar a la reina [[Ranavalona III]]. Esta s'exilià un any despuix, a l'hora que s'instituïa un mandat militar francés i Madagascar era proclamada colònia francesa. | ||
Ya en [[1916]], els francesos varen tindre problemes en les organisacions secretes nacionalistes, pero conseguiren mantindre l'orde. França a soles va perdre el control de l'illa durant [[1942]], quan els britànics l'ocuparen per por a que [[Japó]] es fera en Madagascar. En [[1943]] fon entregada a la França lliure, i en [[1946]] va deixar de ser colònia i es va convertir en territori d'ultramar francés. Açò no impedí que l'any següent esclatara una revolta que va forçar a França a convocar eleccions en l'illa, que varen guanyar els independentistes moderats. En [[1960]] Madagascar s'independisà totalment de França i es va instituir una república baix el govern de [[Philibert Tsiranana]], líder del Partit Socialdemócrata. | Ya en [[1916]], els francesos varen tindre problemes en les organisacions secretes nacionalistes, pero conseguiren mantindre l'orde. França a soles va perdre el control de l'illa durant [[1942]], quan els britànics l'ocuparen per por a que [[Japó]] es fera en Madagascar. En [[1943]] fon entregada a la França lliure, i en [[1946]] va deixar de ser colònia i es va convertir en territori d'ultramar francés. Açò no impedí que l'any següent esclatara una revolta que va forçar a França a convocar eleccions en l'illa, que varen guanyar els independentistes moderats. En [[1960]] Madagascar s'independisà totalment de França i es va instituir una república baix el govern de [[Philibert Tsiranana]], líder del Partit Socialdemócrata. | ||
| Llínea 75: | Llínea 72: | ||
Didier Ratsiraka conservaria el poder fins a les eleccions presidencials de decembre de [[2001]], quan despuix d'uns resultats controvertits, el seu rival, el fins llavors alcalde d'Antananarivo [[Marc Ravalomanana]] es va declarar guanyador per majoria absoluta de la primera volta de les eleccions, acusant de frau al govern, que havia publicat uns resultats que feen necessària una segona volta. | Didier Ratsiraka conservaria el poder fins a les eleccions presidencials de decembre de [[2001]], quan despuix d'uns resultats controvertits, el seu rival, el fins llavors alcalde d'Antananarivo [[Marc Ravalomanana]] es va declarar guanyador per majoria absoluta de la primera volta de les eleccions, acusant de frau al govern, que havia publicat uns resultats que feen necessària una segona volta. | ||
La tensió de la primera mitat de l'any [[2002]] va arribar a amenaçar en la possibilitat d'una guerra civil. La societat i el propi eixèrcit | La tensió de la primera mitat de l'any [[2002]] va arribar a amenaçar en la possibilitat d'una guerra civil. La societat i el propi eixèrcit malgache dividí en dos, en la capital Antananarivo convertida en bastió de Ravalomanana, mentres Ratsiraka dirigia un govern en la ciutat costera de [[Toamasina]]. La comunitat internacional va fer diverses crides al diàlec i a la calma. Ravalomanana conseguí consolidar el seu poder, mentres Ratsiraka anava perdent soports. En juny del 2002, alguns països com [[Estats Units]], [[Suïssa]] i [[Noruega]] reconeixien ya al govern de Ravalomanana. Atres països europeus varen esperar la decisió final de [[França]] que, a principis de juliol, ya es dirigia públicament a Ravalomanana com «president de Madagascar». El reconeiximent internacional confirmà el poder de Ravalomanana, i Ratsiraka fugí finalment del país, refugiant-se en França. | ||
[[File:Antananarivo06.jpg|thumb|300px|<center>[[Antananarivo]], Madagascar</center>]] | [[File:Antananarivo06.jpg|thumb|300px|<center>[[Antananarivo]], Madagascar</center>]] | ||
| Llínea 125: | Llínea 122: | ||
== Fauna == | == Fauna == | ||
[[ | [[File:OaklandZooLemurs.jpg|thumb|210 px|<center>Lemur de coa anellada</center>]] | ||
Madagascar té una de les faunes més variades i extravagants del món en animals que no es troben en cap atra part d'ell. | Madagascar té una de les faunes més variades i extravagants del món en animals que no es troben en cap atra part d'ell. | ||
| Llínea 135: | Llínea 132: | ||
Economia - en més profunditat: | Economia - en més profunditat: | ||
