Diferència entre les revisions de "José María Íñigo"
Sense resum d'edició |
Sense resum d'edició |
||
| (No es mostren 6 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 4: | Llínea 4: | ||
| peu = | | peu = | ||
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | | nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | ||
| ocupació = Periodiste | | ocupació = Periodiste, presentador i escritor. | ||
| data_naix = 4 de juny de [[1942]] | | data_naix = 4 de juny de [[1942]] | ||
| lloc_naix = [[Bilbao]], [[País Vasc]], [[Espanya]] | | lloc_naix = [[Bilbao]], [[País Vasc]], [[Espanya]] | ||
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
| lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]] | | lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]] | ||
}} | }} | ||
'''Jose María Íñigo Gómez''', conegut popularment per '''Íñigo''', ([[Bilbao]], [[País Vasc]], 4 de juny de [[1942]] - [[Madrit]], 5 de maig de [[2018]]) fon un periodiste, actor, escritor i presentador de [[Televisió | '''Jose María Íñigo Gómez''', conegut popularment per '''Íñigo''', ([[Bilbao]], [[País Vasc]], [[4 de juny]] de [[1942]] - † [[Madrit]], [[5 de maig]] de [[2018]]) fon un periodiste, actor, escritor i presentador de [[Televisió Espanyola|televisió espanyola]] (RTVE). | ||
== Biografia == | == Biografia == | ||
Naixqué en Bilbao, en el carrer dels doctors Carmelo y Gil número 4, sent fill de Daniel Íñigo i de Felisa Gómez. Contragué matrimoni en [[1970]], en la capella del Santo Cristo de El Pardo, en la pintora i dissenyadora de moda Josette Nahmias, en la que tingué dos fills. En segones nupcies, contragué matrimoni el 17 de decembre de [[1984]] en el Registre Civil de [[Barcelona]] en María del Pilar Piniella, en la que de nou tingué atres dos fills. | Naixqué en Bilbao, en el carrer dels doctors Carmelo y Gil número 4, sent fill de Daniel Íñigo i de Felisa Gómez. Contragué matrimoni en l'any [[1970]], en la capella del Santo Cristo de El Pardo, en la pintora i dissenyadora de moda Josette Nahmias, en la que tingué dos fills. En segones nupcies, contragué matrimoni el [[17 de decembre]] de [[1984]] en el Registre Civil de [[Barcelona]] en María del Pilar Piniella, en la que de nou tingué atres dos fills. | ||
== Trayectòria professional == | == Trayectòria professional == | ||
| Llínea 30: | Llínea 30: | ||
=== Televisió === | === Televisió === | ||
El seu debut en TVE se | El seu debut en TVE se produïx en l'any [[1968]] en el programa de Pedro Olea, codirigit per Iván Zulueta, ''Último grito'', un espai que pretenia mostrar les tendències artístiques i musicals punteres en el moment. Més tart presentaria el programa musical ''Ritmo 70'', baix la realisació de [[Pilar Miró]]. | ||
En [[1970]] estrena en el llavors canal de [[UHF]] el programa ''Estudio Abierto'', un programa d'entrevistes, reportages i varietats, que quan passà a la primera cadena en l'any [[1972]] el llançà definitivament a la fama televisiva i en el que consagrà la seua image adornada en uns enormes bigots. El programa s'emetria fins a [[1974]] i, en una segona etapa, entre [[1983]] i [[1985]]. | En l'any [[1970]] estrena en el llavors canal de [[UHF]] el programa ''Estudio Abierto'', un programa d'entrevistes, reportages i varietats, que quan passà a la primera cadena en l'any [[1972]] el llançà definitivament a la fama televisiva i en el que consagrà la seua image adornada en uns enormes bigots. El programa s'emetria fins a l'any [[1974]] i, en una segona etapa, entre [[1983]] i [[1985]]. | ||
