Diferència entre les revisions de "Càrrega nuclear efectiva"
Sense resum d'edició |
Sense resum d'edició |
||
| (No es mostren 10 edicions intermiges d'4 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
La '''càrrega nuclear efectiva''' és la càrrega positiva neta experimentada per un [[electró]] en un [[àtom]] polielectrònic. El terme "efectiva" s'usa perque el [[efecte pantalla]] dels electrons més propencs al núcleu evita que els electrons en orbitals superiors experimenten la càrrega [[núcleu atòmic|nuclear]] completa. És possible determinar la força de la càrrega nuclear observant el número de l'àtom. | La '''càrrega nuclear efectiva''' és la càrrega positiva neta experimentada per un [[electró]] en un [[àtom]] polielectrònic. El terme "efectiva" s'usa perque el [[efecte pantalla]] dels electrons més propencs al núcleu evita que els electrons en orbitals superiors experimenten la càrrega [[núcleu atòmic|nuclear]] completa. És possible determinar la força de la càrrega nuclear observant el número de l'àtom. | ||
En un àtom en un electró, l'electró experimenta tota la càrrega del núcleu positiu. En este cas, la càrrega nuclear efectiva pot ser calculada usant la [[llei de Coulomb]]. | En un àtom en un electró, l'electró experimenta tota la càrrega del núcleu positiu. En este cas, la càrrega nuclear efectiva pot ser calculada usant la [[llei de Coulomb]]. | ||
No obstant, en un àtom en molts electrons, els electrons externs són, simultàneament, atrets al núcleu per la seua càrrega positiva, i repelits pels electrons carregats negativament. La càrrega nuclear efectiva en un electró d'este tipo d'àtom està donada per la següent equació: | No obstant, en un àtom en molts electrons, els electrons externs són, simultàneament, atrets al núcleu per la seua càrrega positiva, i repelits pels electrons carregats negativament. La càrrega nuclear efectiva en un electró d'este tipo d'àtom està donada per la següent equació: | ||
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
:::: ''S'' és la constant de pantalla, depén del número d'electrons entre el núcleu i l'electró considerat, i també en quin tipo d'orbital es troben els electrons que resten càrrega nuclear.no contribuïxen els electrons exteriors al nivell energètic considerat, pero sí el restant dels veïns del mateix nivell. | :::: ''S'' és la constant de pantalla, depén del número d'electrons entre el núcleu i l'electró considerat, i també en quin tipo d'orbital es troben els electrons que resten càrrega nuclear.no contribuïxen els electrons exteriors al nivell energètic considerat, pero sí el restant dels veïns del mateix nivell. | ||
S pot determinar-se per mig de l'aplicació sistemàtica de varis conjunts de regles, el método més simple és conegut com les [[regles de Slater]] (en honor a [[John C. | S pot determinar-se per mig de l'aplicació sistemàtica de varis conjunts de regles, el método més simple és conegut com les [[regles de Slater]] (en honor a [[John C. Slater]]). | ||
Nota: ''Z''<sub>eff</sub> també sol ser representat com a "Z ". | Nota: ''Z''<sub>eff</sub> també sol ser representat com a "Z ". | ||
L'idea de la càrrega nuclear efectiva és molt útil per a entendre cóm es modifiquen a lo llarc de la T.P. els #alcanç dels [[orbitals atòmics]], les variacions de les [[energia | L'idea de la càrrega nuclear efectiva és molt útil per a entendre cóm es modifiquen a lo llarc de la T.P. els #alcanç dels [[orbitals atòmics]], les variacions de les [[energia d'ionisació|energies d'ionisació]] , [[afinitat electrònica|afinitats electròniques]] i la [[electronegativitat]], en general, per a entendre les propietats periòdiques. | ||
"Una forma de '''mostrar l'apantallament dels electrons''' és analisar el valor de l'energia requerida per a llevar un electró d'un àtom polielectrònic. Les medicions mostren que es requerix 2373 KJ d'energia per a remoure el primer electró d'1 mol d'àtom d'He i 5248 KJ d'energia per a remoure l'electró restant d'un mol d'ions d'He+. La raó per la qual es requerix menys energia en el primer pas és que la repulsió electró-electró, o l'apantallament, provoca una reducció en l'atracció del núcleu sobre cada electró. En l'He+ hi ha present un sol electró aixina que no hi ha apantallament i l'electró sent l'efecte total de la càrrega nuclear +2. Per tant es requerix de molt més energia per a llevar el segon electró." | |||
¿Com calcular la càrrega nuclear efectiva? | ¿Com calcular la càrrega nuclear efectiva? | ||
Zeff = Z − S | Zeff = Z − S | ||
On: | On: | ||
Z és el número atòmic, i definix tant el número de protons en el núcleu com el total d'electrons d'un àtom. | Z és el número atòmic, i definix tant el número de protons en el núcleu com el total d'electrons d'un àtom. | ||
S és la constant de pantalla, depén del número d'electrons entre el núcleu i l'electró considerat, i també en quin tipo d'orbital es troben els electrons que resten càrrega nuclear | S és la constant de pantalla, depén del número d'electrons entre el núcleu i l'electró considerat, i també en quin tipo d'orbital es troben els electrons que resten càrrega nuclear. S és un paràmetro que es calcula per mig de la regla de Slater. | ||
== Vore també == | |||
* [[Contracció lantànida]] | * [[Contracció lantànida]] | ||
| Llínea 32: | Llínea 29: | ||
* [[Orbitals de tipo Slater]] | * [[Orbitals de tipo Slater]] | ||
* [[Electronegativitat]] | * [[Electronegativitat]] | ||
== Bibliografia == | == Bibliografia == | ||
* Brown, Theodore; LeMay, H.E.; & Bursten, Bruce (2002). ''Chemistry: The Central Science'' (8th revised edition). Upper Saddle River, NJ 07458: Prentice-Hall. ISBN 0-61155-61141-5 | |||
* Pauking, L.“Química General”, 10ª ed.,Aguilar, 1977 | |||
* Raymond Chang, "Química", 4ª ed., 1997 | |||
[[Categoria:Enllaç químic]] | [[Categoria:Enllaç químic]] | ||