Diferència entre les revisions de "Max Cahner" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No es mostren 17 edicions intermiges d'4 usuaris)

Llínea 1:

'''Max Emanuel Cahner García''', més conegut per '''Max Cahner''' (Bad Godesberg-[[~~Alemània~~]], 3 de decembre de [[1936]]-[[Barcelona]], 14 d'octubre de [[2013]]) fon un historiador, polític ~~i escritor~~ d'ideologia [[Catalanisme|catalanista]].

{{Biografia|

| nom = Max Emanuel Cahner García

| image = [[File:Max Cahner.jpg|250px]]

| peu =

| nacionalitat = [[Alemanya|Alemana]]

| ocupació = Historiador, editor, escritor i polític.

| data_naix = [[3 de decembre]] de [[1936]]

| lloc_naix = [[Bad Godesberg]], [[Renània]], [[Alemanya]]

| data_mort = [[14 d'octubre]] de [[2013]]

| lloc_mort = [[Barcelona]], [[Espanya]]

}}

'''Max Emanuel Cahner García''', més conegut per '''Max Cahner''' (Bad Godesberg, Renània, [[Alemanya]], [[3 de decembre]] de [[1936]] - † [[Barcelona]], [[14 d'octubre]] de [[2013]]), fon un historiador, editor, escritor i polític d'ideologia [[Catalanisme|catalanista]].

== Biografia ==

Fill de Max Emanuel Cahner Bruguera i de María del Sagrario García Fuertes. Varen contraure matrimoni en la ciutat de Barcelona el 20 de juny de [[1929]] i varen emigrar a ~~Alemània~~ abans del seu naiximent a causa de la [[Guerra Civil Espanyola]]. Per la persecució que sofrien les persones d'orige judeu baix el règim de [[Hitler]], la família va tornar a [[Espanya]] en [[1937]]. Despuix de viure una temporada en [[Galícia]], varen tornar a Barcelona.

Fill de Max Emanuel Cahner Bruguera i de María del Sagrario García Fuertes. Varen contraure matrimoni en la ciutat de Barcelona el [[20 de juny]] de [[1929]] i varen emigrar a Alemanya abans del seu naiximent a causa de la [[Guerra Civil Espanyola]]. Per la persecució que sofrien les persones d'orige judeu baix el règim de [[Hitler]], la família va tornar a [[Espanya]] en l'any [[1937]]. Despuix de viure una temporada en [[Galícia]], varen tornar a Barcelona.

L'any [[1952]] es va matricular en les facultats de Química i de Dret de l'Universitat de Barcelona. Va obtindre la Llicenciatura en Ciències Químiques i el Doctorat en Filosofia i Lletres per l'Universitat de Barcelona i va participar en el moviment estudiantil antifranquiste com a membre de la ''Assemblea Lliure del Paranimf'' ([[1957]]). En [[1964]] fon expulsat d'Espanya per la seua activitat [[Nacionalisme català|nacionalista]]. Fon professor de lliteratura catalana en l'Universitat de Barcelona des de [[1975]] fins que es va jubilar, en [[2006]]. Junt a Ramon Bastardes va impulsar la nova época de la revista ''Serra d'Or'' ([[1959]]) i en [[1962]] va crear ''Edicions 62'' que dirigí fins a l'any [[1969]]. En [[1972]] va fundar ''Curial, Edicions catalanes''. Fon un dels principals promotors de la Gran Enciclopèdia Catalana aixina com de la campanya ''el català al carrer''. En [[1985]] fon nomenat president de l'Universitat Catalana d'Estiu que se celebra en la localitat francesa de Prades i director de la nova etapa de la ''Revista de Catalunya''.

En l'any [[1952]] es va matricular en les facultats de Química i de Dret de l'Universitat de Barcelona. Va obtindre la Llicenciatura en Ciències Químiques i el Doctorat en Filosofia i Lletres per l'Universitat de Barcelona i va participar en el moviment estudiantil antifranquiste com a membre de la ''Assemblea Lliure del Paranimf'' ([[1957]]). En [[1964]] fon expulsat d'Espanya per la seua activitat [[Nacionalisme català|nacionalista]]. Fon professor de lliteratura catalana en l'Universitat de Barcelona des de [[1975]] fins que es va jubilar, en [[2006]]. Junt a Ramon Bastardes va impulsar la nova época de la revista ''Serra d'Or'' ([[1959]]) i en [[1962]] va crear ''Edicions 62'' que dirigí fins a l'any [[1969]]. En l'any [[1972]] va fundar ''Curial, Edicions catalanes''. Fon un dels principals promotors de la Gran Enciclopèdia Catalana aixina com de la campanya ''el català al carrer''. En [[1985]] fon nomenat president de l'Universitat Catalana d'Estiu que se celebra en la localitat francesa de Prades i director de la nova etapa de la ''Revista de Catalunya''.

