Diferència entre les revisions de "Formage"
Sense resum d'edició |
Sense resum d'edició |
||
| (No es mostren 9 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 7: | Llínea 7: | ||
El greix de la llet és el nutrient que més influïx en el tast del formage. La llet sancera és la més rica en greix, pero en certs casos per a poder reduir el contingut greixós dels formages s'usa la seua versió desnatada o semi, lo qual també pot disminuir el tast del producte final. | El greix de la llet és el nutrient que més influïx en el tast del formage. La llet sancera és la més rica en greix, pero en certs casos per a poder reduir el contingut greixós dels formages s'usa la seua versió desnatada o semi, lo qual també pot disminuir el tast del producte final. | ||
== Elaboració == | |||
* Coagulació de la llet: la llet es vertix en uns depòsits a on s'afig el cuall o els ferments làctics per a coagular-la. D'esta mescla s'obté una part sòlida que és la cuallà i una atra part líquida, el sèrum. | |||
* Tractament per a llevar el sèrum: se somet la cuallà a diferents tractaments: trocejat, calfament, batut... per a eliminar el sèrum i obtindre una massa granulosa. | |||
* Molejat i prensat: s'introduïx la cuallà en mòles i es prensa. | |||
* Salat (sec o humit): el salat es realisa per a evitar que en el producte es desenrollen microorganismes roïns i també per a realçar el sabor. Per mig d'este procés se forma la corfa que cobrix i protegix el formage. | |||
* Maduració: segons el tipo de formage, la duració d'este procés serà major o menor. Se realisa en condicions ambientals específiques, en càmares frigorífiques, bodegues, coves naturals, etc... | |||
== Classificació == | == Classificació == | ||
Encara que existixen diverses formes de classificar els formages, estes són algunes de les més habituals: | Encara que existixen diverses formes de classificar els formages, estes són algunes de les més habituals: | ||
| Llínea 15: | Llínea 27: | ||
- De vaca | - De vaca | ||
- D'ovella | - D'ovella | ||
- De cabra | - De cabra | ||
- Mescla dels anteriors | - Mescla dels anteriors | ||
| Llínea 22: | Llínea 37: | ||
- Fresc, el formage està llest una volta fabricat, sense necessitat de temps de maduració. | - Fresc, el formage està llest una volta fabricat, sense necessitat de temps de maduració. | ||
- Blanc pasteurisat, tampoc requerix maduració. És el formage fresc que s'ha pasteurisat el coàgul obtingut. | - Blanc pasteurisat, tampoc requerix maduració. És el formage fresc que s'ha pasteurisat el coàgul obtingut. | ||
- Madurat, despuix de la seua elaboració se requerix un temps de maduració, segons la qual els diferenciem entre Tendres (maduració mínima de 7 dies), Semicurat (35 dias), Curat (105 dies), Vell (180 dies) i més Vell (270 dies). | - Madurat, despuix de la seua elaboració se requerix un temps de maduració, segons la qual els diferenciem entre Tendres (maduració mínima de 7 dies), Semicurat (35 dias), Curat (105 dies), Vell (180 dies) i més Vell (270 dies). | ||
- Madurat en verdets, la maduració se pot produir en l'interior del formage, en la superfície o en abdós parts. | - Madurat en verdets, la maduració se pot produir en l'interior del formage, en la superfície o en abdós parts. | ||
| Llínea 29: | Llínea 47: | ||
- Àcit | - Àcit | ||
- Mixte, molt àcit i poc enzimàtic | - Mixte, molt àcit i poc enzimàtic | ||
- Mixte, poc àcit i molt enzimàtic | - Mixte, poc àcit i molt enzimàtic | ||
- Enzimàtic | - Enzimàtic | ||
| Llínea 36: | Llínea 57: | ||
- Formage desnatat (0% - 10%) | - Formage desnatat (0% - 10%) | ||
- Formage semidesnatat (10% - 25%) | |||
- Formage semidesnatat (10% - 25%) | |||
- Formage semigreix (25% - 45%) | - Formage semigreix (25% - 45%) | ||
- Formage greix (45% - 60%) | - Formage greix (45% - 60%) | ||
- Formage extragreix (més del 60%) | - Formage extragreix (més del 60%) | ||
* Per la regió d'orige: | * Per la regió d'orige: | ||
- En Denominació d'Orige Protegida (DOP): se marquen en el logo específic DOP. Són formages que tenen unes característiques que | - En Denominació d'Orige Protegida (DOP): se marquen en el logo específic DOP. Són formages que tenen unes característiques que a soles se donen en un entorn natural i gràcies als productors de la zona a la que estan associats, en la que ha de desenrollar-se per complet el seu procés de producció del producte. | ||
- En Indicació Geogràfica Protegida (IGP): Indica que el formage té unes característiques específiques d'una zona determinada, al menys, una de les seues etapes del seu procés d'elaboració. | |||
== Propietats == | |||
El formage, al ser un producte derivat de la llet, posseïx quasi les mateixes propietats que la llet. El formage aporta proteines, [[calci]] i [[fòsfor]] (sobretot els formages més durs), [[vitamines]] A (formages més greixos) i del grup B (els més molls). | |||
== Curiositats == | |||
En tot el món existixen més de 2.000 varietats de formages, en [[Espanya]] sobre unes 100 varietats, en la [[Comunitat Valenciana]] més de 5 varietats. El formage més consumit és el formage italià tipo mozzarella. | |||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
{{DGLV|Formage}} | |||
* [https://esqueso.es/lo-mejores-quesos-de-la-comunidad-valenciana Los quesos de la Comunidad Valenciana, sabores autóctonos y de calidad - Es Queso] | |||
* [https://www.lasprovincias.es/planes/quesos-valencianos-20171103002343-ntvo.html Quesos valencianos - Las Provincias] | |||
[[Categoria: Aliments]] | [[Categoria: Aliments]] | ||
[[Categoria: Làcteus]] | [[Categoria: Làcteus]] | ||