Diferència entre les revisions de "Moneda"
Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat' |
Sense resum d'edició |
||
| (No es mostren 9 edicions intermiges d'4 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Image:Reverso 1 euro.jpg|250px|thumb|right|<CENTER>Moneda de l'Euro.</CENTER>]] | [[Image:Reverso 1 euro.jpg|250px|thumb|right|<CENTER>Moneda de l'Euro.</CENTER>]] | ||
[[File:Un Euro.jpg|thumb|300px|right|<center>Monedes d'un [[euro]]</center>]] | [[File:Un Euro.jpg|thumb|300px|right|<center>Monedes d'un [[euro]]</center>]] | ||
'''Moneda''' és la peça d'un material resistent, normalment un [[metal]] acunyat en forma de disc, que s'utilisa com a mig de canvi ([[diners]]) pel seu [[Valor (Numismàtica)|valor llegal o intrínsec]] i com a [[unitat de conte]]. També se li diu moneda a la [[divisa]] de [[moneda de curs llegal|curs llegal]] d'un Estat. La ciència que estudia les monedes se denomina [[Numismàtica]]. | '''Moneda''' és la peça d'un material resistent, normalment un [[metal]] acunyat en forma de disc, que s'utilisa com a mig de canvi ([[diners]]) pel seu [[Valor (Numismàtica)|valor llegal o intrínsec]] i com a [[unitat de conte]]. També se li diu moneda a la [[divisa]] de [[moneda de curs llegal|curs llegal]] d'un Estat. La ciència que estudia les monedes se denomina [[Numismàtica]]. | ||
== Antecedents == | == Antecedents == | ||
| Llínea 7: | Llínea 7: | ||
=== Primera moneda === | === Primera moneda === | ||
[[File:BMC 06.jpg|thumb|right|Moneda del sigle VI a. C. 1/3 d'Estàtera, | [[File:BMC 06.jpg|thumb|right|Moneda del sigle VI a. C. 1/3 d'Estàtera, Amberes i revers]] | ||
Les primeres monedes foren acunyades en caràcter oficial, en [[Lídia]] (hui [[Turquia]]), un poble d'[[Àsia Menor]], aproximadament entre els anys [[680 a. C.|680]] i [[560 a. C.]] Fon provablement durant el regnat d'[[Ardis de Lídia]] quan els lidis començaren a acunyar moneda, encara que alguns numismàtics han propost dates anteriors o posteriors, com el regnat de [[Giges de Lídia]] o el de [[Cres]] "L'Opulent". Estes acunyacions porten com a símbol heràldic un [[lleó (animal)|lleó]] representant a la [[Dinastia Mermnada]] a la qual pertanyien els reis. La peça fon acunyada en electre (aleació natural d'[[or]] i [[argent]]) i en un pes de 4,75 [[grams]] i un valor d'un terç d'Estàtera. | Les primeres monedes foren acunyades en caràcter oficial, en [[Lídia]] (hui [[Turquia]]), un poble d'[[Àsia Menor]], aproximadament entre els anys [[680 a. C.|680]] i [[560 a. C.]] Fon provablement durant el regnat d'[[Ardis de Lídia]] quan els lidis començaren a acunyar moneda, encara que alguns numismàtics han propost dates anteriors o posteriors, com el regnat de [[Giges de Lídia]] o el de [[Cres]] "L'Opulent". Estes acunyacions porten com a símbol heràldic un [[lleó (animal)|lleó]] representant a la [[Dinastia Mermnada]] a la qual pertanyien els reis. La peça fon acunyada en electre (aleació natural d'[[or]] i [[argent]]) i en un pes de 4,75 [[grams]] i un valor d'un terç d'Estàtera. | ||
| Llínea 38: | Llínea 38: | ||
Les funcions de les monedes es troben íntimament relacionades en les funcions del [[diners]] (que és lo que representa) que es passen a detallar: | Les funcions de les monedes es troben íntimament relacionades en les funcions del [[diners]] (que és lo que representa) que es passen a detallar: | ||
*'''Mida de valor:''' és la mida de valor ya que el valor de les coses pot ser representat per mig de les unitats que ella representa. | * '''Mida de valor:''' és la mida de valor ya que el valor de les coses pot ser representat per mig de les unitats que ella representa. | ||
*'''Instrument d'adquisició directa:''' ya que permet adquirir qualsevol be en funció del seu valor. | * '''Instrument d'adquisició directa:''' ya que permet adquirir qualsevol be en funció del seu valor. | ||
*'''Instrument de lliberació de deutes:''' pel fet que té una força cancelatòria de les mateixes al constituir-se en un mig de pagament reconegut llegalment. | * '''Instrument de lliberació de deutes:''' pel fet que té una força cancelatòria de les mateixes al constituir-se en un mig de pagament reconegut llegalment. | ||
*'''Mig d'atesorament de riquees:''' es pot atesorar per a necessitats futures pel fet que conserva indefinidament el seu valor. | * '''Mig d'atesorament de riquees:''' es pot atesorar per a necessitats futures pel fet que conserva indefinidament el seu valor. | ||
== La moneda com a mig de pagament == | == La moneda com a mig de pagament == | ||
Les característiques que presenta la moneda com a mig de pagament, es poden sintetisar en les següents: | Les característiques que presenta la moneda com a mig de pagament, es poden sintetisar en les següents: | ||
*El gran valor que representa en relació al seu pes i volum. | * El gran valor que representa en relació al seu pes i volum. | ||
*Reconeiximent unànim com a mig de pagament que impedix jujar sobre la seua calitat. | * Reconeiximent unànim com a mig de pagament que impedix jujar sobre la seua calitat. | ||
*La seua divisibilitat que permet fraccionar el seu valor en forma illimitada | * La seua divisibilitat que permet fraccionar el seu valor en forma illimitada | ||
*La dificultat en la seua falsificació que impedix la circulació d'un mig de pagament que no es troba degudament controlat, ya que en cada país s'aprova a soles una moneda al mateix temps. | * La dificultat en la seua falsificació que impedix la circulació d'un mig de pagament que no es troba degudament controlat, ya que en cada país s'aprova a soles una moneda al mateix temps. | ||
== Característiques de les monedes == | == Característiques de les monedes == | ||
| Llínea 83: | Llínea 83: | ||
* [[Categoria:Unions monetàries]] | * [[Categoria:Unions monetàries]] | ||
* [[Paritat de poder adquisitiu]] | * [[Paritat de poder adquisitiu]] | ||
== Referències == | == Referències == | ||
* O'Sullivan, Arthur; Steven M. Sheffrin (2003). Economics: Principles in Action. Pearson: Prentice Hall. pp. 243. ISBN 0-13-063085-3 | * O'Sullivan, Arthur; Steven M. Sheffrin (2003). Economics: Principles in Action. Pearson: Prentice Hall. pp. 243. ISBN 0-13-063085-3 | ||