En 2000, Madagascar mamprengué la preparació d'un Paper d'Estratègia de Reducció de Pobrea (PRSP) baix els Països Pobres Pesadament Endeutats (HIPC) Iniciativa. Els borts del | En 2000, Madagascar mamprengué la preparació d'un Paper d'Estratègia de Reducció de Pobrea (PRSP) baix els Països Pobres Pesadament Endeutats (HIPC) Iniciativa. Els borts del Fondo Monetari Internacional i del Banc Mundial varen concórrer en [[decembre]] del 2000 que el país és elegible en la Iniciativa HIPC, i Madagascar ha conseguit el punt de decisió per al llaugerament de deutes. El [[1 de març]] del 2001, el Bort de Fondo Monetari Internacional va concedir al país 103 millons de dólars per a 2001-[[2003]] devall l'Instalació de Creiximent i Reducció de Pobrea (PRGR). Els recursos lliberats de HIPC seran dirigits cap a l'accés que millora a salut, educació, camins rurals, aigua, i soport directe a comunitats. Ademés, el [[7 de març]] del 2001, el Club París aprovà una cancelació de deutes de 161 millons de dólars. El [[28 de febrer]] del 2001, el Banc de Desenroll africà (ADB) va aprovar baix l'HIPC una cancelació de deutes de 71.46 millons de dólars i concedit en el [[juny]] del 2001 un crèdit adicional de 20 millons de dólars per a lluitar contra el SIDA i la pobrea. | ||
== Demografia == | == Demografia == | ||
En l'any [[2007]], Madagascar té una població de 19.448.000 habitants. L'esperança de vida és de 62 anys. La mija de fills per dòna és de 5,24. El 68,9% de la població està alfabetisada. | En l'any [[2007]], Madagascar té una població de 19.448.000 habitants. L'esperança de vida és de 62 anys. La mija de fills per dòna és de 5,24. El 68,9% de la població està alfabetisada. | ||
La població | La població malgache és predominantment una mescla d'orige [[Polinèsia|polinesi]] i [[África|africà]]. Investigacions recents sugerixen que l'illa estigué deshabitada fins a l'arribada de navegants polinesis, aproximadament en el [[sigle I]] de la nostra era, a través del sur de l'[[Índia]] i de l'est d'Àfrica, d'a on adquirien esposes i esclaus africans. Migracions posteriors tant del Pacífic com d'Àfrica, consolidaren esta original mescla, i varen sorgir 18 grups tribals diferents. Els traços polinesis són més predominants en les persones que habiten en la part central de l'illa, els [[Merina]] (3 millons de persones) i els Betsileo (2 millons). Els habitants de les costes són d'orige africà. | ||
Els grups costers més grans són els [[Betsimisaraka]] (1,5 millons) i els [[Tsimihety]] i [[Sakalava]] (700.000 persones cada un). | Els grups costers més grans són els [[Betsimisaraka]] (1,5 millons) i els [[Tsimihety]] i [[Sakalava]] (700.000 persones cada un). | ||
[[ | [[File:Madagascar3.JPG|thumb|250px|<center>Una chiqueta en un poble de Madagascar</center>]] | ||
L'idioma és d'orige malai-polinesi i es parla en tota l'illa. El [[idioma francés|francés]], antic idioma colonial, està també molt estés. | L'idioma és d'orige malai-polinesi i es parla en tota l'illa. El [[idioma francés|francés]], antic idioma colonial, està també molt estés. | ||
| Llínea 155: | Llínea 151: | ||
== Cultura == | == Cultura == | ||
La festa més important en tot el territori | La festa més important en tot el territori malgache és el [[26 de juny]] quan se celebra la festa de l'independència de Madagascar. Els costums dels malgajos, en especial els del centre de l'illa, tenen alguna cosa en comú en les del sur asiàtic. | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
*[[Air Madagascar]] | * [[Air Madagascar]] | ||
*[[Daubentonia madagascariensis]] | * [[Daubentonia madagascariensis]] | ||
*[[Pla Madagascar]] | * [[Pla Madagascar]] | ||
== Referències == | |||
<References/> | |||
{{Traduït de|es|Madagascar}} | |||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
{{commonscat|Madagascar}} | |||
*[ | * [https://elviajero.elpais.com/articulo/viajes/avenida/principito/elpepisupvia/20051126elpviavje_7/Tes Proposta per a un viage a Madagascar en El Viager (El País)] (en espanyol) | ||
*[ | * [https://www.aguadecoco.org/ Una ONG assentada fonamentalment en Madagascar] | ||
{{Països d'Àfrica}} | {{Països d'Àfrica}} | ||
[[Categoria:Països]] | [[Categoria:Països]] | ||
[[Categoria:Països d'Àfrica]] | [[Categoria:Països d'Àfrica]] | ||
[[Categoria:Madagascar]] | |||