Diferència entre les revisions de "Mineral"
m Text reemplaça - 'tingut' a 'tengut' |
Sin resumen de edición |
||
| (No es mostren 11 edicions intermiges d'4 usuaris) | |||
| Llínea 7: | Llínea 7: | ||
[[Archiu:Aragonite.jpg|thumb|[[Cristall]]s d'[[aragonita]] (CaCO<sub>3</sub>)]] | [[Archiu:Aragonite.jpg|thumb|[[Cristall]]s d'[[aragonita]] (CaCO<sub>3</sub>)]] | ||
Un mineral és una substància natural, sòlida i inorgànica que té una composició [[química]] definida i una [[estructura cristalina]]. Per a ser classificat com un | Un mineral és una substància natural, sòlida i inorgànica que té una composició [[química]] definida i una [[estructura cristalina]]. Per a ser classificat com un verdader mineral, una substància ha de ser [[sòlid]]a i tindre una [[estructura cristalina]], ademés ha de ser una substància natural, no produïda pels sers vius, i tindre una composició química definida i homogènia. Les definicions tradicionals excloïen els [[Compost orgànic|materials orgànics]], pero la [[International Mineralogical Association]] (IMA) va adoptar una nova definició en l'any [[1995]]: | ||
:Un mineral és un [[Element químic|element]] o [[compost químic]] que és normalment cristalí i que ha estat format com a resultat de processos geològics.<ref name=Nickel>{{ref-publicació |cognom = Nickel |nom = Ernest H. |article = The definition of a mineral |publicació = The Canadian Mineralogist |volum = 33 | | :Un mineral és un [[Element químic|element]] o [[compost químic]] que és normalment cristalí i que ha estat format com a resultat de processos geològics.<ref name=Nickel>{{ref-publicació |cognom = Nickel |nom = Ernest H. |article = The definition of a mineral |publicació = The Canadian Mineralogist |volum = 33 |eixemplar = 3 |pàgines = 689–690 |data = juny 1995|url = http://www.canmin.org/cgi/content/abstract/33/3/689 }} [http://www.minsocam.org/msa/ima/ima98(04).pdf Versió en PDF]</ref> | ||
Un mineral pot tindre tres tipo d'orígens; orige inorgànic, en el que a soles intervenen els processos geològics en la seua creació; orgànic, en el que els organismes vius han tengut un paper important i fundamental en la seua formació i també poden presentar un doble orige. | Un mineral pot tindre tres tipo d'orígens; orige inorgànic, en el que a soles intervenen els processos geològics en la seua creació; orgànic, en el que els organismes vius han tengut un paper important i fundamental en la seua formació i també poden presentar un doble orige. | ||
| Llínea 14: | Llínea 14: | ||
Les classificacions modernes, com la de Dana<ref name=Dana> http://www.mindat.org/dana.php?a=50 Dana Classification 8th edition - ORGANIC COMPOUNDS</ref> o la de Strunz<ref name=Strunz> http://www.mindat.org/strunz.php?a=9 Strunz Classification - Organic Compounds</ref> inclouen una ''classe orgànica''. | Les classificacions modernes, com la de Dana<ref name=Dana> http://www.mindat.org/dana.php?a=50 Dana Classification 8th edition - ORGANIC COMPOUNDS</ref> o la de Strunz<ref name=Strunz> http://www.mindat.org/strunz.php?a=9 Strunz Classification - Organic Compounds</ref> inclouen una ''classe orgànica''. | ||
Dels més de 4.000 minerals reconeguts per l'[[Associació Mineralògica Internacional]], l'associació que té la responsabilitat d'aprovar i nomenar els minerals, un centenar són considerats ''comuns'', uns 50 serien d'ocurrència ''ocasional'' i el restant serien ''rars'' o molt rars. | Dels més de 4.000 minerals reconeguts per l'[[Associació Mineralògica Internacional]], l'associació que té la responsabilitat d'aprovar i nomenar els minerals, un centenar són considerats ''comuns'', uns 50 serien d'ocurrència ''ocasional'' i el restant serien ''rars'' o molt rars. | ||
== Referències == | == Referències == | ||
<references/> | <references/> | ||
* Dyar, Gunter, and Tasa (2007). Mineralogy and Optical Mineralogy. Mineralogical Society of America. ISBN 978-0939950812 | |||
* H. A., Lowenstam (1981). «Minerals formed by organisms». Science 211 (4487): 1126-1131 | |||
* [https://pubs.geoscienceworld.org/canmin Nickel, Ernest H. (1995). «The definition of a mineral». The Canadian Mineralogist 33 (3): 689-690. alt version] | |||
* Veis, A. (1990). «Biomineralization. Cell Biology and Mineral Deposition. by Kenneth Simkiss; Karl M. Wilbur On Biomineralization. by Heinz A. Lowenstam; Stephen Weiner». Science 247 (4946): 1129-1130 | |||
* Warren, L. A.; Kauffman, M. E. (2003). «Microbial geoengineers». Science 299 (5609): 1027-1029. JSTOR 3833546. PMID 12586932 | |||
== Bibliografia == | |||
* Busbey, A.B.; Coenraads, R.E.; Roots, D.; Willis, P. (2007). Rocks and Fossils. San Francisco: Fog City Press. ISBN 978-1-74089-632-0 | |||
* Chesterman, C.W.; Lowe, K.E. (2008). Field guide to North American rocks and minerals. Toronto: Random House of Canada. ISBN 0-394-50269-8 | |||
* Dyar, M.D.; Gunter, M.E. (2008). Mineralogy and Optical Mineralogy. Chantilly, Virginia: Mineralogical Society of America. ISBN 978-0-939950-81-2 | |||
== Enllaços externs == | |||
{{Commonscat|Minerals}} | |||
[[Categoria:Minerals| ]] | [[Categoria:Minerals| ]] | ||