| Llínea 1: |
Llínea 1: |
| | [[Archiu:Mike Birbiglia.jpg|thumb|Un humoriste explicant un succeït en una actuació.]] | | [[Archiu:Mike Birbiglia.jpg|thumb|Un humoriste explicant un succeït en una actuació.]] |
| − | Un '''succeït''' és una chicoteta [[narració]] o una série curta de [[paraules]], fruit de l'[[imaginació]], que pot ser parlada o escrita, i que té l'intenció de fer riure a l'oyent o el llector. Normalment perseguix una finalitat humorística, també hi ha acudits en connotacions polítiques, rivalitats deportives, etc. Se diu que hi ha succeïs "bons" i succeïts "roïns", depenent de l’efecte final causat. Moltes voltes això és influenciat directament per la manera com se presenta el succeït, és dir, com ''s'explica el scceït''. | + | Un '''succeït''', en castellà ''chiste'', és una chicoteta [[narració]] o una série curta de [[paraules]], fruit de l'[[imaginació]], que pot ser parlada o escrita, i que té l'intenció de fer riure a l'oyent o el llector. Normalment perseguix una finalitat humorística, també hi ha acudits en connotacions polítiques, rivalitats deportives, etc. Se diu que hi ha succeïs "bons" i succeïts "roïns", depenent de l’efecte final causat. Moltes voltes això és influenciat directament per la manera com se presenta el succeït, és dir, com ''s'explica el scceït''. |
| | | | |
| | En canvi, una [[broma]], consistix en crear una situació còmica a partir d'una persona, una situació o un acontenyiment reals, mentres que un ''gag'' diferix del succeït en que l'humor no és verbal, sino visual (per eixemple llançar un pastiç de nata a la cara d'algú). | | En canvi, una [[broma]], consistix en crear una situació còmica a partir d'una persona, una situació o un acontenyiment reals, mentres que un ''gag'' diferix del succeït en que l'humor no és verbal, sino visual (per eixemple llançar un pastiç de nata a la cara d'algú). |
| Llínea 13: |
Llínea 13: |
| | * Per qué els succeïts tenen un inici elaborat i a sovint repetitiu: La repetició establix el patró familiar en el cervell. Un método usual és repetir aproximadament la mateixa història dos vegades per tal de, despuix, dir la part graciosa la tercera vegada que es conta l'història. Les primeres dos vegades de l'història evoquen un patró familiar en el cervell, i d'esta manera preparen el cervell per a la part còmica. | | * Per qué els succeïts tenen un inici elaborat i a sovint repetitiu: La repetició establix el patró familiar en el cervell. Un método usual és repetir aproximadament la mateixa història dos vegades per tal de, despuix, dir la part graciosa la tercera vegada que es conta l'història. Les primeres dos vegades de l'història evoquen un patró familiar en el cervell, i d'esta manera preparen el cervell per a la part còmica. |
| | * Per qué els succeïts en freqüència recorren a [[estereotip]]s: l'us d'estereotips crea un nexe en una conducta familiar esperada, alforrant temps en l'introducció del succeït. Hi ha varietats d'històries ben conegudes (per eixemple, el [[geni]] de la llàntia), que alforren temps en l'introducció i establixen un patró familiar. | | * Per qué els succeïts en freqüència recorren a [[estereotip]]s: l'us d'estereotips crea un nexe en una conducta familiar esperada, alforrant temps en l'introducció del succeït. Hi ha varietats d'històries ben conegudes (per eixemple, el [[geni]] de la llàntia), que alforren temps en l'introducció i establixen un patró familiar. |
| − | | + | |
| − | | |
| | == Referències == | | == Referències == |
| | {{Referències}} | | {{Referències}} |