Diferència entre les revisions de "Domingo Gimeno"
Sense resum d'edició |
|||
| (No es mostren 2 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 125: | Llínea 125: | ||
En el sigle XXI, disponem d'investigació i mijos técnics suficients per a demostrar sense dubtes la verdadera història de la Corona d'Aragó i de tots els estats que la formaven, pero des de la renaixença, el catalanisme ha pres més en sério les faules creades per cronistes o historiadors romàntics i creadors de falses relíquies que les fonts séries i documentades, perque estes negen absolutament les seues teories, deixant-los en total evidència.|[[Domingo Gimeno Peña]], en el seu artícul ''El Peno de la Conquista'', publicat en la [[Revista Renou|revista Renou]] nº 53 (Novembre, [[2005]]) que edita l'associació [[Cardona Vives]]}} | En el sigle XXI, disponem d'investigació i mijos técnics suficients per a demostrar sense dubtes la verdadera història de la Corona d'Aragó i de tots els estats que la formaven, pero des de la renaixença, el catalanisme ha pres més en sério les faules creades per cronistes o historiadors romàntics i creadors de falses relíquies que les fonts séries i documentades, perque estes negen absolutament les seues teories, deixant-los en total evidència.|[[Domingo Gimeno Peña]], en el seu artícul ''El Peno de la Conquista'', publicat en la [[Revista Renou|revista Renou]] nº 53 (Novembre, [[2005]]) que edita l'associació [[Cardona Vives]]}} | ||
{{Cita|[...] L'orige de les barres es polemic, els historiadors catalanistes en l'obsessio per liderar la Corona d'Arago, no han dubtat en crear llegendes o falsificar heraldiques en murals, escultures, panteons, documents, etc... | |||
La famosa llegenda de Wifred el Pilos en els dits ensangrentat i l'escut, existent en el 'Llibre dels Feyts d'Armes de Catalunya' es un cumul de desproposits: En l'epoca dels protagonistes no existia l'heraldica, hasta el sigle XIV les barres eren dos i no quatre, els dos protagonistes no eren coetaneus, i recentment ha aparegut una historia castellana anterior, en la que nomes canvien els protagonistes. 'El repetido libro atribuido a Boades, que ha pasado mucho tiempo por auténtico, es como recientemente se ha demostrado, una falsificación perpetrada entre 1673 y 1675, por el mencionado Gaspar y Jolpi, persona avezada en este linaje de supercherías' (F. Almela i Vives. El Escudo de Valencia). [...]|'Heraldica en la Corona d'Arago', per Domingo Gimeno Peña ([[Revista Renou]], nº 56, novembre 2006), editada per l'Associació Cultural Cardona i Vives de Castelló}} | |||
{{Cita|Hi hagué un periodo de temps en que entitats valencianistes, com és el cas de [[Lo Rat Penat]], acceptaren l'acort ortogràfic de les Bases d'ortografia valenciana de [[1932]], conegudes com a [[Normes de Castelló]] fins que es donaren conter de l'engany. Eixes bases tenien com a finalitat que la llengua valenciana convergira en el català. Despuix d'uns anys, se trobà el document original, que estava en mans privades i que la Generalitat Valenciana l'adquirí. El document original que se firmà contenia 32 bases ortogràfiques -igual que l'any en que se firmaren-, quan a l'any següent es publicaren eixes bases per part de l'Ajuntament de Valéncia s'afegiren 2 bases més, en total 34, fent-se una falsetat documental. Denunciada dita falsetat documental en un artícul de l'investigador i escritor castellonenc, [[Domingo Gimeno]] (''Falsetat documental'' de 3 de febrer de 2014, publicat en la [[revista Renou]] nº 60, editada per l'[[Cardona i Vives|associació cultural Cardona i Vives de Castelló]]). També se trobaren unes cartes, en els documents de [[Salvador Guinot]], a on se comentava l'intencionalitat de dit acort, la suplantació de la llengua valenciana (Conferència titulada ''Bases per a l'unificació ortogràfica valenciana. Castelló 1932'', oferida a l'associació cultural Cardona i Vives de Castelló pel professor de llengua valenciana, [[Joan Sancho]], en l'any [[2007]])}} | {{Cita|Hi hagué un periodo de temps en que entitats valencianistes, com és el cas de [[Lo Rat Penat]], acceptaren l'acort ortogràfic de les Bases d'ortografia valenciana de [[1932]], conegudes com a [[Normes de Castelló]] fins que es donaren conter de l'engany. Eixes bases tenien com a finalitat que la llengua valenciana convergira en el català. Despuix d'uns anys, se trobà el document original, que estava en mans privades i que la Generalitat Valenciana l'adquirí. El document original que se firmà contenia 32 bases ortogràfiques -igual que l'any en que se firmaren-, quan a l'any següent es publicaren eixes bases per part de l'Ajuntament de Valéncia s'afegiren 2 bases més, en total 34, fent-se una falsetat documental. Denunciada dita falsetat documental en un artícul de l'investigador i escritor castellonenc, [[Domingo Gimeno]] (''Falsetat documental'' de 3 de febrer de 2014, publicat en la [[revista Renou]] nº 60, editada per l'[[Cardona i Vives|associació cultural Cardona i Vives de Castelló]]). També se trobaren unes cartes, en els documents de [[Salvador Guinot]], a on se comentava l'intencionalitat de dit acort, la suplantació de la llengua valenciana (Conferència titulada ''Bases per a l'unificació ortogràfica valenciana. Castelló 1932'', oferida a l'associació cultural Cardona i Vives de Castelló pel professor de llengua valenciana, [[Joan Sancho]], en l'any [[2007]])}} | ||
| Llínea 152: | Llínea 155: | ||
* [[Josep Àngels Castelló]] | * [[Josep Àngels Castelló]] | ||
* [[Josep Maria Guinot]] | * [[Josep Maria Guinot]] | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| Llínea 163: | Llínea 166: | ||
[[Categoria:Escritors valencians]] | [[Categoria:Escritors valencians]] | ||
[[Categoria:Escritors en valencià]] | [[Categoria:Escritors en valencià]] | ||
[[Categoria: | [[Categoria:Valencianistes]] | ||