Fon un dels fundadors del partit polític [[Convergència Democràtica de Catalunya]] (CDC) en [[1976]]. Entre [[1980]] i [[1984]] eixercí el càrrec de Conseller de Cultura i Mijos de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Fon comissari del proyecte del Teatre Nacional de Catalunya, càrrec que va ocupar fins que en [[1992]] va dimitir per divergències en Josep Maria Flotats. En [[1994]] va abandonar CDC, fundant el seu propi partit, Acció Catalana, que va acabar aliant-se en [[Esquerra Republicana de Catalunya]] (ERC).

Fon un dels fundadors del partit polític [[Convergència Democràtica de Catalunya]] (CDC) en [[1976]]. Entre els anys [[1980]] i [[1984]] eixercí el càrrec de Conseller de Cultura i Mijos de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Fon comissari del proyecte del Teatre Nacional de Catalunya, càrrec que va ocupar fins que en [[1992]] va dimitir per divergències en Josep Maria Flotats. En l'any [[1994]] va abandonar CDC, fundant el seu propi partit, Acció Catalana, que va acabar aliant-se en [[Esquerra Republicana de Catalunya]] (ERC).

En l'any [[1996]] li ~~va ser~~ otorgada la Creu de Sant Jordi.

En l'any [[1996]] li fon otorgada la Creu de Sant Jordi per part de la Generalitat catalana.

== Obra ==

Llínea 17:

Llínea 28:

* ''Gran Geografía Comarcal de Catalunya'' (1981-1985), director.

* ''Literatura de la Revolució i la Contrarevolució (1789-1849)'' (1998-2003).

== Cites ==

{{Cita|1962, A les ordens del nacionalisme radical [[Max Cahner]], primer Conseller de Cultura de [[Jordi Pujol]], [[Joan Fuster]] escriu, en tres mesos, la seua fantasia novelada del [[Regne de Valencia]]: 'Nosaltres els valencians' (Edicions 62), un ensaig carent de la mes absoluta rigorositat historica, pero que servia a les tesis anexionistes de la burguesia catalana i es converti en el catecisme de bojaca de molts universitaris incauts d'aquell moment. ('Tele/eXprés', 30.1.1979).|'¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní?' (Valéncia, 2005), per [[Teresa Puerto|Mª Teresa Puerto]]}}

{{Cita|1985."Pacto cultural del Socialismo Valenciano" en el Conseller de Cultura catala, [[Max Cahner]], per a difondre en el territori valencià la falsa creacio dels "[[països catalans]]".|"¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatala). La suplantació d'una llengua. Segles XIX i XX", per [[Teresa Puerto|Mª Teresa Puerto Ferre]] (Valencia, 2005)}}

== Referències ==

* [https://www.parlament.cat/document/composicio/150323.pdf «III legislatura (17/06/1988-20/01/1992) Càrrecs parlamentaris i biografies dels diputats i diputades. Composició dels grups parlamentaris». Parlament de Catalunya. p. 62]

* [https://www.elperiodico.com/es/politica/20131014/fallece-max-cahner-cofundador-de-cdc-y-exconseller-de-cultura-con-jordi-pujol-2746629 «Fallece Max Cahner, cofundador de CDC y 'exconseller' de Cultura con Jordi Pujol». El Periódico.com]

== Enllaços externs ==

* [https://es.wikipedia.org/wiki/Max_Cahner Max Cahner en Wikipedia]

Llínea 26:

Llínea 48:

[[Categoria:Escritors]]

[[Categoria:Polítics]]

[[Categoria:~~Catalanistes~~]]

[[Categoria:Polítics de Catalunya]]

[[Categoria:Polítics espanyols]]

[[Categoria:Catalanisme]]

