Diferència entre les revisions de "Opèrcul"
Sense resum d'edició |
Sense resum d'edició |
||
| (No se mostra una edició intermija del mateix usuari) | |||
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
La morfologia d'esta característica anatòmica té grans variacions entre espècies. Per eixemple, ''[[Lepomis macrochirus]]'' té extensió arredonida orientada posterior i dorsalment en una chicoteta taca [[Negre|negra]]. En algunes espècies l'opèrcul pot espentar aigua des de la cavitat bucal a través de les brànquies. L'opèrcul protegix la brànquia en peixos òsseus. | La morfologia d'esta característica anatòmica té grans variacions entre espècies. Per eixemple, ''[[Lepomis macrochirus]]'' té extensió arredonida orientada posterior i dorsalment en una chicoteta taca [[Negre|negra]]. En algunes espècies l'opèrcul pot espentar aigua des de la cavitat bucal a través de les brànquies. L'opèrcul protegix la brànquia en peixos òsseus. | ||
Per ad alguns peixos, l'opèrcul és vital per a l'obtenció d'[[oxigen]]. S'obri quan la boca es tanca, causant pressió negativa al costat extern de les brànquies per a que l'[[aigua]] fluïxca cap a la menor pressió a través d'estes, permetent l'intercanvi d'oxigen en les lameles (''lamelae''). Els peixos cartilaginosos (''Chondrichthyes'') no tenen opèrcul; tenen atres métodos per al pas d'aigua per les brànquies. En la respiració equival a 25 respiracions per segon. | Per ad alguns peixos, l'opèrcul és vital per a l'obtenció d'[[oxigen]]. S'obri quan la boca es tanca, causant pressió negativa al costat extern de les brànquies per a que l'[[aigua]] fluïxca cap a la menor pressió a través d'estes, permetent l'intercanvi d'oxigen en les lameles (''lamelae''). Els peixos cartilaginosos (''Chondrichthyes'') no tenen opèrcul; tenen atres métodos per al pas d'aigua per les brànquies. En la respiració equival a 25 respiracions per segon. | ||
[[Categoria:Biologia]] | [[Categoria:Biologia]] | ||
[[Categoria:Anatomia]] | [[Categoria:Anatomia]] | ||
[[Categoria:Peixos]] | [[Categoria:Peixos]] | ||
Última revisió del 11:35 6 feb 2026
L'opèrcul dels peixos òsseus (Osteichthyes) és una aleta d'os dur que cobrix i protegix les brànquies. En la majoria dels peixos, el llímit posterior de l'opèrcul marca el llímit entre el cap i el tronc.
Parts de l'opèrcul
[editar | editar còdic]L'opèrcul està compost de quatre ossos:
- Opèrcul
- Preopèrcul
- Interopèrcul
- Subopèrcul
La morfologia d'esta característica anatòmica té grans variacions entre espècies. Per eixemple, Lepomis macrochirus té extensió arredonida orientada posterior i dorsalment en una chicoteta taca negra. En algunes espècies l'opèrcul pot espentar aigua des de la cavitat bucal a través de les brànquies. L'opèrcul protegix la brànquia en peixos òsseus.
Per ad alguns peixos, l'opèrcul és vital per a l'obtenció d'oxigen. S'obri quan la boca es tanca, causant pressió negativa al costat extern de les brànquies per a que l'aigua fluïxca cap a la menor pressió a través d'estes, permetent l'intercanvi d'oxigen en les lameles (lamelae). Els peixos cartilaginosos (Chondrichthyes) no tenen opèrcul; tenen atres métodos per al pas d'aigua per les brànquies. En la respiració equival a 25 respiracions per segon.