| Llínea 5: |
Llínea 5: |
| | | nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | | | nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] |
| | | ocupació = Juriste i polític | | | ocupació = Juriste i polític |
| − | | data_naix = [[1932]] | + | | data_naix = [[13 d'octubre]] de [[1932]] |
| | | lloc_naix = [[Banyeres de Mariola]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | | | lloc_naix = [[Banyeres de Mariola]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] |
| − | | data_mort = [[1992]] | + | | data_mort = [[15 de giner]] [[1992]] |
| | | lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | | | lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] |
| | }} | | }} |
| − | '''Manuel Broseta Pont''' ([[Banyeres de Mariola]], [[1932]] - † [[Valéncia]], [[1992]]). Catedràtic de Dret Mercantil i polític [[Comunitat Valenciana|valencià]], fon fundador de la firma d'advocats que porta el seu nom. | + | '''Manuel Broseta Pont''' ([[Banyeres de Mariola]], [[13 d'octubre]] de [[1932]] - † [[Valéncia]], [[15 de giner]] de [[1992]]). Catedràtic de Dret Mercantil i polític [[Comunitat Valenciana|valencià]]. Fon el fundador de la firma d'advocats que porta el seu llinage, ''Broseta''. |
| | | | |
| − | El [[15 de giner]] de [[1992]], fon assessinat per la banda terrorista [[ETA]]. | + | El [[15 de giner]] de [[1992]], fon assessinat per la [[ETA|banda terrorista ETA]]. |
| | | | |
| | == Biografia == | | == Biografia == |
| | | | |
| − | Manuel Broseta va nàixer en la població de Banyeres de Mariola, comarca de [[L'Alcoyà]], ya que el seu pare, fuster procedent de Valéncia, va ser desterrat per les seues idees socialistes. Allí fon a on el seu pare es va casar i varen nàixer els seus fills. | + | Manuel Broseta va nàixer, en la població de Banyeres de Mariola, comarca de [[L'Alcoyà]], ya que el seu pare, fuster procedent de Valéncia, va ser desterrat per les seues idees socialistes. Allí fon a on el seu pare es va casar i varen nàixer els seus fills. |
| | | | |
| − | Actualment l'Institut d'Ensenyança Secundària de Banyeres porta el seu nom.
| + | Llicenciat en Dret per l'[[Universitat Lliterària de Valéncia]] ([[1955]]), formà part de la càtedra del professor Garrigues en l'Universitat de Madrit, a on es doctorà en [[1959]], i amplià la seua formació en ciutats com [[Dijon]], [[Grenoble]], [[Bonn]], [[Londres]] (London School of Economics) i [[Roma]] (Institut Jurídic Espanyol de Roma). |
| | | | |
| | Destacat partícip en la política tant valenciana com a nacional. Es va convertir en un dels principals assessors del president preautonòmic [[Josep Lluís Albiñana]]. Aixina mateix va ocupar un escany de Senador per Valéncia entre els anys [[1979]] i [[1982]], en les files del partit polític de la [[UCD]]. Durant els anys [[1980]] i [[1982]] ocupà la Secretaria d'Estat per a les Comunitats Autònomes, des d'a on va impulsar els treballs per a l'aprovació de la majoria dels estatuts d'autonomia, entre ells, el de la [[Comunitat Valenciana]], en la discussió parlamentària de la qual va participar activament. | | Destacat partícip en la política tant valenciana com a nacional. Es va convertir en un dels principals assessors del president preautonòmic [[Josep Lluís Albiñana]]. Aixina mateix va ocupar un escany de Senador per Valéncia entre els anys [[1979]] i [[1982]], en les files del partit polític de la [[UCD]]. Durant els anys [[1980]] i [[1982]] ocupà la Secretaria d'Estat per a les Comunitats Autònomes, des d'a on va impulsar els treballs per a l'aprovació de la majoria dels estatuts d'autonomia, entre ells, el de la [[Comunitat Valenciana]], en la discussió parlamentària de la qual va participar activament. |
| Llínea 41: |
Llínea 41: |
| | | | |
| | {{Cita|''Aquí los ciudadanos se sienten valencianos y no catalanes. Hablan valenciano, y gracias al pueblo que así habla y siente se ha salvado la lengua valenciana''|Manuel Broseta}} | | {{Cita|''Aquí los ciudadanos se sienten valencianos y no catalanes. Hablan valenciano, y gracias al pueblo que así habla y siente se ha salvado la lengua valenciana''|Manuel Broseta}} |
| | + | |
| | + | {{Cita|''En definitiva, se nos quiere decir que somos la misma comunidad histórica y cultural; y quieren que incluso formemos parte de la misma comunidad política. Seremos así una región de “els països catalans”. Y dice el señor [[Jordi Pujol]], que todo eso tiene amplio apoyo en el País Valenciano.'' |
| | + | |