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
-'''Max Emanuel Cahner García''', més conegut per '''Max Cahner''' (Bad Godesberg-[[Alemània]], 3 de decembre de [[1936]]-[[Barcelona]], 14 d'octubre de [[2013]]) fon un historiador, polític i escritor d'ideologia [[Catalanisme|catalanista]].
+{{Biografia|
+| nom = Max Emanuel Cahner García
+| image = [[File:Max Cahner.jpg|250px]]
+| peu =
+| nacionalitat = [[Alemanya|Alemana]]
+| ocupació = Historiador, editor, escritor i polític.
+| data_naix = [[3 de decembre]] de [[1936]]
+| lloc_naix = [[Bad Godesberg]], [[Renània]], [[Alemanya]]
+| data_mort = [[14 d'octubre]] de [[2013]]
+| lloc_mort = [[Barcelona]], [[Espanya]]
+}}
+'''Max Emanuel Cahner García''', més conegut per '''Max Cahner''' (Bad Godesberg, Renània, [[Alemanya]], [[3 de decembre]] de [[1936]] - † [[Barcelona]], [[14 d'octubre]] de [[2013]]), fon un historiador, editor, escritor i polític d'ideologia [[Catalanisme|catalanista]].
 == Biografia ==
-Fill de Max Emanuel Cahner Bruguera i de María del Sagrario García Fuertes. Varen contraure matrimoni en la ciutat de Barcelona el 20 de juny de [[1929]] i varen emigrar a Alemània abans del seu naiximent a causa de la [[Guerra Civil Espanyola]]. Per la persecució que sofrien les persones d'orige judeu baix el règim de [[Hitler]], la família va tornar a [[Espanya]] en [[1937]]. Despuix de viure una temporada en [[Galícia]], varen tornar a Barcelona.
+Fill de Max Emanuel Cahner Bruguera i de María del Sagrario García Fuertes. Varen contraure matrimoni en la ciutat de Barcelona el [[20 de juny]] de [[1929]] i varen emigrar a Alemanya abans del seu naiximent a causa de la [[Guerra Civil Espanyola]]. Per la persecució que sofrien les persones d'orige judeu baix el règim de [[Hitler]], la família va tornar a [[Espanya]] en l'any [[1937]]. Despuix de viure una temporada en [[Galícia]], varen tornar a Barcelona.
-L'any [[1952]] es va matricular en les facultats de Química i de Dret de l'Universitat de Barcelona. Va obtindre la Llicenciatura en Ciències Químiques i el Doctorat en Filosofia i Lletres per l'Universitat de Barcelona i va participar en el moviment estudiantil antifranquiste com a membre de la ''Assemblea Lliure del Paranimf'' ([[1957]]). En [[1964]] fon expulsat d'Espanya per la seua activitat [[Nacionalisme català|nacionalista]]. Fon professor de lliteratura catalana en l'Universitat de Barcelona des de [[1975]] fins que es va jubilar, en [[2006]]. Junt a Ramon Bastardes va impulsar la nova época de la revista ''Serra d'Or'' ([[1959]]) i en [[1962]] va crear ''Edicions 62'' que dirigí fins a l'any [[1969]]. En [[1972]] va fundar ''Curial, Edicions catalanes''. Fon un dels principals promotors de la Gran Enciclopèdia Catalana aixina com de la campanya ''el català al carrer''. En [[1985]] fon nomenat president de l'Universitat Catalana d'Estiu que se celebra en la localitat francesa de Prades i director de la nova etapa de la ''Revista de Catalunya''.
+En l'any [[1952]] es va matricular en les facultats de Química i de Dret de l'Universitat de Barcelona. Va obtindre la Llicenciatura en Ciències Químiques i el Doctorat en Filosofia i Lletres per l'Universitat de Barcelona i va participar en el moviment estudiantil antifranquiste com a membre de la ''Assemblea Lliure del Paranimf'' ([[1957]]). En [[1964]] fon expulsat d'Espanya per la seua activitat [[Nacionalisme català|nacionalista]]. Fon professor de lliteratura catalana en l'Universitat de Barcelona des de [[1975]] fins que es va jubilar, en [[2006]]. Junt a Ramon Bastardes va impulsar la nova época de la revista ''Serra d'Or'' ([[1959]]) i en [[1962]] va crear ''Edicions 62'' que dirigí fins a l'any [[1969]]. En l'any [[1972]] va fundar ''Curial, Edicions catalanes''. Fon un dels principals promotors de la Gran Enciclopèdia Catalana aixina com de la campanya ''el català al carrer''. En [[1985]] fon nomenat president de l'Universitat Catalana d'Estiu que se celebra en la localitat francesa de Prades i director de la nova etapa de la ''Revista de Catalunya''.
