Diferència entre les revisions de "Sinagoga"
Sense resum d'edició (Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada) |
Sense resum d'edició |
||
| (No es mostren 3 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
Estes sinagogues antigues estaven administrades per un notable o un consell de tres notables. L'explicació del text sagrat es reservava a un rabino o algun fidel versat en el coneiximent de la llei mosaica (és dir, transmesa per [[Moisés]]). | Estes sinagogues antigues estaven administrades per un notable o un consell de tres notables. L'explicació del text sagrat es reservava a un rabino o algun fidel versat en el coneiximent de la llei mosaica (és dir, transmesa per [[Moisés]]). | ||
Generalment les sinagogues estan orientades cap a [[Jerusalem]]. Al fondo es troba un armari o tabernàcul, l'arca sagrada (Hejal en la tradició sefardí o Aron HaKodesh en la tradició asquenazí), que conté els rolls de la llei (Torá). | Generalment les sinagogues estan orientades cap a [[Jerusalem]]. Al fondo es troba un armari o tabernàcul, l'arca sagrada (Hejal en la tradició sefardí o Aron HaKodesh en la tradició asquenazí), que conté els rolls de la llei (Torá). | ||
==Referències== | == Referències == | ||
* Codex Rossianus 555, Mantua, 1453, fol. 12v | * Codex Rossianus 555, Mantua, 1453, fol. 12v | ||
* Philip Wilkinson, Religions, Londres: Dorling Kindersley, 2008; Religiões, Río de Janeiro: Zahar, 2011, pp. 61-83 | * Philip Wilkinson, Religions, Londres: Dorling Kindersley, 2008; Religiões, Río de Janeiro: Zahar, 2011, pp. 61-83 | ||