| | + | ''Pues no señor. Hay que decirle al señor Jordi Pujol –respetable político catalán, por muchas razones- que se equivoca. Que aquí los ciudadanos se sienten valencianos y no catalanes. Que afirman –diga lo que diga la lingüística- que hablan valenciano, y que gracias al pueblo que así habla y siente se ha salvado la lengua valenciana. Y que nuestra cultura no es la cultura catalana, no sólo porque la cultura es algo considerablemente más amplio y profundo que la lengua, sino, además porque la cultura valenciana es ya indisolublemente dual: valenciana y castellana. Aunque le pese. Porque los procesos históricos son como son, y no como el señor Pujol hubiera querido que fuesen.'' |
| | + | |
| | + | ''Pero es que, además, para que una comunidad de ciudadanos de un territorio, pueda afirmarse que posee una nacionalidad o una cultura determinada, en el caso debatido la catalana, es indispensable que esos ciudadanos se sientan catalanes. Y los valencianos no se sienten catalanes sino valencianos. Todo lo demás, son teorías historicistas, voluntarismos maximalistas o deseos de ensanchar las áreas de influencia para practicar la propia política, para practicar o extender la propia economía o para aglutinar más territorio y más habitantes, para –bajo la capitanía de Cataluña- fortalecer su propia política frente al Gobierno central. Porque de eso se trata, como a algunos, desde hace bastantes años, se nos ha explicado con el deseo de catequizarnos.''|Extracte de l'artícul titulat 'La paella dels Països Catalans' per Manuel Broseta (''[[Las Provincias]]'', 1978)}} |
| | | | |
| | {{Cita|De cap manera acceptarem que la Llengua Valenciana en sa fonetica, morfologia, sintaxis i gramatica, nos vinga predeterminada per l'Institut d'Estudis Catalans.|Declaracions de Manuel Broseta en el Senat, juny de l'any 1982}} | | {{Cita|De cap manera acceptarem que la Llengua Valenciana en sa fonetica, morfologia, sintaxis i gramatica, nos vinga predeterminada per l'Institut d'Estudis Catalans.|Declaracions de Manuel Broseta en el Senat, juny de l'any 1982}} |
| | | | |
| − | {{Cita|''Negamos que la lengua valenciana sea catalán. Negamos el concepto de unidad de la lengua. Negamos y nos oponemos al monolitismo científico. Es evidente que entre el idioma catalán y el idioma valenciano existen elementos profundos comunes, pero es evidente que en la Comunidad Valenciana corresponde el derecho a recoger del pueblo y conformar su propia lengua. Me permito aconsejar la lectura atenta de las normas de Castelló, que se reconocen, asimismo, como provisionales en su contenido. De ellas se han separado instituciones culturales, lingüísticas, científicas de Cataluña y Valencia, y es perfectamente político y científicamente admisible, que una comunidad intente adecuar su ortografía y su fonética.''|1982. Senador Broseta. La Comissió Constitucional del Senat dictaminà en favor de la denominació "Llengua Valenciana", tal i com consta en l'Estatut Valencià.}} | + | {{Cita|''Negamos que la lengua valenciana sea catalán. Negamos el concepto de unidad de la lengua. Negamos y nos oponemos al monolitismo científico. Es evidente que entre el idioma catalán y el idioma valenciano existen elementos profundos comunes, pero es evidente que en la Comunidad Valenciana corresponde el derecho a recoger del pueblo y conformar su propia lengua. Me permito aconsejar la lectura atenta de las normas de Castelló, que se reconocen, asimismo, como provisionales en su contenido. De ellas se han separado instituciones culturales, lingüísticas, científicas de Cataluña y Valencia, y es perfectamente político y científicamente admisible, que una comunidad intente adecuar su ortografía y su fonética.''|1982. Senador Broseta. La Comissió Constitucional del Senat dictaminà en favor de la denominació "[[Llengua Valenciana]]", tal i com consta en l'Estatut Valencià.}} |
| | | | |