-Fon un dels fundadors del partit polític [[Convergència Democràtica de Catalunya]] (CDC) en [[1976]]. Entre [[1980]] i [[1984]] eixercí el càrrec de Conseller de Cultura i Mijos de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Fon comissari del proyecte del Teatre Nacional de Catalunya, càrrec que va ocupar fins que en [[1992]] va dimitir per divergències en Josep Maria Flotats. En [[1994]] va abandonar CDC, fundant el seu propi partit, Acció Catalana, que va acabar aliant-se en [[Esquerra Republicana de Catalunya]] (ERC).
+Fon un dels fundadors del partit polític [[Convergència Democràtica de Catalunya]] (CDC) en [[1976]]. Entre els anys [[1980]] i [[1984]] eixercí el càrrec de Conseller de Cultura i Mijos de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Fon comissari del proyecte del Teatre Nacional de Catalunya, càrrec que va ocupar fins que en [[1992]] va dimitir per divergències en Josep Maria Flotats. En l'any [[1994]] va abandonar CDC, fundant el seu propi partit, Acció Catalana, que va acabar aliant-se en [[Esquerra Republicana de Catalunya]] (ERC).
-En l'any [[1996]] li va ser otorgada la Creu de Sant Jordi.
+En l'any [[1996]] li fon otorgada la Creu de Sant Jordi per part de la Generalitat catalana.
 == Obra ==
@@ Llínea 17: / Llínea 28: @@
 * ''Gran Geografía Comarcal de Catalunya'' (1981-1985), director.
 * ''Literatura de la Revolució i la Contrarevolució (1789-1849)'' (1998-2003).
+== Cites ==
+{{Cita|1962, A les ordens del nacionalisme radical [[Max Cahner]], primer Conseller de Cultura de [[Jordi Pujol]], [[Joan Fuster]] escriu, en tres mesos, la seua fantasia novelada del [[Regne de Valencia]]: 'Nosaltres els valencians' (Edicions 62), un ensaig carent de la mes absoluta rigorositat historica, pero que servia a les tesis anexionistes de la burguesia catalana i es converti en el catecisme de bojaca de molts universitaris incauts d'aquell moment. ('Tele/eXprés', 30.1.1979).|'¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní?' (Valéncia, 2005), per [[Teresa Puerto|Mª Teresa Puerto]]}}
+{{Cita|1985."Pacto cultural del Socialismo Valenciano" en el Conseller de Cultura catala, [[Max Cahner]], per a difondre en el territori valencià la falsa creacio dels "[[països catalans]]".|"¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatala). La suplantació d'una llengua. Segles XIX i XX", per [[Teresa Puerto|Mª Teresa Puerto Ferre]] (Valencia, 2005)}}
+== Referències ==
+* [https://www.parlament.cat/document/composicio/150323.pdf «III legislatura (17/06/1988-20/01/1992) Càrrecs parlamentaris i biografies dels diputats i diputades. Composició dels grups parlamentaris». Parlament de Catalunya. p. 62]
+* [https://www.elperiodico.com/es/politica/20131014/fallece-max-cahner-cofundador-de-cdc-y-exconseller-de-cultura-con-jordi-pujol-2746629 «Fallece Max Cahner, cofundador de CDC y 'exconseller' de Cultura con Jordi Pujol». El Periódico.com]
 == Enllaços externs ==
+{{Commonscat|Max Cahner}}
 * [https://es.wikipedia.org/wiki/Max_Cahner Max Cahner en Wikipedia]
@@ Llínea 26: / Llínea 48: @@
 [[Categoria:Escritors]]
 [[Categoria:Polítics]]
-[[Categoria:Catalanistes]]
+[[Categoria:Polítics de Catalunya]]
+[[Categoria:Polítics espanyols]]
 [[Categoria:Catalanisme]]