Diferència entre les revisions de "Marbre" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No es mostren 5 edicions intermiges d'2 usuaris)

Llínea 2:

[[File:Taj Mahal in March 2004.jpg|thumb|250px|Taj Mahal fet principalment de marbre]]

[[File:Vénus de Milo, 14 December 2013.jpg|thumb|250px|Venus de Milo, esculpida en marbre. [[Museu del Louvre]]]]

El '''marbre''' és una roca metamòrfica, calcàrea, en textura compacta i un aspecte cristalisat i cristalí, composta principalment per grans microscòpics de calcita. És una roca ornamental d'us històric.

Llínea 11:

Llínea 13:

El seu us com a material d'escultura privilegiat en l'época clàssica el va convertir en signe d'elegància. Hui en dia s'utilisa per a fer peces de paviment i revestiments, taulells de mobles, etc.

== Geologia ==

El marbre és una roca resultant del metamorfisme de roca sedimentaria carbonatada, més comunament calcàrea o dolomita. El metamorfisme provoca la recristalisació variable dels grans minerals del carbonat original. La roca de marbre resultant sol estar composta per un mosaic entrellaçat de cristals de carbonat. Les textures i estructures sedimentaries primàries de la roca carbonatada original (protolit) solen haver segut modificades o destruïdes.

El marbre blanc pur és el resultat del metamorfisme d'un protolit caliç o dolomític molt pur (pobres en silicat). Les moles i venes característiques de moltes varietats de marbre colorejat solen deure's a diverses impurees minerals com a argila, rovina, arena, òxit de [[ferro]] o esquisto que originalment estaven presents com a grans o capes en la calcàrea. La coloració verda es deu a sovint a serpentina resultant d'una calcàrea o dolomita originalment rica en [[magnesi]] en impurees de sílice. Estes diverses impurees han segut movilisades i recristalisades per l'intensa pressió i calor del metamorfisme.

== En l'arqueologia i l'art ==

Des del punt de vista de les arts, el concepte de marbre s'establix segons la seua apariència, sent les pedres calcàrees que són susceptibles d'una polida fina, conseguit gràcies a la compacitat de la formació dels seus materials aglomerats. Inclús s'accepta i estén el concepte de marbre a roques que presenten un aspecte d'acabament semblant en apariència al marbre, a pesar de que en la seua composició, la presència de carbonat càlcic siga escassa o nula. És per açò que, de tant en tant, com el marbre era un material predilecte en l'[[Antiga Grècia]], se li denominava generalment «pedra» (en [[grec]], λίθος, lý*thos), en algunes inscripcions, en l'expressió λευκός λίθος (pedra blanca).

El marbre va ser molt apreciat en l'antiguetat i va aplegar a ser el material favorit dels escultors i arquitectes [[Antiga Grècia|grecs]] i [[Antiga Roma|romans]] convertint-se en símbol de poder. També és un símbol cultural de la tradició i el gust refinat. El marbre s'usava originalment en la Grècia Arcaica per a la realisació d'escultures decoratives, per la seua rigidea i resistència.

== Referències ==

* Doronina NV; Li TsD; Ivanova EG; Trotsenko IuA. (2005). «Methylophaga murata sp. nov.: a haloalkaliphilic aerobic methylotroph from deteriorating marble». Mikrobiologiia 74 (4): 511-9. PMID 16211855

Llínea 26:

Llínea 38:

* Kearey, Philip (2001). Dictionary of Geology, Penguin Group, London and New York. ISBN 978-0-14-051494-0

* La gran enciclopedia de los minerales. 451 fotos, 521 páginas, 20,5 × 29,2 cm; original: Artia, Praga, 1986; versió en [[castellà]]: editorial Susaeta S.A., 1989 ISBN 978-84-305-1585-1

== Enllaços externs ==

[[Categoria:Minerals]]

@@ Llínea 2: / Llínea 2: @@
 [[File:Taj Mahal in March 2004.jpg|thumb|250px|Taj Mahal fet principalment de marbre]]
+[[File:Vénus de Milo, 14 December 2013.jpg|thumb|250px|Venus de Milo, esculpida en marbre. [[Museu del Louvre]]]]
 El '''marbre''' és una roca metamòrfica, calcàrea, en textura compacta i un aspecte cristalisat i cristalí, composta principalment per grans microscòpics de calcita. És una roca ornamental d'us històric.
@@ Llínea 11: / Llínea 13: @@
 El seu us com a material d'escultura privilegiat en l'época clàssica el va convertir en signe d'elegància. Hui en dia s'utilisa per a fer peces de paviment i revestiments, taulells de mobles, etc.
+== Geologia ==
+El marbre és una roca resultant del metamorfisme de roca sedimentaria carbonatada, més comunament calcàrea o dolomita. El metamorfisme provoca la recristalisació variable dels grans minerals del carbonat original. La roca de marbre resultant sol estar composta per un mosaic entrellaçat de cristals de carbonat. Les textures i estructures sedimentaries primàries de la roca carbonatada original (protolit) solen haver segut modificades o destruïdes.
+El marbre blanc pur és el resultat del metamorfisme d'un protolit caliç o dolomític molt pur (pobres en silicat). Les moles i venes característiques de moltes varietats de marbre colorejat solen deure's a diverses impurees minerals com a argila, rovina, arena, òxit de [[ferro]] o esquisto que originalment estaven presents com a grans o capes en la calcàrea. La coloració verda es deu a sovint a serpentina resultant d'una calcàrea o dolomita originalment rica en [[magnesi]] en impurees de sílice. Estes diverses impurees han segut movilisades i recristalisades per l'intensa pressió i calor del metamorfisme.
+== En l'arqueologia i l'art ==
+Des del punt de vista de les arts, el concepte de marbre s'establix segons la seua apariència, sent les pedres calcàrees que són susceptibles d'una polida fina, conseguit gràcies a la compacitat de la formació dels seus materials aglomerats. Inclús s'accepta i estén el concepte de marbre a roques que presenten un aspecte d'acabament semblant en apariència al marbre, a pesar de que en la seua composició, la presència de carbonat càlcic siga escassa o nula. És per açò que, de tant en tant, com el marbre era un material predilecte en l'[[Antiga Grècia]], se li denominava generalment «pedra» (en [[grec]], λίθος, lý*thos), en algunes inscripcions, en l'expressió λευκός λίθος (pedra blanca).
+El marbre va ser molt apreciat en l'antiguetat i va aplegar a ser el material favorit dels escultors i arquitectes [[Antiga Grècia|grecs]] i [[Antiga Roma|romans]] convertint-se en símbol de poder. També és un símbol cultural de la tradició i el gust refinat. El marbre s'usava originalment en la Grècia Arcaica per a la realisació d'escultures decoratives, per la seua rigidea i resistència.
 == Referències ==
 *  Doronina NV; Li TsD; Ivanova EG; Trotsenko IuA. (2005). «Methylophaga murata sp. nov.: a haloalkaliphilic aerobic methylotroph from deteriorating marble». Mikrobiologiia 74 (4): 511-9. PMID 16211855
@@ Llínea 26: / Llínea 38: @@
 * Kearey, Philip (2001). Dictionary of Geology, Penguin Group, London and New York. ISBN 978-0-14-051494-0
 * La gran enciclopedia de los minerales. 451 fotos, 521 páginas, 20,5 × 29,2 cm; original: Artia, Praga, 1986; versió en [[castellà]]: editorial Susaeta S.A., 1989 ISBN 978-84-305-1585-1
+== Enllaços externs ==
+{{Commonscat|Marble samples}}
 [[Categoria:Minerals]]