A ''Estudio Abierto'', li seguiren atres programes de cort similar en els que | A ''Estudio Abierto'', li seguiren atres programes de cort similar en els que Íñigo alternava la presentació d'actuacions musicals en les entrevistes a personages famosos o a ciutadans desconeguts per al gran públic, pero en coses curioses que contar o mostrar com [[Uri Geller]], un mentaliste. Tots eixos espais el convertiren en un dels rostres més populars en [[Espanya]] durant els anys setanta: ''Directísimo'', ''Esta noche... fiesta'', ''Fantástico''. | ||
Despuix de l'arribada de les televisions privades, i despuix d'uns anys de silenci, Íñigo tornà a posar-se davant d'una cambra, acompanyant a atra veterana del mig, Laura Valenzuela en el programa ''Las mañana de Telecinco'' ([[1993]]-[[1994]]). Des de llavors, se deixà vore en diferents programes de cadenes públiques i privades en presentació d'espais de varietats, concursos o | Despuix de l'arribada de les televisions privades, i despuix d'uns anys de silenci, Íñigo tornà a posar-se davant d'una cambra, acompanyant a atra veterana del mig, [[Laura Valenzuela]] en el programa ''Las mañana de Telecinco'' ([[1993]]-[[1994]]). Des de llavors, se deixà vore en diferents programes de cadenes públiques i privades en presentació d'espais de varietats, concursos o inclús ''Reality shows''. Al mateix temps, i des de l'any [[2000]] colaborava en el programa de [[Ràdio Nacional d'Espanya]] (RNE) ''No es un dia cualquiera''. | ||
També participà en el programa de [[Televisió Espanyola]] ''Las mañanas de La 1'', junt en [[Mariló Montero]]. És de destacar també la seua revista de turisme i viages ''Ganas de viajar''. | |||
El 15 de juny de [[2011]] fon nomenat ''Padrino del Club Expopress de Periodistes de | El [[15 de juny]] de l'any [[2011]] fon nomenat ''Padrino del Club Expopress de Periodistes de Galícia''. | ||
==== Eurovisió ==== | ==== Eurovisió ==== | ||
Des de l'any [[2011]] i fins a [[2017]] fon l'encarregat per Televisió Espanyola de comentar el [[Festival d'Eurovisió]], tant per a la final com per ad alguna de les semifinals. | Des de l'any [[2011]] i fins a l'any [[2017]] fon l'encarregat per Televisió Espanyola (TVE) de comentar el [[Festival d'Eurovisió]], tant per a la final com per ad alguna de les semifinals. | ||
== Falliment == | == Falliment == | ||
El 5 de maig de [[2018]] la periodista de RNE Pepa Fernández donà a conéixer la desgraciada notícia del seu falliment despuix de començar el programa No es un dia cualquiera, programa que dirigix i del qual Íñigo era colaborador habitual. | El 5 de maig de [[2018]] la periodista de RNE Pepa Fernández donà a conéixer la desgraciada notícia del seu falliment despuix de començar el programa ''No es un dia cualquiera'', programa que dirigix i del qual Íñigo era colaborador habitual. | ||
== Obra == | == Obra == | ||
Publicà | Publicà més de vint llibres, entre els que figuren ''La bomba Esther Vilar'', Música Pop, Música Folkk, ''Enciclopedia de la música 1900-1970'', ''Estudio Abierto'', ''Mundo fantástico'', ''Ahora hablo yo'' (2004), ''Cuando eramos jóvenes'' (2004), ''100 españoles y el príncipe'' (2010), ''La tele que fuimos'' (2013), i entre 1998 i 2013, varis llibres de viages per Espanya en colaboració en Antonio Aradillas. Ademés edità i dirigí les revistes com ''Viajes y Vacaciones'', ''Vinos y Restauración'', ''Hoteles del siglo XXI'' i ''Lo mejor de Madrid''. | ||
== Premis == | == Premis == | ||