Canvis

A finals del [[sigle XIX]], per l'exportació de la [[Taronja (fruta)|taronja]], els poblats marítims de Borriana experimenten un gran auge comercial i, per això, molts comerciants de la zona comencen a fixar les seues residències front a la pròpia mar. Ademés, ya en [[1888]] el [[Ministeri de Foment]] concedix la construcció d'un [[embarcador]], (empresa que portaria a terme la casa [[Londres|londinenca]] ''Isaac & Sons'').  

A finals del [[sigle XIX]], per l'exportació de la [[Taronja (fruta)|taronja]], els poblats marítims de Borriana experimenten un gran auge comercial i, per això, molts comerciants de la zona comencen a fixar les seues residències front a la pròpia mar. Ademés, ya en [[1888]] el [[Ministeri de Foment]] concedix la construcció d'un [[embarcador]], (empresa que portaria a terme la casa [[Londres|londinenca]] ''Isaac & Sons'').  

No obstant, la concessió d'un autèntic port comercial se conseguix en [[1903]], gràcies al veí de la localitat D. Joaquín Peris Fuentes. En [[1908]] el futur port de Borriana es declara d'interés general, pero en [[1917]] Joaquín Peris se va vore obligat a vendre la concessió al municipi. En [[1921]] i gràcies a la gestió política de D. Jaime Chicharro, per R.O. de 18 de decembre, s'aproven dins dels presuposts estatals els proyectes del port i del seu ferrocarril auxiliar, traçant-se en menudes modificacions lo que hui és el pla general del port de Borriana. Pero el pla definitiu va ser de l'ingenier D. Luis Oliveros, adjudicant-se les obres en [[1923]] a D. José Friberg Egureu. El dic de Llevant, en la seua [[dàrsena]], començava a ser una realitat en [[1927]], finalisant-se en novembre de [[1932]] gràcies a l'esforç del ministre [[Segona República Espanyola|republicà]] D. [[Vicente Cantos Figuerola]]. Des del primer tram en construcció del mencionat dic, l'11 de decembre de [[1928]], ya es va fer a la mar el primer barco en taronges en les seues bodegues.  

No obstant, la concessió d'un autèntic port comercial se conseguix en [[1903]], gràcies al veí de la localitat D. Joaquín Peris Fuentes. En [[1908]] el futur port de Borriana es declara d'interés general, pero en [[1917]] Joaquín Peris se va vore obligat a vendre la concessió al municipi. En [[1921]] i gràcies a la gestió política de D. Jaime Chicharro, per R.O. de 18 de decembre, s'aproven dins dels presuposts estatals els proyectes del port i del seu ferrocarril auxiliar, traçant-se en chicotetes modificacions lo que hui és el pla general del port de Borriana. Pero el pla definitiu va ser de l'ingenier D. Luis Oliveros, adjudicant-se les obres en [[1923]] a D. José Friberg Egureu. El dic de Llevant, en la seua [[dàrsena]], començava a ser una realitat en [[1927]], finalisant-se en novembre de [[1932]] gràcies a l'esforç del ministre [[Segona República Espanyola|republicà]] D. [[Vicente Cantos Figuerola]]. Des del primer tram en construcció del mencionat dic, l'11 de decembre de [[1928]], ya es va fer a la mar el primer barco en taronges en les seues bodegues.  

Actualment, el port depén de la [[Generalitat Valenciana]], i ha perdut part de la seua inicial vàlua comercial.

Actualment, el port depén de la [[Generalitat Valenciana]], i ha perdut part de la seua inicial vàlua comercial.

   

   

=== Tràfic marítim i usos complementaris ===

=== Tràfic marítim i usos complementaris ===

A l'àrea ocupada pels usos complementaris li corresponen un total de 118.295 m², a on se destaquen dos activitats: la [[drassana]] (la zona de reparació naval) i l'[[aqüicultura]] (de recent implantació en el port de Borriana).

A l'àrea ocupada pels usos complementaris li corresponen un total de 118.295 m², a on se destaquen dos activitats: la [[darassana]] (la zona de reparació naval) i l'[[aqüicultura]] (de recent implantació en el port de Borriana).

La zona dedicada a la drassana està ubicada junt al [[dic]] del port i llimita en la plaja, ocupant una superfície de 36.709 m², dels quals utilisa 457 metros llineals de [[Moll (construcció)|moll]].  

La zona dedicada a la darassana està ubicada junt al [[dic]] del port i llimita en la plaja, ocupant una superfície de 36.709 m², dels quals utilisa 457 metros llineals de [[Moll (construcció)|moll]].  

Entre [[1997]] i [[2004]] el número de bucs de tràfic comercial que ha passat pel port ha anat disminuint paulatinament, passant dels 119 bucs de 1997 als 54 de 2004 (a partir de [[2005]] les estadístiques inclouen les senyes corresponents a les embarcacions de les [[piscifactoria|piscifactories]], per lo qual el tràfic se multiplica per 10). Una atra senya significativa és la pràctica desaparició del tràfic exterior des de [[2003]] i l'aparició esporàdica del tràfic interior en 2002 i 2003. No obstant l'[[arqueig]] brut manté la tendència general passant de les casi 110.000 TRB de 1997 a les menys de 45.000 de 2006.

Entre [[1997]] i [[2004]] el número de bucs de tràfic comercial que ha passat pel port ha anat disminuint paulatinament, passant dels 119 bucs de 1997 als 54 de 2004 (a partir de [[2005]] les estadístiques inclouen les senyes corresponents a les embarcacions de les [[piscifactoria|piscifactories]], per lo qual el tràfic se multiplica per 10). Una atra senya significativa és la pràctica desaparició del tràfic exterior des de [[2003]] i l'aparició esporàdica del tràfic interior en 2002 i 2003. No obstant l'[[arqueig]] brut manté la tendència general passant de les casi 110.000 TRB de 1997 a les menys de 45.000 de 2006.

== Vore també ==

== Vore també ==

*[[Ports de la Comunitat Valenciana]]

* [[Ports de la Comunitat Valenciana]]

 

== Referències ==

== Referències ==

* [http://www.naturayeducacion.com/castillos/castellon/planabaixa/borriana/puerto.asp www.naturayeducacion.com (Història del Port de Borriana)]

* [http://www.naturayeducacion.com/castillos/castellon/planabaixa/borriana/puerto.asp www.naturayeducacion.com (Història del Port de Borriana)]

[[Categoria:Ports deportius de la Comunitat Valenciana|Borriana]]

[[Categoria:Ports deportius de la Comunitat Valenciana|Borriana]]

[[Categoria:Deport en la província de Castelló]]

[[Categoria:Deport en la província de Castelló]]