Diferència entre les revisions de "Cultura de Lituània" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No es mostren 5 edicions intermiges d'2 usuaris)

Llínea 3:

== Composició ètnica ==

Lituània té la població ètnicament més [[Societat homogénea|homogénea]] dels [[països bàltics]]. En el cens de 2001, 83.45% la població es va identificar a sí mateixa com a lituana ètnica, 6.74% com [[Poble polac]], 6.31% com [[Poble rus]], 1.23% com [[Poble ~~bielorús~~|~~bielorús~~]] i 2.27% com a membres d'atres grups ètnics. Els [[polacs en Lituània]] estan concentrats en la [[regió de Vilna]], facilitant que el partit de base ètnica [[Acció Electoral dels polacs en Lituània]] (AWPL), puga eixercir certa influència. En canvi els [[russos en Lituània]] estan més disseminats per tot el territori lituà.

Lituània té la població ètnicament més [[Societat homogénea|homogénea]] dels [[països bàltics]]. En el cens de 2001, 83.45% la població es va identificar a sí mateixa com a lituana ètnica, 6.74% com [[Poble polac]], 6.31% com [[Poble rus]], 1.23% com [[Poble bielorrús|bielorrús]] i 2.27% com a membres d'atres grups ètnics. Els [[polacs en Lituània]] estan concentrats en la [[regió de Vilna]], facilitant que el partit de base ètnica [[Acció Electoral dels polacs en Lituània]] (AWPL), puga eixercir certa influència. En canvi els [[russos en Lituània]] estan més disseminats per tot el territori lituà.

El [[poble lituà]] pot dividir-se en cinc grups principals: [[samogitis]], [[yotvingios]], [[Aukštaitija|aukstaitijanos]], [[Dzūkija|dzukijanos]] i [[lituans ~~prusos~~]], a pesar de que estos últims casi s'han extinguit. No obstant, els habitants de les ciutats són ~~cridats~~ lituans en forma general.

El [[poble lituà]] pot dividir-se en cinc grups principals: [[samogitis]], [[yotvingios]], [[Aukštaitija|aukstaitijanos]], [[Dzūkija|dzukijanos]] i [[lituans prussos]], a pesar de que estos últims casi s'han extinguit. No obstant, els habitants de les ciutats són nomenats lituans en forma general.

La composició ètnica dels lituans ha canviat significativament a lo llarc de la seua història. Un dels canvis més importants ha segut l'extermini del [[poble judeu]] durant el [[Holocaust]]. Abans de la [[Segona Guerra Mundial]] casi el 7,5% de la població lituana era d'orige judeu i li'ls coneixia com [[judeus lituans|litvaks]]. El 30% de la població de [[Vilna]] era judeua. Casi tots els lituans judeus varen ser assessinats pels [[Nazisme|nazis]] o varen emigrar i el cens de [[2001]] solament va contabilisar 4007 judeus.

Llínea 13:

El [[idioma lituà]] és [[Idioma oficial|oficial]] en Lituània. Pertany a la branca [[llengües bàltiques|bàltica]] de la família de [[llengües indoeuropees]] i s'utilisa l'[[alfabet llatí]] per a la seua escritura. És parlat per casi quatre millons de persones, principalment en [[Lituània]].

Es considera que l'idioma lituà ha ~~retingut~~, en pocs canvis, la mayor part dels elements del [[idioma protoindoeuropeu]]. Existixen varis dialectes del lituà, com el [[Aukštaitija|aukstaitijano]] o alt lituà i el [[Samogitios|samogiti]] o baix lituà.

Es considera que l'idioma lituà ha retengut, en pocs canvis, la mayor part dels elements del [[idioma protoindoeuropeu]]. Existixen varis dialectes del lituà, com el [[Aukštaitija|aukstaitijano]] o alt lituà i el [[Samogitios|samogiti]] o baix lituà.

Durant el periodo de la [[censura de la prensa lituana]] ([[1864]]–[[1904]]), l'us de l'idioma lituà fon censurat pels russos i solament podia ser escrit en una [[Variants de l'alfabet cirilic|variant de l'alfabet cirilic]]. La lliteratura lituana era cremada i es va prohibir la seua publicació. Les escoles, iglésies, corts, periòdics que durant estos anys exhibiren texts en [[Alfabet llatí|caràcters llatins]] s'enfrontaven a severes represàlies, ~~i fins i tot~~ s'envie a varis trangressors a [[Sibèria]].

Durant el periodo de la [[censura de la prensa lituana]] ([[1864]]–[[1904]]), l'us de l'idioma lituà fon censurat pels russos i solament podia ser escrit en una [[Variants de l'alfabet cirilic|variant de l'alfabet cirilic]]. La lliteratura lituana era cremada i es va prohibir la seua publicació. Les escoles, iglésies, corts, periòdics que durant estos anys exhibiren texts en [[Alfabet llatí|caràcters llatins]] s'enfrontaven a severes represàlies, e inclús s'envie a varis trangressors a [[Sibèria]].

== Lliteratura ==

Llínea 21:

La primera universitat va ser fundada en [[Vilna]] en [[1556]] pel rei de [[Polònia]] i Gran Duc de [[Lituània]] [[Esteban I Báthory]]. El primer llibre en idioma lituà va ser imprés en [[1562]] en [[Königsberg]] ([[Kaliningrat]]).