| | {{Cita|1982. Gran polemica en el Parlament de Madrit entre el Senador catala Joan Benet i el Senador valencià Manuel Broseta contra la feroç obstinacio catalanista d'impondre en l'Estatut d'Autonomia Valencià del terme 'catala' a la llengua parlada en el territori valencià. Broseta impedi la vergonyosa humillacio de sometre la Llengua Valenciana a l'infecte dialecte barceloni. [...] El Senador Broseta afirmà que el seu partit ([[UCD]]) acceptava en tristea, el nom de [[Comunitat Valenciana]] perque la que historicament nos corresponia era la de [[Regne de Valencia]]. No obstant, el Senador socialiste alacanti Beviá segui insultant als valencians utilisant el terme geografic de '[[País Valencià|país valencià]]', barbarisme historic, inexistent en el repertori historic de Valencia. La Comissio Constitucional del Senat dictaminà en favor de la denominacio '[[Llengua Valenciana]]', tal i com consta en l'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana|Estatut Valencià]].|''¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatalà). La suplantació d'una llengua. Segles XIX y XX'', per [[Teresa Puerto|Mª Teresa Puerto Ferre]] (Valéncia, 2005)}} | | {{Cita|1982. Gran polemica en el Parlament de Madrit entre el Senador catala Joan Benet i el Senador valencià Manuel Broseta contra la feroç obstinacio catalanista d'impondre en l'Estatut d'Autonomia Valencià del terme 'catala' a la llengua parlada en el territori valencià. Broseta impedi la vergonyosa humillacio de sometre la Llengua Valenciana a l'infecte dialecte barceloni. [...] El Senador Broseta afirmà que el seu partit ([[UCD]]) acceptava en tristea, el nom de [[Comunitat Valenciana]] perque la que historicament nos corresponia era la de [[Regne de Valencia]]. No obstant, el Senador socialiste alacanti Beviá segui insultant als valencians utilisant el terme geografic de '[[País Valencià|país valencià]]', barbarisme historic, inexistent en el repertori historic de Valencia. La Comissio Constitucional del Senat dictaminà en favor de la denominacio '[[Llengua Valenciana]]', tal i com consta en l'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana|Estatut Valencià]].|''¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatalà). La suplantació d'una llengua. Segles XIX y XX'', per [[Teresa Puerto|Mª Teresa Puerto Ferre]] (Valéncia, 2005)}} |
| Llínea 62: |
Llínea 68: |
| | ''Está comparándolo con Zaplana, otro de sus ojitos derechos.'' | | ''Está comparándolo con Zaplana, otro de sus ojitos derechos.'' |
| | | | |
| − | ''Broseta hubiera sido absolutamente distinto. Zaplana fue fundamentalmente un político ambicioso que supo transmitir a la sociedad su propia ambición. Broseta hubiera sido un presidente que hubiera transmitido a la sociedad valenciana la conciencia de sociedad valenciana. Quizá hubiera sido menos espectacular que Zaplana en sus acciones pero habría conseguido que esta sociedad tuviera unas raíces potentes.''|Entrevista a [[María Consuelo Reyna]] (''Levante-EMV'', 10.10.210)}} | + | ''Broseta hubiera sido absolutamente distinto. Zaplana fue fundamentalmente un político ambicioso que supo transmitir a la sociedad su propia ambición. Broseta hubiera sido un presidente que hubiera transmitido a la sociedad valenciana la conciencia de sociedad valenciana. Quizá hubiera sido menos espectacular que Zaplana en sus acciones pero habría conseguido que esta sociedad tuviera unas raíces potentes.''|Entrevista a [[María Consuelo Reyna]] (''Levante-EMV'', 10.10.2010)}} |
| | + | |
| | + | == Reconeiximents == |
| | + | |
| | + | Actualment l'Institut d'Ensenyança Secundària de Banyeres porta el seu nom. També existix una fundació que porta el seu nom ''Fundación profesor Manuel Broseta''. |
| | | | |
| | == Enllaços externs == | | == Enllaços externs == |
| | | | |
| | + | * [https://www.broseta.com/manuel-broseta-pont/ Pàgina web de Manuel Broseta] |
| | * [http://www.senado.es/web/composicionorganizacion/senadores/composicionsenado/fichasenador/index.html?legis=1&id1=11741 Ficha de Manuel Broseta en el Senat] | | * [http://www.senado.es/web/composicionorganizacion/senadores/composicionsenado/fichasenador/index.html?legis=1&id1=11741 Ficha de Manuel Broseta en el Senat] |
| | * [https://elpais.com/diario/1992/01/16/espana/695516420_850215.html ETA asesina en Valencia de un tiro en la nuca al consejero de Estado Manuel Broseta - El País] | | * [https://elpais.com/diario/1992/01/16/espana/695516420_850215.html ETA asesina en Valencia de un tiro en la nuca al consejero de Estado Manuel Broseta - El País] |
| Llínea 76: |
Llínea 87: |
| | [[Categoria:Biografies]] | | [[Categoria:Biografies]] |
| | [[Categoria:Valencians]] | | [[Categoria:Valencians]] |
| | + | [[Categoria:Advocats]] |
| | + | [[Categoria:Advocats valencians]] |
| | [[Categoria:Polítics]] | | [[Categoria:Polítics]] |
| | [[Categoria:Polítics Valencians]] | | [[Categoria:Polítics Valencians]] |
| − | [[Categoria:Advocats valencians]] | + | [[Categoria:Víctimes mortals d'ETA]] |
| − | [[Categoria:Valencianisme]] | + | [[Categoria:Unió de Centre Democràtic]] |
| | + | [[Categoria:Valencianistes]] |