Diferència entre les revisions de "Idioma ucranià"

L''''ucranià''' (''украї́нська мо́ва'', transliteració: ukraïns'ka mova [ukrɑ'jinʲsʲkɑ ˈmɔʋɑ]) és una [[Llengües eslaves|llengua eslava]] oriental, una de les [[tres]] que formen este grup de llengües; les atres dos són el [[Idioma rus|rus]] i el [[Idioma bielorrus|bielorrus]]. L'ucranià escrit guarda certes similituts en abdós llengües, encara en notables diferències. El bielorrus i l'ucranià sorgiren de l'[[idioma ruté]] antic o mig. No obstant, l'ucranià parlat se pareix més al [[Idioma polac|polac]], que alguns atribuïxen, en part, a la influència del polac sobre el ruteni i l'ucranià. Se li solia dir "chicotet rus".

L'idioma ucranià està actualment mergit d'un llarc periodo de decliu. Encara que hi ha casi cinquanta millons d'ucranians en tot lo món, incloent 37,5 millons en [[Ucrània]] (77,8% de la població total), a soles en Ucrània occidental l'ucranià és l'idioma que predomina. En [[Kiev]] se parlen abdós llengües, un canvi notable des del passat recent quan la ciutat era principalment rusparlant. El canvi ha segut causat en gran mida per l'influència de la població rural i les migracions des de les regions occidentals d'Ucrània, pero també per alguns natius de Kiev que recorrien a l'idioma que parlen en casa i en la vida cotidiana. En el nort i centre de Ucrània, el rus és la llengua de la població urbana, mentres que l'ucranià és molt més comú en les zones rurals. En el sur i est d'Ucrània, el rus predomina inclús en les àrees rurals, i en [[Crimea]] l'ucranià està casi absent.

Pot esperar-se un aument de l'us de l'idioma ucranià en Ucrània mentres la població rural (Encara abrumadorament ucranòfona) migre cap a les ciutats i s'origine un us més ampli en Ucrània central. La tradició lliterària de l'ucranià s'està desenrollant ràpidament, superant les conseqüències d'un llarc periodo d'obstulació al seu desenroll per supressió directa o simplement per la carència de polítique incentives per part de l'estat.

*[[Ucrània]]

*[[Llengües eslaves]]