[[Categoria:Cultura de Lituània| ]]

@@ Llínea 3: / Llínea 3: @@
 == Composició ètnica ==
-Lituània té la població ètnicament més [[Societat homogénea|homogénea]] dels [[països bàltics]]. En el cens de 2001, 83.45% la població es va identificar a sí mateixa com a lituana ètnica, 6.74% com [[Poble polac]], 6.31% com [[Poble rus]], 1.23% com [[Poble bielorús|bielorús]] i 2.27% com a membres d'atres grups ètnics. Els [[polacs en Lituània]] estan concentrats en la [[regió de Vilna]], facilitant que el partit de base ètnica [[Acció Electoral dels polacs en Lituània]] (AWPL), puga eixercir certa influència. En canvi els [[russos en Lituània]] estan més disseminats per tot el territori lituà.
+Lituània té la població ètnicament més [[Societat homogénea|homogénea]] dels [[països bàltics]]. En el cens de 2001, 83.45% la població es va identificar a sí mateixa com a lituana ètnica, 6.74% com [[Poble polac]], 6.31% com [[Poble rus]], 1.23% com [[Poble bielorrús|bielorrús]] i 2.27% com a membres d'atres grups ètnics. Els [[polacs en Lituània]] estan concentrats en la [[regió de Vilna]], facilitant que el partit de base ètnica [[Acció Electoral dels polacs en Lituània]] (AWPL), puga eixercir certa influència. En canvi els [[russos en Lituània]] estan més disseminats per tot el territori lituà.
-El [[poble lituà]] pot dividir-se en cinc grups principals: [[samogitis]], [[yotvingios]], [[Aukštaitija|aukstaitijanos]], [[Dzūkija|dzukijanos]] i [[lituans prusos]], a pesar de que estos últims casi s'han extinguit. No obstant, els habitants de les ciutats són cridats lituans en forma general.
+El [[poble lituà]] pot dividir-se en cinc grups principals: [[samogitis]], [[yotvingios]], [[Aukštaitija|aukstaitijanos]], [[Dzūkija|dzukijanos]] i [[lituans prussos]], a pesar de que estos últims casi s'han extinguit. No obstant, els habitants de les ciutats són nomenats lituans en forma general.
 La composició ètnica dels lituans ha canviat significativament a lo llarc de la seua història. Un dels canvis més importants ha segut l'extermini del [[poble judeu]] durant el [[Holocaust]]. Abans de la [[Segona Guerra Mundial]] casi el 7,5% de la població lituana era d'orige judeu i li'ls coneixia com [[judeus lituans|litvaks]]. El 30% de la població de [[Vilna]] era judeua. Casi tots els lituans judeus varen ser assessinats pels [[Nazisme|nazis]] o varen emigrar i el cens de [[2001]] solament va contabilisar 4007 judeus.
@@ Llínea 13: / Llínea 13: @@
 El [[idioma lituà]] és [[Idioma oficial|oficial]] en Lituània. Pertany a la branca [[llengües bàltiques|bàltica]] de la família de [[llengües indoeuropees]] i s'utilisa l'[[alfabet llatí]] per a la seua escritura. És parlat per casi quatre millons de persones, principalment en [[Lituània]].
-Es considera que l'idioma lituà ha retingut, en pocs canvis, la mayor part dels elements del [[idioma protoindoeuropeu]]. Existixen varis dialectes del lituà, com el [[Aukštaitija|aukstaitijano]] o alt lituà i el [[Samogitios|samogiti]] o baix lituà.
+Es considera que l'idioma lituà ha retengut, en pocs canvis, la mayor part dels elements del [[idioma protoindoeuropeu]]. Existixen varis dialectes del lituà, com el [[Aukštaitija|aukstaitijano]] o alt lituà i el [[Samogitios|samogiti]] o baix lituà.
-Durant el periodo de la [[censura de la prensa lituana]] ([[1864]]–[[1904]]), l'us de l'idioma lituà fon censurat pels russos i solament podia ser escrit en una [[Variants de l'alfabet cirilic|variant de l'alfabet cirilic]]. La lliteratura lituana era cremada i es va prohibir la seua publicació. Les escoles, iglésies, corts,  periòdics que durant estos anys exhibiren texts en [[Alfabet llatí|caràcters llatins]] s'enfrontaven a severes represàlies, i fins i tot s'envie a varis trangressors a [[Sibèria]].
+Durant el periodo de la [[censura de la prensa lituana]] ([[1864]]–[[1904]]), l'us de l'idioma lituà fon censurat pels russos i solament podia ser escrit en una [[Variants de l'alfabet cirilic|variant de l'alfabet cirilic]]. La lliteratura lituana era cremada i es va prohibir la seua publicació. Les escoles, iglésies, corts,  periòdics que durant estos anys exhibiren texts en [[Alfabet llatí|caràcters llatins]] s'enfrontaven a severes represàlies, e inclús s'envie a varis trangressors a [[Sibèria]].
 == Lliteratura ==
@@ Llínea 21: / Llínea 21: @@
 La primera universitat va ser fundada en [[Vilna]] en [[1556]] pel rei de [[Polònia]] i Gran Duc de [[Lituània]] [[Esteban I Báthory]]. El primer llibre en idioma lituà va ser imprés en [[1562]] en [[Königsberg]] ([[Kaliningrat]]).
 [[Categoria:Cultura de Lituània| ]]