Diferència entre les revisions de "San Josep"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No se mostra una edició intermija del mateix usuari)
Llínea 17: Llínea 17:
 
* [[Falles]]
 
* [[Falles]]
 
* [[Dia del Pare]]
 
* [[Dia del Pare]]
 
+
   
 
== Referències ==
 
== Referències ==
  
Llínea 26: Llínea 26:
 
== Bibliografia ==
 
== Bibliografia ==
  
* Molanus (1776) [1570]. ''De Historia SS Imaginum et Picturarum Lovaina: Typis Academicis''
 
* Zorrell, Francisco. (1931). ''Lexicon graecum Novi Testamenti''. París, col. 1307-1308
 
 
* Llamera, B. (1953). ''Teología de San José''. Madrid: Biblioteca de Autores Cristianos
 
* Llamera, B. (1953). ''Teología de San José''. Madrid: Biblioteca de Autores Cristianos
 
* Martelet, Bernard (1999). ''José de Nazaret, el hombre de confianza''. 321 pp (4a edición). Madrid: Ediciones Palabra. ISBN: 84-8239-324-3
 
* Martelet, Bernard (1999). ''José de Nazaret, el hombre de confianza''. 321 pp (4a edición). Madrid: Ediciones Palabra. ISBN: 84-8239-324-3
 +
* Molanus (1776) [1570]. ''De Historia SS Imaginum et Picturarum Lovaina: Typis Academicis''
 
* Stramare, S. (2000). ''José, esposo de la Virgen María''. En Leonardi, C.; Riccardi, A.; Zarri, G., eds. Diccionario de los Santos, Volumen II. España: San Pablo. pp. 1213-1219. ISBN: 84-285-2259-6
 
* Stramare, S. (2000). ''José, esposo de la Virgen María''. En Leonardi, C.; Riccardi, A.; Zarri, G., eds. Diccionario de los Santos, Volumen II. España: San Pablo. pp. 1213-1219. ISBN: 84-285-2259-6
 +
* Zorrell, Francisco. (1931). ''Lexicon graecum Novi Testamenti''. París, col. 1307-1308
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==

Última revisió del 08:29 4 feb 2026

Pintura de San Josep per William Dyce

San Josep de Nazaret o simplement San Josep​ va ser, segons la tradició cristiana, l'espós de María, qui era la mare de Jesús i, per tant, pare putatiu de Jesús. En la Bíblia apareix en els evangelis de Mateo i de Lucas.

Història[editar | editar còdic]

Segons l'Evangeli de Mateo, era d'ofici artesà (en l'original grec, τέκτων; Mateo 13:55a), lo que ya en els primers sigles del cristianisme es va concretar en fuster, professió que hauria ensenyat al seu fill, de qui l'Evangeli de Marcos afirma que era «fuster».​ Les genealogies colocades al principi dels evangelis de Mateo​ i Lucas​ presenten a Josep com a descendent del rei David. Segons Lucas, Josep vivia encara quan Jesús tenia dotze anys.​ Com cap evangeliste ho menciona durant el ministeri públic de Jesús, es presumix que José havia mort ans que este tinguera lloc. L'Evangeli de Mateo li crida «just»,i​ lo que s'interpreta com ser fidel a la Torà.

La figura de Josep fon contemplada i admirada per diversos pares i doctors de l'Iglésia, i és hui objecte d'estudi d'una branca particular de la teologia, la josefologia.

Santoral[editar | editar còdic]

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

  • Escuela Bíblica de Jerusalén, ed. (1976). Biblia de Jerusalén (Edición Española). Bilbao (España): Desclée de Brouwer. p. 1387. ISBN 84-330-0022
  • Historia de José el Carpintero (Edmundo González Blanco, trad.). Los Evangelios Apócrifos
  • Williams, translated by Frank (2013). The Panarion of Epiphanius of Salamis. (Second, revised edición). Leiden [u.a.]: Brill

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Llamera, B. (1953). Teología de San José. Madrid: Biblioteca de Autores Cristianos
  • Martelet, Bernard (1999). José de Nazaret, el hombre de confianza. 321 pp (4a edición). Madrid: Ediciones Palabra. ISBN: 84-8239-324-3
  • Molanus (1776) [1570]. De Historia SS Imaginum et Picturarum Lovaina: Typis Academicis
  • Stramare, S. (2000). José, esposo de la Virgen María. En Leonardi, C.; Riccardi, A.; Zarri, G., eds. Diccionario de los Santos, Volumen II. España: San Pablo. pp. 1213-1219. ISBN: 84-285-2259-6
  • Zorrell, Francisco. (1931). Lexicon graecum Novi Testamenti. París, col. 1307-1308

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons